Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammalliàre , vrb Definitzione seberare una cosa male, chentza crabbu, chentza gustu Frases m'abbàida ite arratza de bestimenta chi si at amalliadu, putzidha! ◊ za ti l'as ammalliada sa cosa, balla!…◊ za si l'at ammalliada, sa fémina, a si leare un'isenta a muzere!…◊ za ti l'as ammalliada s'ora de chircare zente, a mesanote! Tradutziones Frantzesu choisir sans goût Ingresu to choose without taste Ispagnolu elegir sin gusto Italianu scégliere sènza gusto Tedescu ohne Geschmack wählen.

arréu , avb Definitzione chentza cessare, a sa sighia, totu pínnigu, deunudotu /(nadu de una cosa) èssere arreu arreu = bene assentadu, ispartu deunutotu; totu a. = totugantu, totu pínnigu Sinònimos e contràrios continu, fatuvatu, semper, totora / cdh. irreu Frases est proindhe arreu ◊ su coro est afritzadu e so pianghendhe arreu ◊ brujade arreu súrviles e cogas! ◊ no l'ant cumpresa sa ciasca: solu tue, mala pasca, ti ndhe ses riendhe arreu! 2. su palatu in giru arreu tenet muràglias ◊ si fit istadu a piaghere meu, arreu arreu aia distrutu sas armas de fogu (Grolle) Ètimu spn. arreo Tradutziones Frantzesu continuellement Ingresu continuosly, completely Ispagnolu sin interrupción Italianu continuaménte, completaménte Tedescu dauernd, völlig.

bellaggài , cng, avb: bellecasi, belleggae, belleggai, belleggasi Definitzione belle e deasi, mancari deasi; apustis de tanti…: belleggasi dhu narant fintzes in su sensu de tambene, belle e chi… = mancari, fintzas si…; belle e… = agiummai; belle e gai (belleggai) = mancu mali Sinònimos e contràrios bellebbai, belle, mancumale Maneras de nàrrere csn: belle e chi… = mancari, fintzas si…; belle e… = agiummai; belle e gai (belleggai) = mancu mali Frases in família sa gana bellaggai non l’aviamus galu connota ◊ si sunt brigados: belleggai s'ant tocadu sa manu ◊ bellecasi is preghieras ciai ti nci intrant in conca! ◊ belleggai bi l'as fata, mih, a li dare banzu!…◊ boche azis bufadu totu su binu e belleggai no parides cotos ◊ belleggai chi nessi ses ritzu: sanedhu ses? ◊ cussu est tramposu, ma belleggai mi at pagadu 2. belleggai bos at essidu alenu!…◊ su corpus mi sento iscusseltadu: belleggai mi daes fortzas noas! ◊ belleggai sa cosa fit ispuntante e at achipidu a totu ◊ belleggai su víssiu de èssere pullinu che li est vessidu ◊ fit malàidu meda, belleggai est sanadu ◊ fia pessendhe chi no mi lu faghiat custu piaghere, belleggai za mi l'at fatu 3. belleggasi esse agatau unu triballu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cependant, toutefois, néanmoins, heureusement, enfin Ingresu yet, luckily, finally Ispagnolu sin embargo Italianu tuttavìa, nondiméno, fortunataménte, finalménte Tedescu trotzdem, glücklicherweise, endlich.

bigumàrras, bigumàrru , nm Definitzione bigu o boe marinu; genia de lampu chentza tronu Sinònimos e contràrios culumarru, igumarras Terminologia iscientìfica anar, monachus monachus Tradutziones Frantzesu phoque moine de la Méditerranée, éclair Ingresu monk seal, lightning Ispagnolu foca monje, relámpago sin trueno Italianu foca mònaca, lampo sécco Tedescu Mönchsrobbe, Wetterleuchten.

brétiu , avb: brítiu Definitzione nàrrere o fàere a b. = chentza régula, chentza critériu, a bodhetu, a s'afaiu, a ogu Sinònimos e contràrios afainu 1, bréciu, faghinu Frases is dotoris a bortas ti donant pastigliedhas a brétiu, tanti po ti acuntentai ◊ tui ses fuedhendi a brétiu, sentza de isciri is cosas acomenti funt ◊ su sali dh'at postu a brítiu ◊ sa cosa est isballiada poita ca dh'at fata a brítiu Tradutziones Frantzesu à tort et à travers Ingresu at random Ispagnolu sin ton ni son, al acaso Italianu vànvera, casàccio Tedescu unüberlegt.

carrelòni , nm Definitzione búturu, orruga istrinta istrinta e fintzes chentza essia Sinònimos e contràrios gutoniu Terminologia iscientìfica bdh Ètimu ctl. carreró Tradutziones Frantzesu impasse Ingresu blind alley Ispagnolu callejón sin salida Italianu vìcolo cièco Tedescu Sackgasse.

