annógiu , nm: annoju,
annozu,
annúgiu,
annúngiu,
annuzu Definitzione
genia de sufrimentu chi faet coment'e dispràxios, tristos / èssere a annuzu cun ccn. = a murrunzu, a primma
Sinònimos e contràrios
anneu,
triltura
/
abbródhiu,
annugiori,
atrafudhu,
bischiza,
bústica,
cogonu,
imbromu,
istrugnu,
labbrione,
primma,
pussàgiu
Frases
pigaimindi cust'annúgiu, custu disisperu! (B.Lobina)◊ pòvera Maria, cantu mi càusas annógiu: dae candho ses cogiuada no ti mancat làgrimas! ◊ si no giompo a sos primos onores no mi pigo annuzu e ne amargura! ◊ cun ràbbia e cun annoju bi lis depo cantare a fica in s'oju! (P.Pisurzi)◊ est unu burlanu chi no nde dhu papat s'annúngiu ◊ a tui no ti bocit s'annúgiu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mélancolie
Ingresu
melancholy,
pain
Ispagnolu
melancolía
Italianu
malinconìa,
péna
Tedescu
Melancholie,
Leid.
annugiòri , nm Definitzione
su èssere annogiaos, tristos, primmaos
Sinònimos e contràrios
annógiu,
triltura
| ctr.
allegria,
cuntentesa
Frases
fiat trista, prena de annugiori ◊ ses pòbura de dinai, bidha mia, ma no bivast is diis in annugiori!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mélancolie,
vague tristesse
Ingresu
sadness
Ispagnolu
tristeza
Italianu
mestìzia
Tedescu
Betrübnis.
depressiòne , nf Definitzione
pressione bàscia, paga, foedhandho de tempus; farta grave de gana, nau de gente chi si est pérdia meda de ànimu o chi no tenet prus coràgiu o fortza de parare fronte a is dificurtades fintzes de pagu contu
Sinònimos e contràrios
abbatimentu,
afrigimentu,
scoramentu,
sprestocadura,
triltura
Tradutziones
Frantzesu
dépression,
mélancolie
Ingresu
depression
Ispagnolu
depresión
Italianu
depressióne
Tedescu
Tiefdruck,
Depression,
Niedergeschlagenheit,
Schwermut.
triltúra , nf: tristura Definitzione
su èssere tristos, dispràxios meda / sonare a t. = tocu de campana po unu mortu, bonamorti, ispiru; falare, assèndhere sa tristura a unu = intristare
Sinònimos e contràrios
abbatimentu,
acoradura,
aflissione,
afrigimentu,
anneu,
annógiu,
pesari,
primori 1,
scoramentu,
tristia
| ctr.
allegria,
cuntentesa
Maneras de nàrrere
csn:
sonare a t. = tocu de campana pro unu mortu, bonamorti; falare, assèndhere sa tristura a unu = intristare
Frases
canta, duncas, cudhu cantu inimigu de sa tristura! ◊ aici fut su distinu, de mi lassai in tristura, pobidhu miu! ◊ candho si faedhat de postos de tribàgliu chi si podent pèrdere ndhe risultat una tristura chi no si podet contare
Ètimu
ctl., spn.
tristura
Tradutziones
Frantzesu
tristesse,
mélancolie
Ingresu
sadness
Ispagnolu
tristeza
Italianu
tristézza,
malinconia
Tedescu
Traurigkeit,
Melancholie.