Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aliverràre , vrb rfl Definitzione atrotigare, allacare, nau de su linnàmene friscu Sinònimos e contràrios arrevelai, atrotiai, colembrai Tradutziones Frantzesu se tordre (se dit du bois frais) Ingresu to twist Ispagnolu alabearse Italianu contòrcersi (détto del legname frésco) Tedescu sich verkrümmen.

atortiàe, atortiài , vrb: atrotiai Definitzione atrotogiare, fàere trota una cosa dereta, fàere a gànciu, acancarronare Sinònimos e contràrios abbajonare, addordigare*, agionedhare, allachedhare, atorciai, atrotixai, indortigare, tòlchere | ctr. indritare, intennerare Maneras de nàrrere csn: a. sa buca, is ogus = fàghere sos murros dortos, sos ogros totu zirados a un'ala; atrotiai is fuedhus = istropiare sas peràulas Frases su pesu grai chi portat apitzus at atrotiau sa tàula ◊ at atrotiau un'arrogu de tundinu cun is manus ◊ su filuverru si atrótiat comenti dhu manígias ◊ su ferreri atrótiat su ferru a ferru de cuadhu ◊ su linnàmini candu no est bèni istasonau si atrótiat Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to wring Ispagnolu torcer Italianu tòrcere, stòrcere Tedescu biegen.

cannujàre , vrb: carnugare, crannugare, cranucare Definitzione tròchere e segare comente si segat e si aperit a isperradura una canna atrotigandhodha; si narat fintzes de persona, comente si trochet po cropu, dolore Frases furriamus a s'imbesse sas ideas cranucàndhelas e mascheràndhelas de fiacas ◊ petzi s'imberta de su tempus, chene piedu, est reséssia a lu cranucare ◊ su bentu crannugat su trigu candho est ifustu meda 2. a su colpu mi so carnugadu e so rutu a terra (G.Chessa) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to bend, to twist Ispagnolu doblar, romper Italianu piegare, tòrcere, spezzare Tedescu biegen.

folfigiàre , vrb: forfigare, forfijare, fosfixare, frofijare Definitzione furriare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune o cosas deasi, de no èssere prus a línia dereta Sinònimos e contràrios acordiolai, atrogai, atrotixai, fortzicare, foscigare, incordigliolai, profizare, trozicare | ctr. isprofizare Frases su carru como est totu folfigiadu, irbandhonadu coment'est dae tempus meda ◊ frofijadu, cun fulchidha bisestra at immannadu ◊ tale ammentu mi frofijat su coro ◊ si est tota frofijada e li falaiat sa salia dae buca puru! ◊ sas fozas, su bentu las degògliat, las atapat apare, las forfígiat ◊ si ponzeit una vestàglia de fémina e comintzeit a si fosfixare chin su dossu pro fàghere a ríere Ètimu ltn. forficare Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to twist Ispagnolu torcer, retorcer Italianu tòrcere, contòrcere Tedescu winden, auswinden.

impillài , vrb Definitzione pònnere unu pígiu in pitzu de s'àteru, subrabare, apirare; atrotigare e acostire duos filos apare, a manera chi s'imbodhighent s'unu cun s'àteru Sinònimos e contràrios apillai / folfigiare, profizare Ètimu ltn. implicare Tradutziones Frantzesu tordre des brins, des fils Ingresu to wring, to double yarns Ispagnolu torcer hilos Italianu tòrcere o raddoppiare i fili Tedescu winden.

