Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

àglia , nf: alza, àrgia, arza, arxa, àrxara Definitzione àrgia ispitzuladora o arza pinta, bobboi malu, arangiolu velenosu chi candho móssigat dolet meda e a tempus longu chi unu agiummai s’imbortighinat: cust'arangiolu faet su niu in terra, in mesu de s'erba, est iscuriosu de colore, portat tréighi marchighedhos orrúbios in sa parte de sa bentre (a parte de pitzu); in calecunu logu su matessi númene dhu narant a una genia de frommiga velenosa ma chi no faet deasi male; a logos narant àrgia a dónnia arangiolu e sa velenosa est ispitzuladora / s'àrgia est de tres arratzas: bagadia (froria, colore de orrosa), cojada (orrúbia), fiuda (niedha) Sinònimos e contràrios acuasantera 1, assàrgia, bàrgia* Maneras de nàrrere csn: fàghere su ballu de s'arza a unu = fai su ballu pro unu chi dh'at ispitzuau s'àrgia; èssere ferenau che un'àrgia = crependhe de su fele Frases arza niedha pinta fatesit fizos trinta ◊ mossu de arza, tocu de campana! ◊ s'est sadhiu pariat chi dh'iat puntu s'àrgia ◊ su spítzulu de s'àrgia fait bènni iscimíngius de conca ◊ sa puntura de s'àrgia mascu dolet de prus 2. su ballu de s'arza chi ti fetant! ◊ zai ses maseda… paret chi ti at mossigadu un'arza de ballos! Terminologia iscientìfica crp, latrodectus tredecim-guttatus, myrmilla erythrocephala Tradutziones Frantzesu veuve noire méditerranéenne Ingresu Mediterranean black widow Ispagnolu araña sangrienta, viuda negra europea Italianu malmignatta Tedescu Mediterrane Schwarze Witwe.

caitédhu , nm Definitzione diferentes calidades de una genia de cau marinu: solu su chlidonias nigra nidat in Sardigna Terminologia iscientìfica pzn, chlidonias leucopareia, c. nigra, c. leucoptera Tradutziones Frantzesu guifette noire Ingresu black tern Ispagnolu fumarel común Italianu mignattino Tedescu Trauerseeschwalbe.

canína 2 , nf Definitzione genia de erba chi faet a cannàile e si che artzat a pitzu de àteras linnas imbodhigandhosidhis; dhi narant puru brodau coluvrinu, iparau de cannitu (ca is pigiones modhes si papant che cussos de s'isparau), bide bianca, àxina de margiani (faet una genia de pipionedhu velenosu), tzuca marina Sinònimos e contràrios ligadolza 1 Terminologia iscientìfica rbl, Dioscorea communis Tradutziones Frantzesu tamier Ingresu black bryony Ispagnolu nueza negra Italianu tàmaro Tedescu Schmerwurz.

càntara , nf, nm: càntaru Definitzione una genia de pische de mare Sinònimos e contràrios tannuda Sambenados e Provèrbios smb: Càntara Terminologia iscientìfica psc, spondyliosoma cantharus Tradutziones Frantzesu dorade grise Ingresu cantharus, black sea-bream Ispagnolu chopa (f) Italianu càntaro Tedescu Brandbrassen.

ciúpu , nm Definitzione una genia de linnabru, sa calidade niedha, o puglielma puntuda Sinònimos e contràrios poboria, puglielma, pupulione Terminologia iscientìfica mtm, Populus nigra Tradutziones Frantzesu peuplier noir Ingresu black poplar Ispagnolu álamo negro Italianu piòppo néro Tedescu Schwarzpappel.

córbinu, corbínu , agt: córvinu, crobinu, crobixinu Definitzione chi est de crobu, de su crobu; in colore de crobu, niedhu píghidu Sinònimos e contràrios melurinu Maneras de nàrrere csn: perda crobina = pedra de vulcanos, zenia de bidru niedhu, itl. ossidiana; niedhu c. = niedhu meda (nadu mescamente de intinas de animales) Frases tallatzas biancas e perda crobina funt is testimòngius de un'istória passada, in cussa crésia ◊ sas undas s'isculant in is perdas crobixinas de sa costera ◊ sos pessamentos sont comintzandhe a li mantzare su colore córvinu de sos pilos! Ètimu ltn. corvinus Tradutziones Frantzesu de corbeau Ingresu corvine, raven black Ispagnolu corvino Italianu corvino Tedescu rabenschwarz.

