Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

balentínu , nm: bolentinu, bolletinu 1, bullentinu, bullitinu 1 Definitzione ispaitu, codriola de cànnau, lentza po piscare, po imbodhigare in sa bardúfola, fintzes grussa po iscúdere Sinònimos e contràrios cannabitu, cordedha, filadissa, funedhu, ispaitu, lentzinu, restiga 1, toroneu, tzunghedhu Sambenados e Provèrbios smb: Balentinu Ètimu itl.t bollentino Tradutziones Frantzesu cordelette, ficelle Ingresu little rope Ispagnolu cordita Italianu cordicèlla Tedescu Schnürchen.

baralícu , nm: barralicu, barrallicu Definitzione genia de bardúfola pitichedha chi si faet girare cun is pódhighes, a bàtoro afaciadas cun d-una lítera iscrita: P (pone), M (mesu, metade), T (totu), N (nudha), chi bolent nàrrere su chi depet fàere su giogadore chi dh’at betada segundhu sa lítera chi presentat candho si firmat (pònnere e aciúnghere àteru a sa posta, bínchere sa metade, o totu, o nudha) / barrallicus = cocoedhos de mare; barrallicu longu = animaledhu de mare a corza tosta, itl. torricèlla; b. veru = àtera creze gai etotu, itl. còno del Mediterràneo Sinònimos e contràrios badharincu, pone, pimpirimponi Frases in sa noti de Paschixedha giogàst a barrallicu cun mei 2. arrumbulant in sa menti is arregordus, fúrriant a lestru che barralicus! Sambenados e Provèrbios prb: su barrallicu essit puru a ponni! Terminologia iscientìfica ggs Tradutziones Frantzesu toupie à quatre faces, toton Ingresu little spinning, teetotum top Ispagnolu perinola Italianu girlo Tedescu eine Kreiselsorte, Nimmgib.

barríta 1 , nf Definitzione min. de barra 1: genia de ferru chi si faet iscúrrere aintru de lórigas o guidas po serrare un'apertura o parte de un'apertura Sinònimos e contràrios barcioni, passadore 1, passante 1 Tradutziones Frantzesu petite barre, câble Ingresu little bar Ispagnolu barrita Italianu spranghétta Tedescu kleiner Riegel.

bentitzólu , nm Definitzione min. de bentu, bentu de pagu contu, lenu Sinònimos e contràrios bentichedhu, frina, sisia 2 / cdh. vinticiolu Frases bellu, mih, custu bentitzolu: est faghindhe una bella friscura ◊ est bentitzolu e a brusiare no faghet ca nos podet fuire su fogu Tradutziones Frantzesu brise Ingresu little wind Ispagnolu brisa Italianu venticèllo Tedescu leichter Wind, Brise.

bícru , nm: bígiu, bigru, bigu, biju, bricu, icru, víciu Definitzione su fígiu o fedu de una baca candho est de pagu tempus, de naschidórgiu fintzes a una paja de meses, siat mascu o fémina / bicru marinu = igumarras, o lampu de igumarras / min. bighighedhu Sinònimos e contràrios fricu Frases sa baca nostra at fatu unu bellu bigru ◊ in beranu giogant allegros sos bígios ◊ sas bacas a irrúilos tucaiant pro allatare sos bigros Ètimu ltn. viclus Tradutziones Frantzesu jeune veau Ingresu little calf Ispagnolu ternero, becerro Italianu vitellino Tedescu Kälbchen.

birrichèdha , nf Definitzione min. de birra po ampudhita de birra Tradutziones Frantzesu petite bière Ingresu little bottle of beer Ispagnolu cerveza pequeña Italianu birroncino Tedescu Seidel.

bracuítu , nm: bricuitu, brucuitu, bruculitu, brucullitu Definitzione genia de broca pitichedha a tzugu longhitu; genia de tamata longhita Sinònimos e contràrios brochiolu / lorighedha Frases at pigau su brucuitu a portai unu tzicu de piriciou ◊ chi ti arregalis meda, faci de bruculitu! ◊ in cussu bricuitu àcua no ndi capit: piga sa màriga manna! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broc, cruche Ingresu little jug Ispagnolu jarrita Italianu brocchétta Tedescu Krüglein.

bratzichédhu , nm Definitzione min. de bratzu, bratzu de pipiu Sinònimos e contràrios bratzitu Tradutziones Frantzesu bras Ingresu little arm Ispagnolu bracito Italianu braccino Tedescu kleiner Arm.

buchichèdha , nf: buchixedha Definitzione min. de buca Sinònimos e contràrios bucaredha Tradutziones Frantzesu petite bouche Ingresu pretty little mouth Ispagnolu boquita Italianu boccùccia Tedescu Mündchen.

