Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbarracài , vrb Definitzione pònnere o fàere barracu, istare in campu a crocare Sinònimos e contràrios intendai Tradutziones Frantzesu camper Ingresu to camp out, to erect huts Ispagnolu acampar, abarracar Italianu baraccare, attendarsi Tedescu Barackenlager aufschlagen.

arritzàre , vrb Definitzione pònnere prantau, istrantagiau, pesare; nau de sa natura de su mascu, inchibberare, fàere tètera (aus. àere) Sinònimos e contràrios fichire, istantargiai, pesai / arretae | ctr. arrúiri, corcare Frases fit meses e meses fulliau, no arritzabat prus ◊ fit lavandhe in su riu e si ndh'est arritzada a si che ispàrghere pacos turunzos 2. ite at a chircare fémina candho nachi mancu arritzat! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu dresser Ingresu to erect Ispagnolu levantar, erguir Italianu rizzare Tedescu aufrichten.

ficàre , vrb Definitzione pesare, pònnere istrantagiau, prantau, pesaresindhe istrantàgiu, pesaresindhe de letu sanandho de ccn. maladia Sinònimos e contràrios arritzare, fichire, istantargiai, pesai, pònnere, sanai | ctr. crocai, incruai Maneras de nàrrere csn: ficare de renes = andai mellus, assusai, tènniri prus pagu abbisòngius; ficare simpatia, ódiu a unu = ghetai, pònnere, àere, muntènnere simpatia, ódiu a unu; ficare che preneta = incravai de no si mòviri prus; ficare dentes a una cosa = intràreli dentes, resessire a la segare a dentes, a ndhe istacare unu mossu Frases ficadindhe ritzu, ca corcadu no andhat bene a fàghere custa cosa! ◊ ficare unu furcarzu, unu rocu, puntzas in su muru ◊ si l'at cotadu suta, gherrendhe, e li at ficadu sos benugros in mata 2. una die non ficheis piús e nos lasseis pro sempre ◊ gasi giompant a cras e chi si fichent! ◊ si fico dae letu isto in terra frundhidu Tradutziones Frantzesu ériger, enfoncer, s'élever Ingresu to erect, to hammer, to get up Ispagnolu erigir, hincar, levantarse Italianu erìgere, conficcare, alzarsi Tedescu errichten, einschlagen, aufstehen.

fichídu , pps, agt: fichitu, fichiu Definitzione de fichire; chi est postu prantau (o fintzes chi est sanu); chi est sèmpere in mesu in cosas chi no depet; nau de logu, chi est in calada meda Sinònimos e contràrios ficadu, istantàrgiu, ritzu / arratu, ràbidu | ctr. corcadu, rutu Maneras de nàrrere csn: èssere male fichidu (nadu de zente) = ritzu ma malàidu, malesanu; èssiri fichiu che su mércuris = sempre in mesu in donzi chistione; fichiu che turra in culurgioni, che púncia in taba = fichetu, sempre in mesu in donzi cosa 2. si est sempre costumadu de iscultare s'Evangéliu cun sa persone fichida ◊ sos runaghes sunt ancora fichidos ◊ cudhu corvu istaiat in fraile fichidu subra de duas ancas deretas che àscia de raju ◊ tantu tempus in s'ispidale, so sempre a cantu reo fichidu! ◊ so rutu a binugos fichidos 3. est sempri fichiu: in dónnia cosa dhoi depit èssi cussu! ◊ fichitos e cuenteris ant a dimannare deretos 4. su logu a laore no fit bonu ca bi aiat palas fichidas e rocas Tradutziones Frantzesu debout, dressé Ingresu erect Ispagnolu levantado, entrometido Italianu ritto, invadènte Tedescu aufgestanden, aufrecht, aufdringlich.

istantargiài , vrb: istentargiare, istentarzare, istrantaxai, stantarxai Definitzione pesare o pònnere fichiu, prantau, nau fintzes in su sensu de migliorare, torrare in bonu, torrare a biu Sinònimos e contràrios arritzare, ficare, istantalissare | ctr. colcare Frases soi istantargendumindi! ◊ ghetat un'itzérriu e si nd'istrantaxat debressi ◊ si ndi fiat istrantaxau a corpu e m'iat aferrau 2. bollu chi sa domu si ndi torrit a istantargiai ◊ ita chi si ndi torràt a istrantaxai e dhu biriat aici sa pobidha!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu redresser, dresser Ingresu to erect Ispagnolu enderezar, levantar, erguir Italianu drizzare, rizzare, èrgere, drizzarsi Tedescu aufrichten, erheben, sich aufrichten.

réu , agt Definitzione chi est postu istrantagiau, prantau in terra, cun is peis in terra coment'e candho si camminat / istare a sa rea = arreare a sa ritza; èssere a boghe rea = a boghes postas, a tzérrius Sinònimos e contràrios ficadu, istantàrgiu, pesadu, ritzu | ctr. corcadu, sétzidu, tambuladu Frases pesa reu! ◊ sa rughe ndhe l'ant ficada rea ◊ non balet chi ti solvas in suore crabiolendhe, pesèndhedi reu suta sas ancas de su domadore (G.Raga)◊ s'imbriagu mancu si l'afurcarzant istat reu ◊ apenas mi as bidu reu mi as iscutu a terra ◊ apo a torrare a bois, bidustos fustialvos: isetàdemi reos! (V.Falchi) 2. sa mama fit a boghe rea giamendhe de continu su fizu Sambenados e Provèrbios prb: sacu bóidu no rezet reu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu debout Ingresu erect Ispagnolu erguido, recto Italianu ritto Tedescu aufrecht.

stantàrgiu , agt: istantàrgiu*, stantarxu, stentàrgiu, strantàrgiu, strantaxu, strentaxu Definitzione chi est a peis in terra e a conca in artu, o a manera de assimbigiare a persona prantada, ficada, cun sa parte de pònnere a fundhu in terra e in pitzu sa chi depet istare in artu / a sa strantaxa = a sa ritza, istendhe ritzos Sinònimos e contràrios daretu, ficadu, intentarzu, reu, ritzu / cdh. stantàgliu | ctr. corcau, rutu Tradutziones Frantzesu bien droit Ingresu erect Ispagnolu recto, erguido Italianu ritto, erètto Tedescu aufrecht, gerade.

tirentínu , agt: tirintinu Definitzione nau de unu, chi est téteru che brocu de cantu si credet, o fintzes chi est càdriu, lestru Sinònimos e contràrios tiradu / ritzu, téteru Frases caminat a passu lestru e tirentinu Tradutziones Frantzesu plastronnant Ingresu erect Ispagnolu tieso, engallado Italianu erètto, impettito Tedescu aufrecht.