Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbèlta , nf: abberta, aperta Definitzione su abèrrere; filidura, isperradura in cosas tostadas coment'e is muros, sa linna, cimentu, fintzes me in sa terra candho est sicada meda / avb. faedhare, fàghere a s'a. = in manera crara Sinònimos e contràrios afilada, afiladura, cannidura, filidura, irganzada, isperrada, tzacadura | ctr. serrada 1 Frases a s'abberta de sos ojos chi apo fatu t'apo connotu ◊ a s'abberta de sa buca ti che ingullo! ◊ sa terra si unfrat a s'abberta de su semen chi si abbiat ◊ a cada aperta de buca, candho favedhabat issu, féminas e ómines l'acumpanzabant a cuncordu de tzocadas de manos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, fissure Ingresu crack Ispagnolu apertura, abertura, grieta Italianu apertura, spacco Tedescu Öffnung.

afilàda , nf: filada 1 Definitzione aperta longa, de pàrrere unu filu, chi si faet in linna, pedras, muros o àteru de tostau Sinònimos e contràrios abbelta, afiladura, cannidura, filidura, isperrada, tzacadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissure, lézarde Ingresu cleft Ispagnolu hendidura, grieta Italianu fenditura, fessurazióne Tedescu Spaltung.

afiladúra , nf: afilatura, fibadura* Definitzione su si cannire, tzacare, filare de cosa tostada; genia de aperta, una síngia fine che filu, chi faet sa cosa tostada mescamente chídrina (linna, pedra, bidru) candho leat cropu o fintzes comente sicat; passada de pedra (o de àteru) po bogare s'atza a un’aina po segare Sinònimos e contràrios abbelta, abbeltura, afilada, filidura, sinnigada, tzacadura / acutadura, arrodada, arrodadura Tradutziones Frantzesu lézarde, fissure Ingresu crack Ispagnolu grieta Italianu crèpa Tedescu Spalt.

calpidúra , nf: carpidura, caspidura, crapidura Definitzione genia de segada chi si dhue faet in sa carre o in cosas tostadas (pedra, linna o àteru deasi) Sinònimos e contràrios abbelta, calpida, carfidura, fresadura, frísida 1, isperrada, secada, trapada / cdh. calpitura Frases s'abba essit de una carpidura in su granitu ◊ su sole comente si àlciat illúminat onzi carpidura ◊ no lu podiant agatare in perunu chizolu, ne in peruna istampa e ne in peruna carpidura de sa zona Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissuration, lézarde, fente Ingresu cleft, spliting Ispagnolu grieta, resquebrajadura Italianu fessurazióne, screpolatura Tedescu Spaltung, Riß.

crebàda , nf: crepata, cribada Definitzione su crebare; sa segada chi si dhue faet in sa cosa chi si tzacat; carda de arrennegu; foedhandho a disprétziu, cagada Sinònimos e contràrios crebadura, tzacadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse, fêlure Ingresu crack Ispagnolu grieta Italianu crèpa Tedescu Riß.

crebadúra , nf: crepadura Definitzione su crebare; manera de fàere (de segare) una cosa coment'e cosa crepandho o chi si crepat; s'afilada chi abbarrat de su crepare; nau de sonu o de boghe, chi essit a fortza, a pelea, e s’intendhet coment'e de cosa chi si crepat Sinònimos e contràrios crebada, fibadura, scrafangiadura / ttrs. cribadura 2. de cussos cantantes bi ndhe at chi cantant a crebadura e no balent a nudha ◊ su pitzinnu est pranghindhe a crebadura ca sa mama l'at iscutu própiu pro no prànghere ◊ cussu triballu unu tempus si faghiat a crebadura: oe cun sas màchinas est prus discassosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse, fêlure Ingresu fissure Ispagnolu grieta Italianu crepatura Tedescu Riß.

fresadúra , nf: frisadura 1 Definitzione su fresare; genia de segadura in sa pedhe intostada po su fritu / fresadura a laras = calpidura Sinònimos e contràrios freu, frísida 1, isperradura, tzacadura / iscopercadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rhagade, gerçure, crevasse Ingresu chapping, raghas Ispagnolu grieta Italianu ràgade, screpolatura Tedescu Hautriß, Rhagade.

ispacadúra , nf Definitzione genia de aperta manna Sinònimos e contràrios calpidura, fresadura, isperrada, isperradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fente Ingresu split Ispagnolu grieta, hendidura Italianu spaccatura Tedescu Spaltung.

schinnidúra , nf: schinnirura Definitzione isperradura de cosa chídrina, tostada, deasi comente dha faet sa canna chi si aperit de longu, ma chentza èssere segada deunudotu Sinònimos e contràrios abbelta, afilada, afiladura, cannidura, filidura, isperrada, tzacadura Frases est iscorrovonendi sa fentana in dogna schinnirura ◊ sa luxi passat in is schinniduras de is portellitus de sa fentana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse Ingresu cleft, crack Ispagnolu grieta, hendidura Italianu fenditura, lesióne Tedescu Riß, Beschädigung.

sperradúra , nf: isperradura* Definitzione su isperrare; genia de aperta, de segada Sinònimos e contràrios fresadura, ispacadura, isperrada Frases in cussa sperradura de arroca cumparit una fémina bècia, totu frungia, trota e tzumburuda ◊ una sperradura podit bènniri in is murrus, in is didus, in is simingionis de is féminas Tradutziones Frantzesu fendage, fente Ingresu cleft Ispagnolu grieta, hendidura Italianu spaccatura, fessura Tedescu Spaltung, Spalt.

tzacadúra , nf: itzacadura, sacadura, tzacarura Definitzione su tzacare; segadura de cosa chídrina, tostada, deasi comente dha faet sa canna chi si aperit de longu, ma chentza èssere segada deunudotu Sinònimos e contràrios tracadura, tzàchida / abbelta, afilada, afiladura, cannidura, calpidura, filidura, isperrada Maneras de nàrrere csn: tz. a manus, a peis, me is laus = trapadas chi faghet su fritu in sa pedhe; tz. de ossos = tracada de ossu chi si segat Frases sa porta de linna portat tzacaduras ◊ is tzacaruras de sa fentana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fêlure, rhagade Ingresu crack, rhagas Ispagnolu raja, hendedura, grieta Italianu incrinatura, fessura, ràgade Tedescu Riß, Schrunde.