múgghere , vrb: mugi, múgiri, mújere, múlgere, múlghere, múlgiri, múrgere, múrghere, múrguri Definitzione istrínghere sa tita a manos (o is tzimingiones, si est baca) o fintzes passare is tzimingiones in mesu de is pódhighes coment'e a tiradura a manera de ndhe fàere essire su late; nau de àteru, istrínghere cosa fintzes a atrotigadura a manera de ndhe dhi fàere essire abba o súciu; nau in cobertantza, isfrutare / pps. múlghidu, multu, muntu, murtu Sinònimos e contràrios múgliri / atipriare, isciuciai / irfrutuare Maneras de nàrrere csn: m. a sa cadhigada = a s'imperriotu, ponindhe su fiadu suta de ancas e murghindhe a conca imbassiada a cara a betu contràriu; m. a cúcuru in culu = apispirinados in daisegus de su fiadu; múrghere a unu che chera de abbatu = isfrutaidhu, pigaindedhi totu sa cosa, acomenti faint is allurpius Frases immoi mugeus is bacas ◊ murtas las azis sas berbeghes? ◊ ndh'at murtu duas, de berbeghes, in tantos annos chi fit pastore!…◊ como murghent fintzas a màchina ◊ murgiant a un'ipiolu ◊ is mannalissas si mulgiant in domu ◊ su babbu est mujenno ◊ cussa craba, candu dha mugint, imbrutat s'istrégiu!◊ custa manu mi dolet e no si dha fatzo a múrgere! 2. sa samunadora murghet sa robba samunada ◊ ti murgo a sa tatza su sutzu de un'arantzu ◊ sa lavatrice est murghindhe: candho faghet, istèrreche sa robba 3. ant postu sa giustíscia in movimentu pro la múrghere issos sa bidha! Terminologia iscientìfica pstr Ètimu ltn. mulgere Tradutziones Frantzesu traire, tordre Ingresu to squeeze, to milk Ispagnolu ordeñar, exprimir Italianu múngere, strizzare Tedescu melken, auswringen.

profizàre , vrb Definitzione atrotigare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune o cosas deasi, de no èssere prus a línias deretas, deasi comente si faet filandho lana o àteru Sinònimos e contràrios acordiolai, arretroci, atrotixai, folfigiare, forrighitare, furrighedhare, fortzicare, tontirgiai, trofigare, trochigiare, trofizare | ctr. isprofizare Frases duos cabos de filu si los profizant a diferente betu s'imbóligant apare ◊ li at profizadu su bratzu chi azummai si ndhe píssiat de su dolore ◊ segundhu sa linna chi est si profizat, totu, fintzas si est tènnera 2. su professore si frimmaiat in donzi bancu e abbaidaiat su cómpitu: daghi bi aiat carchi isbàgliu de pagu contu profizaiat su murru Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu ritòrcere, contòrcere Tedescu drehen, verdrehen, auswringen, zusammendrehen.

tòlchere , vrb: tòrchere, tòrciri, tròcere, tròchere, tròchiri, troci, tròciri, tròtzere Definitzione atrotigare lana, filu e cosa deasi coment'e filandho, mòvere faendho a atrotigadura; istesiare, incrubare, mòvere, ispostare a una parte cosa chi istrobbat, o cambiare filada andhandho, fintzes cambiare idea, cumbínchere Sinònimos e contràrios atrotiai, atrotixai, dòrchere, folfigiare, profizare / ischirchinare / dogare, issuzire, istesiare, istregire, mòere, transiri 1 Maneras de nàrrere csn: tròciri sa buca, su murru = fàghere su murru (pro cosa chi no piaghet); tòrciri iscrituras = fàghereli nàrrere, a un'iscritura, fintzas su chi no bi est iscritu; tròchere a unu = abbetiai, arrispúndiri, furriai sa chistioni cun is fuedhus 2. su militzianu ispronizat s'achetu e s'ifilat a cúrrere cun su fuste de sa bannela tróchidu cara ananti ◊ lestru, tròcheti dae cue! ◊ trochiat sas cambas de sas tupas chi li frustabant sas ancas ◊ su criedhu chircat de tròchere sa carichedha dae sa barba de su babbu ◊ si est tróchiu a un'ala ◊ nisciunus trocit de su destinu cosa sua ◊ a chie fut infatu de su giú marranno, a chie fut trotzennonne sa perda dae sa tula arada ◊ trotzedi ca seo passanno cun custa cosa! ◊ mi dhus apu ciapaus, issa totu troci troci castiendisí in s'isprigu e issu incantau coment'e un'istúpiru! ◊ s'anguidha si tròciri in su carinu ◊ sa coa segada de sa tzirigherta si trochiat ancora ◊ lassaminne tròcere, ca custos cadhos mi faent orrúere! 3. a tie no ti ant mai tróchidu a fàghere male ◊ da tet èssere dereta a tòlchere cussa fémina!…◊ sa tzia prima fit trochendhe, poi at tzédiu 4. trochendhe su murru lis damus carchi cosa 5. zai ais a bènnede a dh'ischire! - anca dh'aiat tróchiu issu Ètimu ltn. *torcere po torquere Tradutziones Frantzesu tordre, s’écarter Ingresu to wring, to sidestep Ispagnolu retorcer, apartarse Italianu tòrcere, scansarsi Tedescu winden, ausweichen.

