àscru , nm: ascu Definitzione
genia de ganalègia chi benit po fragu o sabore malu; genia de sentidu contràriu a ccn. o a calecuna cosa / fai ascu = furriare s'istògomo, fàghere a ganamala
Sinònimos e contràrios
abburrimentu,
afàstiu,
àscamu,
ischifu
/
imbídia,
tírria
Frases
sa peta cheret bene salia chi no li andhet perunu ascru
Ètimu
spn.
asco
Tradutziones
Frantzesu
répugnance
Ingresu
repugnance
Ispagnolu
asco
Italianu
ripugnanza
Tedescu
Abscheu.
dilgéniu , nm Definitzione
su no pràghere de una cosa o de una persona, su no dha tènnere a géniu, su dh'àere a contragéniu / avb. a d. = a malaggana
Sinònimos e contràrios
afàstiu,
àscamu,
coscu,
gheléstia,
grisu,
ischifu,
noscu
Ètimu
itl.
disgenio
Tradutziones
Frantzesu
répugnance
Ingresu
disgust
Ispagnolu
repugnancia
Italianu
ripugnanza
Tedescu
Abscheu.
gheléstia , nf, nm: gheléstiu Definitzione
genia de gana lègia chi si sentit po calecuna cosa chi no praghet, su èssere ghelestiosu, gravellosu, su àere ischifu
Sinònimos e contràrios
afàstiu,
àscamu,
aschiore,
dilgéniu,
grisu,
ischifera,
ischifu,
noscu
Frases
apustis de su godimentu probabat petzi gheléstiu ◊ Sennore meu, s'abba custa borta est diventada brodu e pro cussu a issa postu apo gheléstia e no ndhe bibo! (A.G.Solinas)
Tradutziones
Frantzesu
répugnance,
dégoût
Ingresu
repugnance,
fussiness
Ispagnolu
repugnancia
Italianu
ripugnanza,
schifiltosità
Tedescu
Ekel,
Zimperlichkeit.
ischifèra , nf: ischivera Definitzione
cosa chi faet ischifu, su fàere ischifu, a gana lègia, su no èssere aggradéssiu nudha, nau de calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
afàstiu,
gheléstia,
grisu,
irgrísiu,
ischefa,
ischifu,
schivoria
Frases
cussu cumportamentu mi faghet ischivera
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
répugnance
Ingresu
repulsion
Ispagnolu
repugnancia
Italianu
ripugnanza
Tedescu
Abscheu.
nóscu , nm Definitzione
genia de sentidu, ifadu o gana lègia contr'a calecuna cosa chi no praghet o chi no si bolet
Sinònimos e contràrios
aburia,
afàstiu,
àscamu,
coscu,
dilgéniu,
gheléstia,
grisu,
ischifu
Frases
chi tui dha istimas de coru, no timas su noscu de chini no bollit! ◊ fut de diora chi connada mia teniat unu noscu contras a is sorris mias
Tradutziones
Frantzesu
aversion,
répugnance,
antipathie
Ingresu
dislike,
loathing
Ispagnolu
aversión,
repugnancia
Italianu
avversióne,
ripugnanza,
antipatìa
Tedescu
Abneigung.
spréu , nm: ispreu*,
spriu Definitzione
calecuna cosa chi no si bolet, chi est contragéniu meda, chi giaet dirgustu, iscramentu malu; fintzes pelea, múngia
Sinònimos e contràrios
assunciudhu,
astudhu,
iscadha,
iscalmentu,
ispràgiu,
spamentu
Maneras de nàrrere
csn:
bodhiri s. = collire assuconu; tènniri ccn. cosa a spreu = timiresila, istare timindhe a la fàghere; unu spreu de tempus = tempus meda
Frases
ndi at a tenni spreu a dhoi torrai a domu de s'amigu, po s'istrobbu chi dhi at donau ◊ de candu apu pigau spreu po is dotoris no dhus pòciu biri! ◊ su pensamentu de sa morti dhu turmentat fintzas a dh'acorrai in cristas de spreu ◊ spriu mannu ndi apu tentu de cussa chistioni!
2.
apustis de unu spreu de tempus dh'at torrada a cerriai
Tradutziones
Frantzesu
répugnance,
horreur,
terreur
Ingresu
repugnance,
dread
Ispagnolu
repugnancia,
horror,
terror
Italianu
ripugnanza,
orróre,
terróre
Tedescu
Widerwille,
Horror,
Schrecken.