Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
fisciài , vrb: afissare,
fissai,
fissare Definitzione
pònnere firmu, chi abbarret firmu; abbaidare a firmu, cun ogos firmos, a sa sighia a sa matessi cosa; decídere o istabbilire calecuna cosa (es. die, mese, una paga o àteru)
Sinònimos e contràrios
firmai
Frases
sa presa de sa currente cheret fissada a su muru
2.
sos ojos mios, che làmpanas atzesas, fissaiant sena mòvere rista sa gianna de sos ballos ◊ a bortas sa maladia de s'ogu naschiat candho una pressona fissàt unu mortu ora meda
3.
a it'ora at fissau sa riunioni su síndigu? ◊ a duchentos francos s'una su preju 'e sa pischedha est fissau (D.Ziranu)
Ètimu
spn.
fijar
Tradutziones
Frantzesu
fixer
Ingresu
to fix
Ispagnolu
fijar,
establecer
Italianu
fissare
Tedescu
befestigen,
fixieren,
starren,
fixieren,
festlegen.
impíciu , nm: impitzu Definitzione
it'e fàere, faina, fintzes si no sèmpere est cosa de importu meda ma a dónnia modu de fàere etotu
Sinònimos e contràrios
afracoxu,
contibizu,
faina,
faustu,
impédicu
/
ifadu,
impabúciu,
impàciu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere i. fintzas sa coa de su batu, s'umbra sua etotu = tènnere ifadu de donzi cosighedha, andhare a manos iscutas pro no chèrrere leare nudha
Frases
si pones fatu insoro ndh'essis macu cun impícios, fastizos e istragos (A.Dettori)◊ cun totu sos impitzos chi tenzo no faghet a mi mòere dae domo ◊ dognunu tenet s'impíciu sou!
2.
chena ispera, si atuturrat preguntèndhesi a chie isse aiat dadu impitzu e proite, su li àere dadu un'ischintorzada a origras
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
gêne,
embarras
Ingresu
fix
Ispagnolu
quehacer
Italianu
daffare,
impìccio
Tedescu
Mühe,
Verlegenheit.
incastrài , vrb: incastrare,
incrastai 1,
incrastare Definitzione
pònnere in s'incàsciu, intrare apare duas cosas fatas adatas po torrare giustas s'una cun s'àtera (si narat fintzes de is dentes de duas orrodas chi girant intradas apare); fintzes trebballare a incrastas, coment'e faendho incrastas, trapadas, unu pagu a doladura (segadura de àstulas a cropu) comente si faet in sa linna
Sinònimos e contràrios
crujare,
imbasare,
incartare 1,
incasciae,
incriedhai
2.
deo so incrastandhe unu Santugristos mannu in sa rughe
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
emboîter,
encastrer
Ingresu
to fix
Ispagnolu
encajar
Italianu
incastrare
Tedescu
einschieben.