Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
afrènta , nf Definitzione
genia de ofesa, fintzes disgràtzia, dannu, bisóngiu
Sinònimos e contràrios
afrontu,
aggràbiu,
aggrau,
alloloju,
innóriu,
inzenza
Frases
sento s'afrenta piús de su dannu ◊ cantas penosas afrentas in sa vida! ◊ ndh'at agguantadu e paradu de peleas e afrentas, cussa cristiana!…◊ s’onorèvuli Rosàriu nci at calau is afrentas de s’aversàriu (F.Carlini)
2.
no ti la les a crispa pro sas afrentas! ◊ petzi nos bidimus a sas afrentas
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
affront
Ingresu
outrage
Ispagnolu
afrenta
Italianu
affrónto
Tedescu
Schimpf.
afróntu , nm Definitzione
cosa chi si narat o chi si faet a disprétziu, a bregúngia de s'àteru, ofendhendho, ofesa manna fata a s'àteru ananti de gente; fintzes solu su parare coràgiu po fàere cosa difícile
Sinònimos e contràrios
afeu,
afrenta,
aggràbiu,
aggrau,
innóriu,
inzenza
Frases
si mi traighet muzere mia non poto cuss'afrontu subbacare! (B.Longu)
2.
cumportadi de ómine educau, poite si faes su male trassau ti fatzo afrontu mancari sia piciochedha!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
affront
Ingresu
insult
Ispagnolu
afrenta
Italianu
affrónto
Tedescu
Schimpf.
disaèra, disaéru , nf Definitzione
dannu mannu, male, bregúngia
Sinònimos e contràrios
desàire,
digràtzia
Frases
siscuru, si li lompet a bentre li faghet disaera! ◊ solu duos si ndhe at sarbau dae cussu disaeru
2.
ti at fatu su giardinu a disaera
Tradutziones
Frantzesu
malheur,
affront
Ingresu
disfavour,
insult
Ispagnolu
desaire
Italianu
disgràzia,
affrónto
Tedescu
Schicksalsschlag,
Schimpf.
iscàranu , nm: iscàrenu,
scarnu Definitzione
una bregúngia, una befa manna
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
befa,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
gutipéria,
iséria,
mofa,
napile,
siera
Frases
cussu bestire est un'iscàranu
Ètimu
ctl.
escarn
Tradutziones
Frantzesu
honte,
affront,
injure
Ingresu
humiliation,
insult
Ispagnolu
vergüenza,
afrenta
Italianu
scòrno,
vitupèrio
Tedescu
Schimpf,
Beschimpfung.