A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

vitamína , nf Definitzione genia de elementu chi si agatat in is cosas de papare (mescamente cruas, ma dhue at v. chi si dha faet sa carena etotu) e agiuat s'organísimu a dhi fàere prus efetu o profetu su papare, a assimilare is àteras sustàntzias de s'alimentu (tzúcuros, proteinas, grassos) e po cussu etotu a crèschere: dónnia v. est inditada cun lítera majúscula de s'alfabbeto Tradutziones Frantzesu vitamine Ingresu vitamin Ispagnolu vitamina Italianu vitamina Tedescu Vitamin.

vitaniamènti , avb Definitzione in manera vitània, a sa sighia in su tempus chentza bènnere mai mancu Tradutziones Frantzesu perpétuellement Ingresu perennially Ispagnolu perennemente Italianu perenneménte Tedescu immerwährend.

vitàniu , agt: fetianu*, vitanu Definitzione chi no benit mai mancu, chi sighit Sinònimos e contràrios fetivu, manantiale, petivu Maneras de nàrrere csn: àcua vitània = funtana chi no sicat mai; túvara vitània = napu o fintzas tapu tamburru, patata americana (Helianthus tuberosus) Frases aggradessi is versus mius e sa stima mia vitània! (G.Solinas)◊ brotat che abba de funtana vitània Tradutziones Frantzesu éternel Ingresu perennial Ispagnolu perenne Italianu perènne Tedescu immerwährend.

vitàntza , nf Definitzione bidu, bivu, totu su chi serbit a papare, su papare, is alimentos Sinònimos e contràrios bivitóriu, màndhicu, nordítziu Ètimu itl. vitto + pietanza Tradutziones Frantzesu nourriture, repas Ingresu provision Ispagnolu alimento, comida Italianu vitto Tedescu Kost.

vitànu vitàniu

vitàre , vrb: aviai* 1 Definitzione pònnere is vias, firmare cosa cun is vias Frases bisonzat vitare cussas duas tàulas.

víte , nf Sinònimos e contràrios màdria 1, via 2 Ètimu itl.

víte 1 víde

vitèlla , nf: bitella* Definitzione su fedu fémina de is bacas fintzes a chimbe o ses meses Frases cussu tenet tàgios de bacas cun su bigu e vitellas ◊ custa pipiedha no si mòrgiat mai, méngius chi si mòrgiat baca e vitella, ca sa vitella si dh'aus a papare!

vitéllu , nm: bitellu* Definitzione su fedu mascu de is bacas fintzes a chimbe o ses meses; foedhandho de pedhe, pedhe de vitellu Frases prangiat coment'e unu vitelledhu ◊ est unu vitellu allatadinu ◊ is vitellos chi tèngio funt bellos, parent frores! 2. tengu una pariga de crapitas de vitellu.

vítes , nf pl: bitas* Definitzione in s'animale mascu, is cundhutos de is butones ue passat su sèmene po ndh'essire Sinònimos e contràrios saita, subiles.

vitichígnu, vitichíngiu, vitichínzu vidichíngiu

vitíllu , nm Sinònimos e contràrios bacinu, orinale.

vitiparàu , agt Definitzione nau de unu, chi est a bregúngia, disonorau Sinònimos e contràrios abbirgonzadu, atzantaradu, bregungiu, ibregungiu, sbragungiu Tradutziones Frantzesu déshonoré Ingresu dishonoured Ispagnolu deshonrado Italianu disonorato Tedescu entehrt.

vitirinàju veterinàju

vitória , nf: bitória Definitzione su bínchere in ccn. cosa Sinònimos e contràrios bínchida Frases surdos e inturpados, faghent sa gherra cumbintos de leare sa vitória Tradutziones Frantzesu victoire Ingresu victory Ispagnolu victoria Italianu vittòria Tedescu Sieg.

vitoriósu , agt: bitoriosu Definitzione chi est arrennésciu a bínchere, chi at bintu Sinònimos e contràrios binchidore, bintore | ctr. peldidore Tradutziones Frantzesu victorieux Ingresu victorious Ispagnolu victorioso Italianu vittorióso Tedescu siegend.

vítricu vídrigu

vítu , pps: bídiu Definitzione de vídere Sinònimos e contràrios bistu.

vítu 1 , nm Definitzione totu su chi si papat, chi serbit a papare Sinònimos e contràrios bivitóriu, màndhicu, nutrimentu, vitantza Frases totus si tzapaiant su narvone pro su vitu de su trigu a si fàghere su pane Ètimu itl. vitto.