Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afilàda , nf: filada 1 Definitzione aperta longa, de pàrrere unu filu, chi si faet in linna, pedras, muros o àteru de tostau Sinònimos e contràrios abbelta, afiladura, cannidura, filidura, isperrada, tzacadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissure, lézarde Ingresu cleft Ispagnolu hendidura, grieta Italianu fenditura, fessurazióne Tedescu Spaltung.

calànca , nf Definitzione genia de buidu, piticu o mannu chi siat, chi abbarrat in is orrocas, in is muros a bullu, in is pedras o àteru Sinònimos e contràrios calancolu, camaritu, garghile, garropu, imbaga, irganzada, iscalanca, isticale, pèlcia, tavone, tuvone Maneras de nàrrere csn: sa c. de s'ogru = chea de s'oju, pischedha de s'ocru, su fossu de s'ossu ue est incalancadu s'ogru; c. de muru = imbaga, tretu bóidu tra una pedra e àtera; c. de frommica = tana; sas calancas de su coro = sos bàtoro boidedhos de su coro ue su sàmbene colat pompadu dae su músculu e mandhadu a sos prummones e a totu sa carena; calancone = perca, gruta Frases in calancas de ogros si che lu tzachet! ◊ cumpidaiant matedu e calancas de su buscu ◊ si no ndhe tenzo, de dinari, dae calancas de muru mi lu bogo? ◊ sa lepa l'apo arrimada in carchi calanca de su muru ◊ imbriagone, sèmpere betandhe, ancu che dhu betent a sa calanca! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissure, faille, orbite Ingresu slit Ispagnolu hendidura Italianu fessura, fenditura profónda, occhiàia, òrbita Tedescu Spalt, Augenhöhle.

calancólu , nm: carancolu Definitzione genia de istampu o gruta pitica Sinònimos e contràrios calanca, pentorzu, percolu Frases ti apo chircadu in donzi carancolu ◊ su tilibbriu est carrandhe tzilighertas a intro de unu carancolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissure, trou Ingresu crack, hole Ispagnolu hendidura, agujero Italianu fessura, fóro Tedescu Schlitz.

calpída , nf: carpida, caspida, crapia, crapida Definitzione aperta, segada, tzacada in sa linna, in sa terra sicada, o àteru de tostau; genia de segada chi si faet in d-una o in ambas origas de un'animale po sinnu: si faet isperrandho s'origa de sa punta a mesu, ma chentza che ndhe segare nudha Sinònimos e contràrios abberta, calpidura, carfidura, secada, trapada / carfia, intaca, supada, trapada Frases sa terra est totu calpidas, comente est dae meda chentza pròere ◊ s'abba de sa carpida la bufo ca est bona 2. sa robba mia zughet a sinnu carpidas ambas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incision, fente Ingresu incision Ispagnolu corte, hendidura Italianu incisióne, fessura Tedescu Einschnitt.

ciapída , nf Definitzione iscanzada, carpida, aperta o ispacadura in is orrocas Maneras de nàrrere csn: s'abba de sa c. = abba chi essit in sa roca; c. de laras = tzocu chi si faghet abberindhe sas laras a corpu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fente des rochers Ingresu cliff split Ispagnolu hendidura en la roca Italianu spaccatura delle rupi Tedescu Riß.

fibadúra , nf: afiladura, filadura Definitzione su si cannire, filare; isperradura, apertura de muru, de linna o àteru de materiale tostau Sinònimos e contràrios abbelta, abbeltura, afilada, filidura, sinnigada, tzacadura 2. s'aconciacóssiu fiat is istampus cun su girabbarchinu, is cancarronis a su fiuverru e po cantu andàt sa fibadura de s'istrexu poniat puntus ◊ su bentu nc'intrat in is filaduras de is fentanas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fente, fissure Ingresu fissure Ispagnolu hendidura Italianu fessura Tedescu Spalt.

imbàga , nf Definitzione buidedhu, tretighedhu buidu in mesu de duas cosas; pedrighedha chi dhue andhat bene a tupare o prènnere (fraigandho o pesandho muru) Sinònimos e contràrios baga* 2, cafa, calanca, irganzada / cdh. spirredhu Frases cussas imbagas de su muru cherent tupadas ◊ màniga, chi un'imbaga pro custu biculedhu de cosa za bi lu agatas! Tradutziones Frantzesu fente, fissure Ingresu fissure Ispagnolu hendidura Italianu fessura Tedescu Spalt.

ispacadúra , nf Definitzione genia de aperta manna Sinònimos e contràrios calpidura, fresadura, isperrada, isperradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fente Ingresu split Ispagnolu grieta, hendidura Italianu spaccatura Tedescu Spaltung.

isperradúra , nf: sperradura Definitzione su isperrare; genia de aperta, de segada Sinònimos e contràrios fresadura, ispacadura, isperrada / cdh. spirredhu Frases fiat totu pesa e croca, castiendi me is isperraduras de su portallitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fendage Ingresu split Ispagnolu hendidura Italianu spaccatura Tedescu Spaltung.

schinnidúra , nf: schinnirura Definitzione isperradura de cosa chídrina, tostada, deasi comente dha faet sa canna chi si aperit de longu, ma chentza èssere segada deunudotu Sinònimos e contràrios abbelta, afilada, afiladura, cannidura, filidura, isperrada, tzacadura Frases est iscorrovonendi sa fentana in dogna schinnirura ◊ sa luxi passat in is schinniduras de is portellitus de sa fentana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse Ingresu cleft, crack Ispagnolu grieta, hendidura Italianu fenditura, lesióne Tedescu Riß, Beschädigung.

sperradúra , nf: isperradura* Definitzione su isperrare; genia de aperta, de segada Sinònimos e contràrios fresadura, ispacadura, isperrada Frases in cussa sperradura de arroca cumparit una fémina bècia, totu frungia, trota e tzumburuda ◊ una sperradura podit bènniri in is murrus, in is didus, in is simingionis de is féminas Tradutziones Frantzesu fendage, fente Ingresu cleft Ispagnolu grieta, hendidura Italianu spaccatura, fessura Tedescu Spaltung, Spalt.