Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

chígna , nf: chíngia, chingra, chinxa, cíngara, cingra, cringa Definitzione genia de chintórgiu chi si ponet po firmare sa sedha a s'animale passandhosidhu in bentre apresu a is cambas de ananti (petorru): dh'impreant ferrandho puru (ma prus manna e acanta a is cambas de asegus) po mantènnere su pegus in artu de terra chi no potzat fàere fortza cun is peis; est fintzes su singiale chi lassat in sa carre un'acapióngiu istrintu, unu cropu giau cun cosa longa (chintórgiu, fune, e àteru) Sinònimos e contràrios callitu, grinca, istranga, pretali Maneras de nàrrere csn: apretare un'animale a chíngia = afíere tropu sa chíngia; apretare a ccn. a chinxa = segai sa passiéntzia a ccn., apurire; sècere, no sècere una cosa in cingra a ccn. = pràghere, no pràghere Frases sa chigna fit larga e giughiat una tíbbia chi mancu chintorza! ◊ at fatu una chigna de pedhe ◊ issedhendhe ponent sos bàtiles, su sedhone e sa cringa ◊ a s'àinu li at fatu una pitigada sa cringa in su petorru ◊ in màchina cheret posta sa cringa pro seguresa ◊ acapiadhu cun sa cingra!◊ teniat s'arretranga, sa cíngara e pretale e pigàt a froncile s'animale (C.Arangino) 2. sa fune imboligada in sa manu, tostendhe, mi at fatu sa cringa 3. chíngias biancas imbóligant s'aera Ètimu ltn. cing(u)la Tradutziones Frantzesu ceinture Ingresu belt Ispagnolu cinturón, correa Italianu cìnghia, cintura Tedescu Gürtel

corría , nf: curria Definitzione acapiolu, tirighedha fine e longhita de pedhe (e fintzes codriola po sa bardúfola) Sinònimos e contràrios agugeta, allióngiu, cordonera, lantu, presógliu, trena / sagonitu Maneras de nàrrere csn: bogare sa pedhe a c. = segàrela a tizas; c. de aciotus, de frenu, de porta, de sàndalus; sa c. de su linnàmini = itl. fibra, tìglio del légno; sa c. de sa pasta = tèmpera, more zusta de su pane pro lu sestare, corriatu ma no assutu; segare sa c. a sa pasta (de su pane, de sos durches e gai) = nòghereli in sa pesadura; no leare corria = (nadu de su casu faghindhe) chi no essit bene, chi abbarrat coment'e a renas); c. de rasoja = tira de pedhe pro arrodare sa resorza de su braberi; c. de terra = zura, tiza de terra, binzia de terrinu sestadu a longu; andhare a cabadhu in corrias de focu = a cadhu fuindhe; èssiri de bona c. (nadu de zente) = corriatos, fortes Frases sas corrias si ponent a prèndhere sas iscarpas ◊ li bogo sa pedhe a corria, si li ponzo manu! ◊ su pastore si bestiat in giancheta de billutu, gambales de corria e pantalones a s'isporta 2. mi ant ispropiau una corria de terra 3. candu est bentu de soli su pani perdit sa corria 4. est tucau a cabadhu in corrias de focu ◊ si ndi est andau… in corrias de fogu! Sambenados e Provèrbios smb: Corria, Corrias / prb: in palas allenas corria lada Ètimu ltn. corrigia Tradutziones Frantzesu courroie Ingresu leather strap Ispagnolu correa Italianu corréggia Tedescu Riemen.

corriàlzu , nm: corriàrgiu, corriarju, corriarxu, corriaxu, corriarzu Definitzione pedhe, corria fine de pedhe chi si ponet po cosire sogas, sabbatas e àteras cosas de pedhe etotu: est fatu de pedhe de canes o de gatos làngios; fintzes frunimentos de pedhe po animales (cuadhos, burricos) Frases at cosidu sa tasca cun corrialzu a puntos fitos ◊ gei no portas sa língua cancarada e cosia a corriarxu!…◊ pro fàghere su corriarzu lassaiant unu cane presu a mòrrere de fàmine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courroie de cuir Ingresu small leather strap Ispagnolu correa Italianu correggiòla Tedescu Riemchen.