cèna 1 , prep: chena 1, chenas, chene, sena* Definitzione prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi no dhu'est su chi narat su foedhu chi acumpàngiat: s'impreat ma no sèmpere cun sa prep. de (a/c.: chena + pps. si podet nàrrere de css. tempus, siat passau, presente o benidore: sas berbeghes deris sunt abbarradas chena murtas, como sunt chena murtas, cras las amus a lassare chena murtas; deosi su camp. ponet s'infiniu: su letu est chen'e fai)/ andhare chene su tempus, chena s'ora = chentza àere fatu su tempus, innantis de s'ora sua, de s'ora istabbilida, zusta, chentza èssere lómpidu su tempus Sinònimos e contràrios censa, chentza, sència Frases chena cussu no podimus fàghere nudha ◊ ih, so chent'annos chena bídere cristianos! ◊ si as de m'iscúdere, colpa chena dolu! ◊ a passu pianu in terra bae e làssalu su bolu chena fatu! (Cubeddu)◊ chenas isse no si vivet e ne si faghet passos ◊ est abbarrau dies chene essiu a campu ◊ si fiant castiaus in faci chena de isciri ita fai ◊ cena mi cufessare seo un'annu 2. totu est morinne, donzi frore s'est sicanne chene su tempus ◊ no ti ne annes a iscola chena s'ora! Tradutziones Frantzesu sans Ingresu without Ispagnolu sin Italianu sènza Tedescu ohne.

chèntza , prep, cng Definitzione prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi mancat deunudotu su chi narat su foedhu chi acumpàngiat (s'impreat cun e chentza sa prep. de) e coment'e cng. de prop. subbordinadas de forma implícita o fintzes esplícita cun sa cng. chi / èssere, àere, tènnere + chentza + pps. de vrb. = no + agt.; chentza farta = chentza fàghere a mancu; chentza cussu (css. motivu) = a donzi modu, cussu o no cussu, gai etotu, itl. comùnque, indipendentemente da ciò Sinònimos e contràrios cena 1, censa, sència | ctr. chin Frases chentza de cussu no podimus andhare ◊ chentza triballu no si campat ◊ timendhe e chentza timire, nendhe e chentza nàrrere, andhendhe e chentza andhare ◊ ti l'aia fatu chentza cussu, unu piaghere, si mi l'aias nadu 2. su pipiu est andau a su sartu chentza si ndi sapiri su babbu 3. su letu est chentza fatu, tenzo sas binzas chentza pudadas, bi tenimus su trigu chentza messadu, sos cómpitos sunt chentza fatos ◊ cussa est maladia chentza connota! ◊ lis dispiaghiat de che iscatzare s'istranzu chentza cumbidadu (S.Patatu) Ètimu srd. + itl. Tradutziones Frantzesu sans Ingresu without Ispagnolu sin Italianu sènza Tedescu ohne.

epúru , cng, avb Definitzione e puru: cun totu cussu, mancari deasi, ma a bortas nau cun fele e a murrúngiu, in su sensu contràriu a su normale; candho si arrepitit tenet fintzes su significau de giai fut ora! Frases deo puru sonniei de ti àere in cumpagnia pro tota sa vida mia, epuru no ti tenzei ◊ nachi bi andhaiat paga zente, a su coju, epuru su locale fit prenu! 2. epuru bi l'as fata, mih, a mazare una criadura!…◊ male, epuru l'ant àpidu, mih, coment'e si che collire sa cosa! ◊ epuru epuru mi azis visitadu in sa maladia!… 3. epuru epuru mi as faedhadu! ◊ bi so andhadu e mi at pagadu: epuru epuru!… Tradutziones Frantzesu pourtant Ingresu and still Ispagnolu sin embargo, no obstante Italianu eppure Tedescu dennoch, trotzdem, und doch.

faciòba , nf: faciòua Definitzione craba chi no portat corros, múdula Tradutziones Frantzesu chèvre sans cornes Ingresu unhorned goat Ispagnolu cabra sin cuernos Italianu capra sènza còrna Tedescu hörnerlose Ziege.

impipài 1, impipàre , vrb Definitzione importaresindhe, no fàere contu, lassare a pèrdere calecuna cosa o chistione Sinònimos e contràrios afutire, strafudhai, strufudhire Frases benidiche chin nois e impipadindhe de babbu e de cuile! ◊ tres pisedhos si pessighint a coedhas mesu fora, impipèndhesi de su fritu ◊ impipadindhe, no ti les matana! 2. si su batu est rassu s'impipat de anzone e de crabitu! Ètimu itl. impiparsene Tradutziones Frantzesu se ficher de Ingresu not to care Ispagnolu tener sin cuidado, importar un comino Italianu infischiarsi Tedescu pfeifen.

