abbisógnu , nm: abbisóngiu,
abbisontzu,
bisognu Definitzione
su serbire de calecuna cosa, mescamente candho sa cosa mancat; poberesa manna; faina de fàere
Sinònimos e contràrios
aprentu,
atzicamentu,
poberesa
/
cumandhu,
fàdicu
| ctr.
bundhàntzia
Maneras de nàrrere
csn:
fàere abbisognu (una cosa)= serbire; fai is abbisòngius = fàghere de su corpus; a. strintu = mannu, urzente
Frases
it'abbisóngiu nc'est de domandai parris? ◊ dèu tèngiu abbisóngiu de una domu innòi, non potzu abarrai andendi e torrendi! ◊ est abarrau a crocai in su sartu in d-una barrachedha fata po s’abbisóngiu ◊ nosu no teneus abbisóngiu de totu cussas cosas!
2.
custa famíglia tenit disígiu e gana de ndi essiri a faci límpia e a conca pesada de su mari de s'abbisóngiu
Sambenados e Provèrbios
prb:
s'abbisóngiu fait sa bècia a curri
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
besoin,
nécessité
Ingresu
need,
poverty
Ispagnolu
estrecheces,
aprieto
Italianu
necessità,
strettézza,
esigènza
Tedescu
Notwendigkeit,
Erfordernis.
apréntu , nm, nf: apreta,
apretu,
aprietu Definitzione
necessidade manna, bisóngiu mannu de dèpere acoitare, arriscu mannu de dannu / min. apretixedhu, a bortas nadu in su sensu de a. mannu
Sinònimos e contràrios
abbisognu,
acossu,
arragu
/
presse
Maneras de nàrrere
csn:
bíderesi a., agatàresi o èssere in a.; a ti l'agatat s'a.!… = ses isarcadu chentza bisonzu!; a ti l'at àpidu s'a.!… = as fatu male chentza ndhe àere tentu perunu bisonzu; a s'a. = si bi at bisonzu mannu de no poder fàghere a mancu
Frases
mi seu bistu in malus apretus ◊ in s'assuconu de custas oras de aprentu timo ◊ s'apretu de su fàmene mi faghiat ischidare chito ◊ a si l'at bidu s'apretu, cun sa domo brusiendhe e isse chentza si poder mòere!…◊ medas a s'apretu cherent fúere ◊ is abbogaus, si dhui at cosa de arruncinai, ponint apretu! ◊ po apretu circaus su dotori ◊ apretixedhu a bessí cun cussu frius!…◊ no nci at che s'apretu po connòscere s'ómini!
2.
babbu mi poniat apretu a pesare chito ◊ e totu cust'apretu dae manzanu, oe?! ◊ su predi at istronau a no pecai de apretu
Sambenados e Provèrbios
prb:
apretu non bengat, intzimia non mancat ◊ s'apretu bogat su béciu a curri
Ètimu
spn.
aprieto
Tradutziones
Frantzesu
nécessité,
urgence
Ingresu
urgency,
necessity,
chasing
Ispagnolu
apuro
Italianu
necessità,
occorrènza,
urgènza incalzante,
emergènza
Tedescu
Notwendigkeit,
Bedürfnis,
Dringlichkeit.
apretàdu , pps, agt: apretau Definitzione
de apretare; chi est in apretu, in bisóngiu mannu, chi dhue at presse
Sinònimos e contràrios
apretosu
2.
su cadhu mi at leadu sa manu e mi so àpidu apretadu a mi che imbolare a terra ◊ mi so àpidu apretadu a bèndhere su bestiàmine ◊ unu si est apretadu tenet presse meda
3.
sa cosa est apretada e non potzu prescindi mancu una dí ◊ no trascuris de ti curai ca sa cosa est apretada!
Tradutziones
Frantzesu
pressé
Ingresu
forced by need
Ispagnolu
apretado,
en apuros
Italianu
costrétto,
incalzato dalla necessità
Tedescu
aus Notwendigkeit gezwungen.
bisógnu , nm: abbisognu,
bisóngiu,
bisonzu,
bisunzu Definitzione
su serbire de calecuna cosa, mescamente candho sa cosa mancat; poberesa manna; faina de fàere
Sinònimos e contràrios
aprentu,
mancànscia,
netzessitu,
poberesa,
sia
/
cumandhu,
fàdicu
| ctr.
bundhàntzia
Maneras de nàrrere
csn:
bènnere b. = essire unu bisonzu, àere bisonzu de carchi cosa; fàghere b. a unu, a carchi cosa = serbire, bisonzare, cherrerebbei; fàghere b. = fàghere cumandhu; fàghere de b., de bisonzos = andai de su corpus; fàghere unu cumandhu e chentu bisonzos = fai tanti cosas in su própriu tempus; catzàresi unu bisonzu = arrennèscere a tènnere su chi serbit po no àere prus unu bisóngiu
Frases
si fit a dare contu a su bisonzu no si tiat fàchere mai nudha ◊ apo furadu ma no so ladru: a su bisonzu l'apo fatu! ◊ su tempus mi faghet bisonzu maicantu! ◊ a s'ora de su bisonzu, sa pessone no si picat su friscu nandhe fàvulas! (F.Satta)◊ fàghendhe a mancu de mi che leare: fato tropu bisonzu a fizos mios ca sunt minores! ◊ za si lu catzat su bisonzu, mandrone coment'est!…
2.
solu comente est, si li benit bisonzu no tenet a neune ◊ istades andhendhe e ispendhindhe chentza bisonzu
3.
nàrali a bènnere a crésia ca li at unu bisonzu su preíderu! ◊ issa in d-una essida faghet unu cumandhu e chentu bisonzos ◊ est andhadu a Tàtari ca bi aiat bisonzu ◊ - E ite bonu bisonzu, inoghe? - Goi e goi so chirchendhe!
4.
su tempus faghet bisonzu a nois puru!
5.
li fit bénnida sa boza de fàghere de bisonzu ◊ custa màchina si frimmaiat e si abbasciaiat coment’e fatendhe de bisonzu
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie est ómine a su bisonzu si paret
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
besoin,
nécessité,
gêne
Ingresu
need,
poverty
Ispagnolu
necesitad
Italianu
bisógno,
necessità,
occorrènza,
misèria
Tedescu
Bedürfnis,
Notwendigkeit,
Elend,
Not,
Armut.
maròlla , nf: ammaròglia* Definitzione
mala bolla, mala bògia, boza o gana mala, su èssere contràriu a sa gana, a sa volontade / avb. a m.
Sinònimos e contràrios
aprentu,
bisognu,
malaboza
| ctr.
bonaoza
Frases
sa marolla fait sa bècia a curri
Tradutziones
Frantzesu
nécessité,
besoin
Ingresu
need
Ispagnolu
mala gana
Italianu
necessità
Tedescu
Widerwille (mit),
Not.