Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àbra , nf: ara, arba 1, arva 1, avra Definitzione bentighedhu fridu meda, dannosu pruschetotu a su frutuàriu / min. abredha Sinònimos e contràrios abrina, araghe, atza 1, frina, livrina, saniete / cdh. spunzina Maneras de nàrrere csn: pònnere a unu in s'ara = genia de frastimu; famiu che avra = famidu che ruga, meda (su bentu fridu abbruxat s'erba) Frases sos duos zòvanos si secabant de linna bona e no fit una note de abra chi lis poniat pagura ◊ in tempos malos camminei che a s'avra mala ◊ un'avra punghinosa de bidhighia demozat custa terra catigada ◊ s'avra mi che at sicau s'ortu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. aura Tradutziones Frantzesu bise Ingresu very cold, wind (air) Ispagnolu gris Italianu sizza, vènto gèlido Tedescu eisiger Wind.

abrína , nf: alvina, avrina Definitzione bentu fridu cun népide; fintzes una genia de ànima mala Sinònimos e contràrios abra, araghe, atza 1, disàura, frina, fruxone Frases apo bidu sas avrinas de sas dies e sas rochellas Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bise Ingresu very cold air Ispagnolu viento frío Italianu sizza Tedescu eisiger Wind.

abriòre , nm: abrore, avriore, avrore Definitzione fritu forte; su èssere abru, areste, arestadu, nau de cosas, de gente, de logu / s'avrore de sa morte mala = dolore, dispiaghere mannu Sinònimos e contràrios abrura, frigidúmene, frigilidade, fritore, frizidore | ctr. basca, caentu, calura Frases su focu in su cuzone cajentavat sa carena isfritia dae s'avrore ◊ pro te bi sunt sos abrores chi àlidant in sos buscos (F.Pitzolu)◊ s'abriore de zannarju mi móssiat sas carres ◊ sa note fit comintzandhe a dare borta e s'abriore si fachiat intèndhere piticandhe sas carres Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froid vif, sauvagerie Ingresu very cold, wildness Ispagnolu frío cortante, selvatiquez Italianu fréddo pungènte, selvatichézza Tedescu beißende Kälte, Wildheit.

abrósu , agt: avrosu Definitzione chi est fridu meda, chi portat abrore, abra Sinònimos e contràrios fridu, ispunzinosu Frases mi est iscorandhe custu bentu abrosu ◊ est unu manzanu avrosu ◊ candho benit isprazas avrosas si apozat in palas de unu crastu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froid Ingresu cold Ispagnolu frío, helado Italianu fréddo Tedescu kalt.

acatarràdu , pps, agt: acatarrau, aggatarrau Definitzione de acatarrare; chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios arrasfriau, arremadiau, arrumatu, remadu / sarragau, scanniu Frases seo acatarradu de mala zenia 2. tue no ses sugeta a maladia, ma pares che a mie acatarrada (B.Mureddu) 3. portat una boxi de tromboni acatarrau Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu to have a cold Ispagnolu constipado, resfriado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

acatarrài, acatarràre , vrb: catarrare Definitzione pigare o aciapare arremadiu Sinònimos e contràrios arrasfriai, arremadiai, arremare, arrumai, incatarrai Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to get cold Ispagnolu resfriarse Italianu infreddarsi Tedescu Katarrh bekommen.

afritorídu, afritoríu , agt: afritulidu, afrituridu, fritoridu Definitzione chi tenet fritu meda, chi est tremendhosi de su fritu, fintzes chi sufrit su fritu, chi dhu aguantat pagu Sinònimos e contràrios afrituladu, allintugliadu, ifritoridu / friarosu | ctr. afoghigiau, caente Frases làssami caentare: no lu bides chi so totu afritoridu?! ◊ dae su giogu, istracu de currizare, recuit Nanni mesu afritoridu ◊ unu petiruju afritoridu si ndhe cheret intrare a sa pinneta 2. de su sole sos rajos no mi dant calura, so fatendhe afritulidu s'última pitzulada a mala gana (P.Muresu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transi de froid Ingresu cold Ispagnolu muerto de frío Italianu infreddolito Tedescu fröstelnd.

afrituríre , vrb Definitzione ifridare, pigare fritu meda Sinònimos e contràrios impistulai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraper froid Ingresu to feel cold Ispagnolu enfriarse Italianu infreddolire Tedescu frösteln.

aggangrenadúra , nf Definitzione su cangrenare, su mòrrere de sa carre pudrigandho, faendho in matéria; su inteterare chi si faet po su fritu Sinònimos e contràrios cangrena / cancaramentu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gangrène, rigidité Ingresu gangrene, stiffness deriving from an excess of cold Ispagnolu gangrena, entumecimiento Italianu cancrèna, rigidità articolare da fréddo Tedescu Brand, vor Kälte gestarrte Gelenke.