iscantarúmene, iscantarúmine , nm Definitzione chistionu bambu, chentza cabu e ne coa Sinònimos e contràrios ibéntiu, iscàntaru, tracaza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu propos inconséquent Ingresu rambling speech Ispagnolu discurso sin sentido Italianu discórso sconclusionato, sènza costrutto Tedescu zusammenhanglose Reden.

iscustodiàdu , agt Definitzione chi est chentza custódiu Sinònimos e contràrios iscuviadu Tradutziones Frantzesu sans surveillance Ingresu unattended Ispagnolu sin custodia, abandonado Italianu incustodito, sènza guida Tedescu unbewacht.

ispinnigàdu , agt Definitzione chi dhi ammancant is prabaristas Tradutziones Frantzesu sans paupières Ingresu without eyelid Ispagnolu sin párpados Italianu sènza pàlpebre Tedescu ohne Augenlider.

múdulu , agt: múrulu, mútulu Definitzione nau prus che àteru de craba (o fintzes de mascu, de becu), chi no at fatu corros, chi est o est abbarrada a conca nida Sinònimos e contràrios cóciu 1, morcudu, múticu, pabadi | ctr. corrudu Frases fiadu anzenu, múdulu o corrudu, romasu o rassu, fit totu sou ◊ deo apo a èssere múdulu, ma tue ses corrudu! ◊ una craba est cúncula de corra e una múdula a sonalla ◊ is bacas nostas funt múdulas Sambenados e Provèrbios smb: Mudulu Ètimu ltn. mutilus Tradutziones Frantzesu sans cornes (bête) Ingresu unhorned Ispagnolu sin cuernos Italianu sènza còrna, privo di còrna Tedescu hörnerlos.

noantàmas , cng: nointamas, nointames, nointàmene, nontamus, notammis Definitzione (cng. cuncessiva) genia de foedhu chi giaet un'idea de cosa contrària: cun totu cussu…, no solu de…, no solu no…; po giare prus fortza a su chi si narat, s'impreat coment'e po repitire unu foedhu / noantamas de... antzis = no de..., no solu… antzis, fintzas Sinònimos e contràrios tamen*, mancumale, prusaprestu / cdh. nointamu Frases nointamas sas cosas sunt andhadas a su revessu (G.Ruju)◊ si est cugudhadu in cara che batia frisca, nointamas l'ant connotu ◊ no apo mai crétidu in cussos contos, nointamas in su pessamentu mi prammizaia totu sas naravellas intesas dai sos mannos 2. nointamas at faedhadu male de me, ma de tota s'eréntzia ◊ nointames de sere a cadhu a sa nuda, no rezo mancu in sedha! ◊ nointamen de mi frimmare, devia andhare piús lestru ◊ notammis a no torrare a nàrrere nudha, ma fut issu etotu a andhare in agiudu a chie ndhe teniat bisóngiu 3. no solis ant bidu sa pupa de s'ómine, ma l'ant finas connotu, nointamas! Tradutziones Frantzesu cependant, malgré, néanmoins Ingresu in spite of, however Ispagnolu sin embargo, a pesar de Italianu tuttavìa, nonostante, nondiméno Tedescu auch wenn, obwohl, trotzdem.

sciundàu , pps, agt Definitzione de sciundai; chi est chentza fundhu, chi no acabbat mai Sinònimos e contràrios ifundhadu Tradutziones Frantzesu défoncé Ingresu bottomless Ispagnolu desfondado, sin fondo Italianu sfondato, sènza fóndo Tedescu bodenlos.

strafudhài , vrb: strufudhai Definitzione importaresindhe, de sa cosa, lassare istare chentza ndhe fàere contu Sinònimos e contràrios afutire, impipai 1, strufudhire Frases si ndh'est strufudhau Tradutziones Frantzesu se ficher de Ingresu not to care Ispagnolu pasar, tener sin cuidado Italianu infischiarsi Tedescu pfeifen auf.

tàmen, tàmes , cng Definitzione foedhu chi faet a cumprèndhere una possibbilidade fintzes si calecuna cosa faet impedimentu / no t. de…, ma fintzas… = no solu… ma fintzas… Sinònimos e contràrios insamus Frases tames za bi at a chie su fritu no li corcat pilu 2. no tamen de sas vidas, finas sas mortes presentaiant calchi diversidade ◊ no tames de cussu, si faghes a fiza bona ti apo a dare àteru puru Ètimu ltn. tamen Tradutziones Frantzesu toutefois, en outre Ingresu but, yet, nevertheless Ispagnolu sin embargo, además Italianu tuttavìa, inóltre Tedescu außerdem.

«« Torra a chircare