cosèra , nf Definitzione pigionedhu a bicu fine, de mannària cantu a sa merrisca, de colore iscurosu, unu pagu in colore de aràngiu asuta de sa coa (chi portat longa) e asuta de is alas (su mascu in su petorru est niedhudu): de duas arratzas, sa prus connota in Sardigna (ca nidat) est cussa inditada cun su nms., chi narant fintzas coa de fogu o coa de ferru (s'àtera est sa coarrúbia) Sinònimos e contràrios coarrúbia Frases benesta a custa terra cun s'amori e sa gràtzia de una cosera (R.Cancedda) Terminologia iscientìfica pzn, phoenicurus ochruros Tradutziones Frantzesu rouge-queue Ingresu black redstart Ispagnolu colirrojo Italianu codirósso spazzacamino Tedescu Gartenrotschwanz, Hausrotschwanz.

ghiàni , agt: chiani Definitzione nau de su pilu de is animales (boes, cuadhos), chi est de intina agiummai niedha / su bòi ghiani = una genia de boe muliache chi iat a foedhare su note de santu Giuanni tocandho mesunote… Sinònimos e contràrios moraschinu Frases teniat unu cuadhu ghiani píxidu Sambenados e Provèrbios smb: Ghiani Terminologia iscientìfica clr Ètimu grcb. kyáne(os) Tradutziones Frantzesu moreau Ingresu black horse Ispagnolu negruzco Italianu néro, morèllo Tedescu schwarz.

ghínda , nf: ghinga Definitzione genia de cheréssia, unu pagu marigosa; su pl. e in cobertantza, cropos, surra Sinònimos e contràrios cariasambriaga, cerexiabburda / colpu, dobbe / bidhighitu, bistonca 2. conca de ossu, bolis provai un'àtera surra de ghingas?! ◊ oi dhu tocu de ghingas! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu griotte Ingresu sour black berry Ispagnolu guinda Italianu vìsciola, amarèna Tedescu Sauerkirsche, Amarelle, Weichselkirsche.

inchizàda , nf Definitzione abbaidada a corroncinu, oghida lègia Sinònimos e contràrios achizada, inchérrida, inchigida, inchizidura, incilladura, incillimentu / cdh. inchiciata Frases no mi at lassadu mancu sighire chi sa cara sua at fatu un'inchizada… pariat chi no li torraiant sos contos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un regard furieux Ingresu black look Ispagnolu mirada torva, ceño Italianu occhiatàccia Tedescu häßlicher Blick.

ligadòlza 1 , nf Definitzione genia de erba linnosa chi faet a cannàile e si imbodhigat e artzat a pitzu de àtera cosa: dhi narant puru brodau coluvrinu, iparau de cannitu (ca is pigionatzos modhes si papant coment'e ispàrau), bide bianca, àxina de margiani (faet coment'e unu pipionedhu velenosu), tzuca marina Sinònimos e contràrios canina 2 Terminologia iscientìfica rbl, Dioscorea communis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tamier Ingresu black bryony Ispagnolu nueza negra Italianu tàmaro Tedescu Schmerwurz.

marrupiòni , nm Definitzione marrúbiu niedhu o burdu Terminologia iscientìfica rba, Ballota nigra Tradutziones Frantzesu marrube Ingresu black horehound Ispagnolu marrubio negro, m. bastardo, m. hediondo Italianu marròbio néro Tedescu Schwarznessel.

muravèra , nf Definitzione genia de erba bona fintzes po cundhire Sinònimos e contràrios mustarda, senabre Sambenados e Provèrbios smb: Muravera Terminologia iscientìfica rba, Brassica nigra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moutarde noire (o sénevé) Ingresu black mustard Ispagnolu mostaza negra Italianu sènape néra Tedescu Schwarzer Senf.

négru , agt, nm Definitzione chi o chie portat sa pedhe de colore niedhu o iscuriosa meda, de arratza niedha; pintirighinu niedhudu, in colore de castàngia in sa pedhe / n. de fumu = niedhigori, mascara bogada de linna ollosa abbruxada, brueredhu fine fine pro fàghere colore niedhu prus o prus pagu cotu, illatendhe Sinònimos e contràrios niedhu / nea 1 2. sa cara granninata de negros minoredhedhos lu fachiant assimitzare a sa ficumurisca Tradutziones Frantzesu noir Ingresu black, negro Ispagnolu negro Italianu négro Tedescu schwarz, Schwarze, Muttermal.