bugía , nf: busia Definitzione istiàrica, candhela de chera; fintzes una genia de candheleri, pratígliu po pònnere sa candhela istrantagiada Sinònimos e contràrios candeba, istiàrica Sambenados e Provèrbios smb: Busia Tradutziones Frantzesu bougie Ingresu little candle Ispagnolu vela, candela Italianu candelina Tedescu kleine Kerze.

burbúja , nf Definitzione genia de essidura in sa pedhe chi si faet in matéria Sinònimos e contràrios brúgula, buizola Tradutziones Frantzesu pustule Ingresu little pimple Ispagnolu pústula Italianu pustolina Tedescu kleine Pustel.

cabbúsciu , nm: cambúciu 1, cambúsciu, cambussu Definitzione genia de bonetedhu o careta chi ammontat totu sa conca de su pipiu lassandho solu sa cara (ma dhu ponet fintzes gente manna); segundhu su costúmene, genia de careta po aguantare is pilos arregortos Sinònimos e contràrios cabiscione, cambussinu, careta / capiabi, iscafiotu Frases tocat a preparai is cambuscedhus, is pannitzus e is latzadas po su pipiu ◊ seu acabbendi su cambúciu po su pipiu ca est acanta a nàsciri 2. a fustei no dhi fidamu mancu su pisitu a cambúsciu! Terminologia iscientìfica bst Ètimu ctl. cambuix Tradutziones Frantzesu bonnet Ingresu little cap, bonnet Ispagnolu cofia Italianu cuffiétta Tedescu Häubchen.

cacallonédhu , nm Definitzione min. de cacallone Tradutziones Frantzesu petit con Ingresu little turd Ispagnolu capullo Italianu stronzètto Tedescu Kotwürstchen.

caixèdha 1 , nf Definitzione genia de cau marinu; marragau de mare o caita / c. niedhutza = chlidonias nigra (itl. mignattino); caixedha peis arrúbius = chlidonias leucoptera (itl. mignattino alibianche) Sinònimos e contràrios caita Terminologia iscientìfica pzn, larus minutus, sterna hirundo Tradutziones Frantzesu sterne commun Ingresu little gull Ispagnolu golondrina de mar Italianu gabbianèllo, stèrna comune Tedescu Zwergmöwe.

callèdha , nf Definitzione sa cane fémina, a minore Sinònimos e contràrios callúcia, catedha Sambenados e Provèrbios smb: Calledda Terminologia iscientìfica anall Tradutziones Frantzesu petite chienne Ingresu little dog Ispagnolu perra pequeña Italianu cagnétta Tedescu kleine Hündin.

carrítu , nm Definitzione min. de carru, carru piticu, mescamente su chi si faent is piciochedhos giogandho Sinònimos e contràrios carrixedhu Frases po giúchere custa robba su maritu moviat chin su carritu e sos cadhos dae su sera innantis po andhare a Núgoro e garrigare àteru 2. pro zogare duos boes de cau de triguíndia, su pudhedru de canna, unu carritu de ortixu Terminologia iscientìfica ggs Tradutziones Frantzesu charreton Ingresu little cart Ispagnolu carrito Italianu carrettino Tedescu kleiner Handwagen.

carvedhútzu , nm Definitzione min. de carvedhu, crebedhu piticu, de pagas capacidades Tradutziones Frantzesu tête de linotte, cervelet Ingresu little brain Ispagnolu mente limitada Italianu cervellino, cervellétto Tedescu kleines Gehirn, Kleingehirn.

catedhína , nf Definitzione catzedhos medas; nau in cobertantza de su feduliu puru, de is iscolanos e àteros piticos Sinònimos e contràrios catedhàmine Frases cussa essit a ziru sempre cun sa catedhina de sos fizos ifatu ◊ su mastru fit cun sa catedhina de sos iscolanos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupe de petits chiens, groupe de gens Ingresu a group of little dogs, sequence of people staying behind like dogs Ispagnolu banda de cachorros Italianu insième di cagnolini, codazzo di persóne Tedescu Gruppe von Hündchen, Schwarm.

catzólu , nm Definitzione genia de pigione de istàinu e de paule: in Sardigna solu in passada Sinònimos e contràrios coaciolu, gangorredha / acabussoni 1 Terminologia iscientìfica pzn, podiceps nigricollis Tradutziones Frantzesu petit grèbe Ingresu little grebe Ispagnolu zampullín cuellinegro Italianu svasso pìccolo Tedescu Schwarzhalstaucher.

cerbinèdha , nf Definitzione fedu fémina piticu de su crebu Terminologia iscientìfica anar Tradutziones Frantzesu petite biche Ingresu little doe Ispagnolu pequeña femina del ciervo Italianu cervétta Tedescu junge Hirschkuh.