istrínga , nf Definitzione tirighedha fine (mescamente de pedhe), ma fintzes biculedhu, orrughedhu piticu, tantighedhu pagu de calecuna cosa / téssidu a i. = a iscringadas, a tiras de diferente colore Sinònimos e contràrios corria, tira / arrogalla, biculaza / butiu, stídhiu 2. de ozu non be ndh'aiat falau nemmancu un'istringa Ètimu itl. stringa Tradutziones Frantzesu lacet Ingresu lace Ispagnolu correa, tira de cuero, pizca Italianu aghétto Tedescu Schnürband.

loríta , nf Definitzione tira de cosa, mescamente de pedhe, cun sa tzíbbia, de pònnere in chintzu Sinònimos e contràrios chintòglia, chíntula, tríncia, tzinta Frases s'est fuiu a lorita in manus, depiat èssi a daor'e brenti ◊ at afasciau is pértias cun sa lorita Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ceinture Ingresu belt Ispagnolu cinturón, correa Italianu cìntola Tedescu Gürtel.

singédhu , nm: chinghedhu* Definitzione genia de chintórgiu, de pedhe, imbestiu de velludu Sinònimos e contràrios chintòglia, chíntula, lorita Frases at fatu unu pràngiu de cosas lichitosas chi faint isciabudhai s'istògumu e allargai su singedhu! ◊ bendit singendhus, alliòngius, ullieras e àteras cositedhas Tradutziones Frantzesu ceinture, lacet Ingresu girdle Ispagnolu cinturón, correa Italianu cintura, cìntolo Tedescu Gürtel.

sòca , nf, nm: assoga, socu, soga, sogu Definitzione corria o tira longa e larga de pedhe cosia a un'ala de arresurtare a duos pígios: a unu càbudu portat una lóriga o chirchedha ue si faet intrare sa coatza; brione de casu modhe postu in su fogu po orrostire, comente s'iscàgiat, o fintzes de àteru chi calat comente a funedhas cagiadas; su tanti de filu chi s'intrat in s'agu (itl. gugliata) o fintzes su filu chi si faet filandho / min. sochedha, soghita Sinònimos e contràrios cànnabu, fune, isciocu, sagone, sédina / cabu Maneras de nàrrere csn: soga de filu, de lana, de arràfia, de ispau = cabu de filu, filu de lana, e gai; sa soga de su dimóniu = cabu de filu tropu longu (e pro cussu s'imbojat e annodighedhat cosindhe); soga de terra = bículu, zura de terrinu Frases est imbodhiendi e ispodhiendi sa soga ◊ est tucau a linna chin sa soca ◊ faghiat sogas cun sa pedhe crua ◊ sunt colados a cadhu, a soga a codhu ◊ una crapola nida che apo ligadu in s'ortu e cun su socu nou… 2. su casu nou postu in su fogu si faghet a sogas ◊ portat su cofinu prenu de sogas fendi cumpositzionis de ballus tundus ◊ cussa filongiana filaiat semper a soga manna ◊ dae laras perdiat sogos de bae ◊ preparu una soghitedha de satitzu 3. sas socas de su pisellu fint ghetatas a ria 4. fibàt e tessiat, sa soga si segàt ma no ndi aciungiat! Ètimu ltn. soca Tradutziones Frantzesu corde en cuir, courroie Ingresu leather rope Ispagnolu soga, cuerda de cuero, correa Italianu fune di cuòio Tedescu Lederschlinge, Lederseil.

trílla , nf Definitzione funighedha, corria po pigare animale a fune aifatu; in cobertantza, cropos, surra chi si giaet / leare a t. = leare a fune; t. de corpos = banzu, surra Sinònimos e contràrios cordedha / banzu 1, cadha, surra, trillada Frases si calicunu la tocat, si zirat e minetat surra de trilla! 2. faghe su fatu tuo e pensa a tie, ca si no, ti lu giuro, leas trilla! (A.Casula)◊ si curres, so cadhu curridore, o sa trilla mi das o ti la do! ◊ babbu e fígiu fiant a briga e una bella trilla fiat acanta de calare in pitzu de su piciocu ◊ mancari pràngiast, una trilla dha pigas etotu! Ètimu itl. striglia Tradutziones Frantzesu laisse Ingresu leash Ispagnolu correa Italianu guinzàglio Tedescu Leine.