niédhu , nm, agt: nighedhu Definitzione su colore prus iscurosu, antzis est sa farta de totu is colores, candho mancat calesiògiat colore (ma dhu narant fintzes in su sensu de meda, forte, mannu); bestimentu niedhu po dolu; chi o chie portat sa pedhe de colore niedhu o iscurosa meda, de arratza niedha; nau de cosa po su chi paret a sa lughe, chi no torrat perunu colore; nau de ccn. po comente foedhat o faet, chi est arrennegau meda, chi est crepandho de su tzacu, dispràxiu meda, tristu / min. niedhatzu, niedhutzu, nighedhutu Sinònimos e contràrios negru / tardu | ctr. biancu Maneras de nàrrere csn: n. che unu scrau, che pighe, che su trummentu, che ala de corbu, che funnu de labia, che sa pixi, che sa mura = niedhu deretu, meda, deunudotu, niedhu pídicu, píghidu; a niedhos de note = intro de note, a note manna; su niedhu de s'ogru = sa pupia; su n. de s'unga = sa corona de s'úngia; su niedhu de fumu = fumàdicu, mascara o niedhigori; ànimi niedhu = malu che dimóniu Frases su biancu si vortet a nighedhu! 2. cudhos botedhos fachiant unu degógliu niedhu ◊ cussa note unu coro malu mi faghiat bídere totu niedhu ◊ at fatu un'iscàndhalu niedhu ◊ tia Gràtzia in butega teniat isceti binu niedhu 3. tia Pietrina che intreit niedha che su titone a brigare su fizu ◊ ndi est essiu de miniera niedhu che unu scrau ◊ su preigadore fit nighedhu chi pariat unu bundhu ◊ fiat tristu mannu niedhu ◊ fut una noti niedha che sa pixi ◊ ndi est benniu ammeleciosu e niedhu! 4. s'idea fit de isetare mancari dendhecheli a niedhos de note Sambenados e Provèrbios smb: Nieddu, Niedda / prb: mellus a faci arrúbia chi no a coru niedhu Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. nigellus Tradutziones Frantzesu noir Ingresu black Ispagnolu negro Italianu néro Tedescu schwarz.

pigòne, pigòni , nm Definitzione duas genias de maladia apicigosa: una chi faet sa pedhe a marcos (pabedhas niedhas), a fossighedhos, comente sanant is fruschedhas; s'àtera pigat prus che àteru a is piciochedhos e faet a essiduras orrúbias (pabedhas burdas) de cara a totu sa carena e a callentura; in cobertantza dhu narant po cosa o persona ifadosa, piciochedhu malu, botosu Sinònimos e contràrios arzolu, buata, pigota / ociada, rosa 1, rusete / ifadu, nischitzu, pibinca / bagiariotu, mauchedhu, serpellucu Frases a sa becesa su pigoni!…◊ seu morendi de pigoni ◊ ancu dh'abbruset su pigone! 3. is pigonis no depint assuconai is mannalissas passendu! Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu variole, roséole Ingresu black smallpox, german measles Ispagnolu viruela negra, roséola Italianu vaiòlo néro, rosolìa Tedescu Pocken, Röteln.

réti 1 , nm Definitzione brodau coluvrinu, genia de erba linnosa chi faet a cannàile e si che artzat apitzu de àtera cosa imbodhigandhosidhi: dhi narant puru iparau de cannitu (ca is pigionatzos modhes si papant coment'e isparau), bide bianca, àxina de margiani (faet coment'e unu pibionedhu velenosu), tzuca marina Sinònimos e contràrios canina 2, ligadolza 1 Frases paret chi apat sutzadu solu sutzos de latóricu e de reti dae pisturras de súrbile! Terminologia iscientìfica rbl, Dioscorea communis Tradutziones Frantzesu tamier Ingresu black bryony Ispagnolu nueza negra Italianu tàmaro Tedescu Schmerwurz.

sanzinàdu , agt Definitzione chi est a ispertiadas de diferente colore Sinònimos e contràrios balzu, beltigadu, perdigatzu, pertiatu Frases pisu, orzu sanzinadu Tradutziones Frantzesu zébré Ingresu with white and black stripes Ispagnolu cebrado Italianu zebrato Tedescu schwarz und weiß gestreift.

tannúda, tannúra , nf Definitzione genia de pische de mare: assimbígiat a s'isparedha ma est meda prus mannu (faet fintzes de mesu metro) Sinònimos e contràrios càntara Terminologia iscientìfica psc, spondyliosoma cantharus Ètimu itl. tanuda Tradutziones Frantzesu dorade grise, canthère Ingresu black seabream Ispagnolu chopa Italianu càntaro Tedescu Brandbrassen, Streifenbrasse.

tifàne , nm: tivani Definitzione genia de pigione mannu totu a pinnias niedhas, nau fintzes in su sensu de calecunu pigione chi no si agatat; nau de unu chi iat a bòllere totu po issu, pasteratzu Sinònimos e contràrios colvu, prinedhu / abbramidu Frases - E chine ti dh'at narau? - Tifane mi dh'at narau! ◊ ancu ti ndhe let tivani! Terminologia iscientìfica pzn Tradutziones Frantzesu corbeau Ingresu crow, black bird Ispagnolu cuervo, pájaro negro Italianu còrvo, uccèllo néro Tedescu Rabe.

«« Torra a chircare