virtudósu, virtuósu vertudósu
vírus , nm Definitzione
genia de organísimu deasi piticu chi solu su microscópiu eletrónicu arrennescet a dhu bíere: dhue ndh'at de tantas arratzas e is prus funt intzimia de maladias apicigosas
Tradutziones
Frantzesu
virus
Ingresu
virus
Ispagnolu
virus
Italianu
virus
Tedescu
Virus.
virvinísa , nf Definitzione linnighedha fine, po allúere fogu Sinònimos e contràrios chimuza, ghirghinisa, pampuzia, pimpisa.
vírzine vérzine
virzinidàde verzinidàde
visàda , nf Definitzione su visare, genia de bisu; fintzes cosas chi unu si immàginat disigiandhodhas Sinònimos e contràrios bisu Frases arratza de visada mala, istanote!… 2. visadas de nàrrere sunt, custas?! Ètimu srd.
visài, visàre , vrb: vistai, vistare Definitzione foedhandho de un'autoridade, castiare e pònnere sa firma, unu timbru in ccn. paperi po nàrrere chi dh'at bistu, ca at averguau su chi depiat.
visàre 1 , vrb: bisai* Definitzione fàere bisos, fintzes pentzare cosas bellas ma chi no s'ischit si dhue ant a pòdere èssere o s'ant a pòdere fàere mai Sinònimos e contràrios bisionai, schiribitzai, sonnai Frases si bos visazis, a oju abbertu, in su mundhu lontanu, piús crudele bos fit su martirizu ◊ bibies meda a su note e apustis vos visaes e andhaes mesu dormios.
visàteros, visàtros , prn: bisàteros* Definitzione boso, pronúmene de 2ˆ pers. pl. Sinònimos e contràrios bois Frases vade visatros duos! ◊ picàdelu visatros a ballare! ◊ pro visàteros cussu muru est malu a brincare!
visàtzu , nm Definitzione isterrimentu de cosa modhe po is animales.
vischédhu , nm Definitzione pigighedhu, belu de cosa bíschida, agheda, apicigosa, chi si faet coment'e aghedadura a sa parte de fora in cosas de papare Ètimu srd.
vischidàle , nm: bischidale* Definitzione genia de papare fatu cun late apenas murtu (brebeghinu, cràbinu) ammesturau cun late aghedu, postu a budhire e fatu cagiare cun s'aciunta de unu orrugu de istentina brebeghina: essit una genia de giodhu Sinònimos e contràrios fozada, giodhu, giuncheta, merca 2.
vischidónzu , agt Definitzione nau de cosas de papare, chi si est imbischidandho, faendhosi unu pagu aghedu Ètimu srd.
víschidu , agt: bíschidu*, víschitu Definitzione chi s'est imbischidadu, aghedau (ma, segundhu ite, bonu a papare deasi), o fintzes guastau (o chi dhi andhat fragu che de cosa agheda); nau de su fàere de unu, chi est ifadosu a tropu Sinònimos e contràrios acriau, acru | ctr. durche, púliri 2. cussu est su macu de Pàulu Serra chin sas brullas víschidas suas!
vischidúmine , nm: bischidúmene Definitzione nau prus che àteru de su fàere de unu ifadosu Sinònimos e contràrios vischidura.
vischidúra , nf: bischidura* Definitzione su èssere bíschidos, nau de sa manera de fàere o de istare de unu Sinònimos e contràrios allodhiadura, allódhiu, bischidore, bischidúmene.
víschitu víschidu
visciàdu , agt: afissiau, vissiadu, vissiatu, vitziau Definitzione chi est prenu de vítzios, chi dhi ant postu vítzios, abbitúdines malas; nau de ccn., fintzes chi cricat mendheas, iscusas, chi est malu a cuntentare Sinònimos e contràrios fisciosu / mendhecosu | ctr. benacostumadu, birtudosu Frases su piús mandrone e piús visciadu fit isse ◊ si sos pitzinnos sunt vissiados sa curpa no est, tzertu, tota issoro, ca medas sunt che fatos e lassados (N.Demurtas) 2. a is vitziaus dhis praxit su pisci chi atidhat de su cadinu a sa cadriga.
viscichédhu , nm Definitzione min. de vísciu, vitziedhu.
víscidu , nm Definitzione casu lassau imbischidare, sicau e saliu Terminologia iscientìfica mng.