aràghe, aràgi, aràgia , nf, nm: araxi, oragi Definitzione bentighedhu fritu / araxi de fogu = su caentedhu de su fogu, coment'e bentighedhu chi benit de su fogu Sinònimos e contràrios abra, abrina, arvile, atza 1, frina, saniete Frases fait araxi frida ◊ cant'e una pampixedha móvia de un'araxi ligeru circu de mi allonghiai po ti biri (S.Medved)◊ cust'araxi dhis fait dannu a is birduras! 2. femu abarrau fúrria fúrria coment'e una tratalia posta araxi a fogu ◊ si aparant a s'araxi de su fogu po si callentai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brise froide Ingresu cold breeze Ispagnolu brisa fría Italianu brézza frédda Tedescu kühle Brise.

arragòre , nm: arregore, regore Definitzione fritu forte chi astrat totu Sinònimos e contràrios astra, astragore, àstragu, astraura, bedhia, belu, celexia, ghiàciu, marcóriu Frases cussos tudhos d'erva los at brusiados s'arragore ◊ fit totu ateterau dae s'arregore, apedicandhe nive Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. rigore Tradutziones Frantzesu gel Ingresu intense cold Ispagnolu hielo Italianu gèlo Tedescu Frost.

arremadiài , vrb: arremmadiare, arromadiai, arromadiare Definitzione pigare o ingòllere rema, arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arrasfriai, arremare, arrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to get cold Ispagnolu resfriarse, constiparse Italianu infreddarsi Tedescu sich erkälten.

arremadiàu , pps, agt: arromadiau, arromariau Definitzione de arremadiai; chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios acatarradu, annastuladu, arramadiedhau, arrasfriau, arrumatu, remadu Frases pariat sa boghe de un'orcu arromadiadu Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu cooled, cold Ispagnolu constipado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

arresfriòri , nm Definitzione genia de maladia, ifadosa ma no mala, chi faet mescamente a innisire, leat a nares, a su gúturu, e benit po àere ingortu fritu meda (o fintzes po allergia) Sinònimos e contràrios arramatia, arrefreu, arrema, refreadura Frases fémina sana, cussa: in corant'annus no at tentu mai un'arresfriori Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rhume Ingresu cold Ispagnolu resfriado Italianu raffreddóre Tedescu Erkältung.

arrumàtu, arrumàu , agt, pps Definitzione de arrumai; chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios acatarradu, annastuladu, arrasfriau, arremadiau, remadu Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu been cold Ispagnolu constipado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

arvíle , nm Definitzione ariedha, bentighedhu fridu meda Sinònimos e contràrios abra, abrina, araghe, atza 1, saniete Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brise froide Ingresu cold breeze Ispagnolu brisa fría Italianu brézza frédda Tedescu kühle Brise.

astragòre , nm: astraore Definitzione fritu forte meda, fintzes s’abba cagiada de su fritu / candhelobbru de astraore = candheloto, astrau Sinònimos e contràrios arragore, astraghera, àstragu, astraura, astrore, belu / cdh. strimentu Frases est falendhe s'astraore, custas notes ◊ zuchet sos pilos tèteros che brocu dae s'astragore ◊ cun s'astrore bi at perígulu de illiscigare ◊ su picapedreri in s'ierru fit sempre fresadu de s'astraore Sambenados e Provèrbios prb: astrores e traschias, annúntziu de maladias Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gel persistant Ingresu persistent cold Ispagnolu frío intenso Italianu gèlo insistènte Tedescu Frost.

àstragu , nm: astrau, àstrau Definitzione àcua cagiada de su fritu forte Sinònimos e contràrios arragore, astra, astragore, astraura, bedhia, belu, bistradu, celexia, marcóriu, scitore Frases a bandha de foras bi aiat carchi tupichedha de frores brusiada de s'àstragu ◊ titia, caèntadi chi pares unu cantu de astrau! Ètimu ltn. astratum Tradutziones Frantzesu glace, gel Ingresu ice, cold Ispagnolu hielo Italianu ghiàccio, gèlo Tedescu Eis, Frost.

astraúra , nf Definitzione fritu a meda e a tempus longu Sinònimos e contràrios arragore, astra, astragore, bedhia, celexia | ctr. caentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gel persistant Ingresu persistent cold Ispagnolu frío intenso y durable Italianu gèlo insistènte Tedescu Frost.

ateteràda , nf Definitzione su ateterare Sinònimos e contràrios ateteramentu, cancaratzone, incirdinadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raidissement, engourdissement Ingresu turning cold Ispagnolu entumecimiento Italianu irrigidiménto Tedescu Versteifung.