Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

iscaltzàre , vrb: iscarsai, iscartare, iscartzae, iscartzare, scartzai Definitzione pigare o istesiare sa terra totu a inghíriu de is fundhos de sa cosa prantada, ma nau fintzes de àteru Sinònimos e contràrios iscartarare, scratzedhai Frases sos carvonajos comintzeint a bogare coighina ispatendhe sas majas e iscartendhe sas raighinas ◊ sa binza est tota iscartada ◊ tenes binza, aras e no iscartzas!◊ pro ndhe bogare cussa pedra tocat a l'iscartare a inghíriu ◊ seu abbituau a iscarsai sa bíngia. Tradutziones Frantzesu déchausser Ingresu to hoe Ispagnolu socavar Italianu scalzare Tedescu untergraben.

màrra , nf Definitzione aina de ferru, alladiada, po mòvere e trebballare sa terra / min. marrita, marrixedha, marruntzedha; (esserebbei sa cosa) a tirai a m. = a meda (nau de cosa chi normalmente no est unu tanti mannu) Sinònimos e contràrios marrantza, tzapa Frases fit cun sa marrutzedha in manos marrandhe un'iscra de patatu ◊ dhoi est s'àliga a tirai a marra Sambenados e Provèrbios smb: Marra, Marras Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. marra Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke.

marrài , vrb: marrare, marrari Definitzione trebballare sa terra a marra, a marrone, fintzes a marrita comente si faet cun is laores po s'erba; arrasigare cun is peis in terra, comente faent is animales (mescamente is cuadhos, is molentes)/ marrai a tallu abertu = bogare ràllia, segare sa terra a ràllia (tzapendhe a fundhu e totu pínniga) Sinònimos e contràrios marrinzedhare, marronare, tzapare / tzampitare / aterrinai, marragiadai, marrascedhai, marrazare, marritai, pateare, raspare 1 Frases sa bíngia boit marrada ◊ sa mere mi at brigadu ca no li marro bene sa chipudha ◊ maridu meu che est marrendhe a die intrea in sas ràglias 2. fit fémina bona: andhaiat a marrare sos laores, sos ortos e a fàghere sa líscia in sas domos anzenas 4. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piocher, gratter Ingresu to hoe, to paw Ispagnolu cavar, cocear, patalear Italianu zappare, zampeggiare Tedescu hacken, scharren.

marrantzèdha , nf: marruntzedha, marrutzedha Definitzione marra pitica Sinònimos e contràrios marraschedha, marrinzedha, marrita, marroniscu, tzampita Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu binette Ingresu weeding hoe Ispagnolu azadilla Italianu zappétta Tedescu kleine Hacke.

marrintzedhàre , vrb: marrontzedhare, marruncedhai, marruntzedhare Definitzione trebballare sa terra (e pruschetotu is laores) a marruntzedha, a marrita Sinònimos e contràrios marritai, marruschedhare, tzampitare Frases sont marrintzedhanne su campu de sa patata ◊ unu tempus in cortili prantai froris, dhus acuai, dhus marruncedhai e crescenta ebbenimindi! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu biner Ingresu to hoe Ispagnolu escardar Italianu zappettare Tedescu jäten, leicht behacken.

marritài, marritàre , vrb Definitzione trebballare sa terra (mescamente laores, cosa prantada) a marrita, a tzapita; arrasigare in terra cun is peis de ananti, comente faent is animales (pruschetotu cuadhos e molentes) Sinònimos e contràrios marricocai, marruntzedhare, marruschedhare, tzampitare / marrai, marragiadai, marrazare, pateare Frases apustis marritadu duas o tres vias, su trigu l'isargaiant a manu 2. s'achetu est sèmpere marritanne, isconchinanne e cricanne de si arburare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piocher, sarcler Ingresu to hoe Ispagnolu escardar, cocear Italianu zappettare, sarchiare Tedescu jäten, leicht behacken.

marròne , nm: marroni Definitzione marra manna / m. de launai = tzapu pro iscrevare sa terra arada, segare is leas; m. mascu = picu chentza sa punta, solu cun s'ata, fatu a bisura de tzapu Sinònimos e contràrios tzapu Frases sa terra fiat aici prena de perda e tostada chi is marronis fiant luegus ingurdus ◊ sa muzere ch'essiat prima de fàghere die a marrone a codhu ◊ una prima istrutzione l'apo àpida in iscola: pustis mi ant intregadu su marrone (L.Marteddu)◊ sa rana in sos ortos faghet prus trabballu de unu marrone, ca si mànigat sos bobbois dannarzos Sambenados e Provèrbios smb: Marrone, Marroni Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke (große).

scartzài , vrb: iscaltzare*, scraciai, scratzai Definitzione pigare o istesiare sa terra de is fundhos, de su truncu / s. unu muru = istesiare sa terra o àteru dae su fundhamentu Sinònimos e contràrios iscaltzare, scratzedhai | ctr. cratzai Frases depu andai a scraciai in bíngia Tradutziones Frantzesu déchausser Ingresu to hoe Ispagnolu socavar Italianu scalzare Tedescu untergraben.

tzàpa , nf, nm: ciapa 2, sapa, tzapu Definitzione genia de aina po trebballare sa terra, a màniga longa / genias de tzapa o tzapu: a corros, a frama lada, a coro; min. tzapedha Sinònimos e contràrios marra, marrantza, marrone Frases istaiat vortulanne chin sa tzapa unu cantu de terra ◊ si benit a s'aronzu mi lu ponzo a tzapu in fatu ◊ daebbei carchi corpu de tzapu, in binza, ca bi at erba! Sambenados e Provèrbios smb: Zappu Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu hoe Ispagnolu azada Italianu zappa Tedescu Hacke.

«« Torra a chircare