tortigiài , vrb: atrotoxai, totorgiai, tratoxai, trotigiai, trotixai, trotoigare, trotosare, trotoxai Definitzione atrotigare, furriare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune, filos o cosas deasi, de no èssere prus a línia dereta, comente si faet filandho lana o àteru; fintzes mòvere a iscutuladura, fàere trebballare meda; furriare, tròchere a una parte / trotoxai un'istràciu isciustu = múrghere un'istratzu Sinònimos e contràrios acaragollai, acordiolai, atrocillai, folfigiare, forrighitare, profizare, tontirgiai / ischirchinare / frànghere, partare, tòlchere | ctr. isprofizare, istrotoigare Maneras de nàrrere csn: trotoxai sa coa = fàghere sa coa coment'e a lórigas; trotoxai sa matza a unu = segai sa matza, dare ifadu meda; trotoxaisí de su dolori = ischirchinàresi de su dolore; trotoxaisí coment'e un'anguidha, coment'e unu coloru; persona trotoxara = furba, chi l'ischit longa Frases s'argiau si totòrgiat istrumpau in terra ◊ est totorgendusí a caragolu ◊ no mi trotoxist su bràciu ca m'iscrescit! 2. depias ari portau su sugru tortigiau che a su pei miu po biri ci ti fust framulau in domu! 3. trotoxissí a custa parti! Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu contòrcere, ritòrcere, attorcigliare Tedescu auswringen, drehen.

tortojàre , vrb Definitzione múrghere is trastos, s'orrobba samunandho Sinònimos e contràrios atipriare, atriciare, intortijare Ètimu itl. (at)tortigliare Tradutziones Frantzesu tordre, essorer Ingresu to squeeze, to wring clothes (out) Ispagnolu torcer Italianu sprèmere, strizzare i panni Tedescu auswringen.

trofigàre , vrb: trofigiare, trofijare, trofizare Definitzione atrotigare, furriare in su sensu de sa longària (comente si faet filandho sa lana o àteru de filu); nau de ccn., fintzes su si mòvere a furriadura de una parte a s'àtera po dolore Sinònimos e contràrios acordiolai, atrogai, atrotixai, folfigiare, forrighitare, fortzicare, foscigare, incordigliolai, profizare / ischirchinare | ctr. isprofizare, istotorgiai Frases sas naes de s'àrbure las at trofigadas su bentu ◊ a su pitzinnu li at trofijadu s'orija ◊ si la tenzo, cuss'annaemele, li trofizo su trugu! ◊ si dispedeit dèndheli sos últimos avertimentos e unu pítighe trofijadu in su cavanedhu 2. li at bénnidu unu dolore chi si trofijaiat che telpe e finas si est ammustélchidu tilciulendhe suore! ◊ si trofigaiat che un'ambidha ◊ a sas criaturas in creschimentu su fàmene lis fit trofizandhe sa bentrutza ◊ cudhos, trofizados che colora, apar'apare si mossent continu Ètimu ltn. + srd. forficare + tròchere Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu contòrcere Tedescu auswinden.

«« Torra a chircare