Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
arrenignósu , agt: renignosu* Definitzione
chi si arrennegat cun facilidade, chi si dha pigat, chi no padit meda
Sinònimos e contràrios
arrabbiosu,
arragonosu,
bischiliosu,
buzarrosu,
croconosu,
febosu,
felorosu,
imbischigliau,
ragiosu,
stacosu,
sutzuliu
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
irritable
Ingresu
irritable
Ispagnolu
colérico
Italianu
stizzóso
Tedescu
reizbar.
bischizósu , agt Definitzione
chi si leat bischiza, chi si arrennegat meda
Sinònimos e contràrios
arrabbiosu,
arrenignosu,
bischiliosu,
bizarrosu,
croconosu,
febosu,
felorosu,
imbischigliau,
ragiosu,
stacosu,
sutzuliu
| ctr.
pascenscile
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bilieux,
irritable,
grincheux
Ingresu
irritable
Ispagnolu
bilioso
Italianu
bilióso,
stizzóso
Tedescu
ärgerlich,
reizbar.
croconósu , agt Definitzione
nau de unu, chi provat crocone meda, ma fintzes chi est malu a mòvere o a cumbínchere
Sinònimos e contràrios
arrabbiosu,
arragonosu,
arrenignosu,
bischiliosu,
bizarrosu,
febosu,
felorosu,
imbischigliau,
ragiosu,
stacosu,
sutzuliu
/
duritosu,
screnciosu,
rempellu
2.
custu est un'arcanu croconosu ◊ "croconosu" lu ponent a proégliu a su voe
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
irritable,
sauvage,
rétif
Ingresu
irritable,
reluctant
Ispagnolu
irascible,
reacio
Italianu
stizzóso,
ritróso,
restìo
Tedescu
reizbar,
widerwillig.
sutzulíu , agt: tzutzuliu Definitzione
si narat de persona inchietosa, chi si arrennegat luego, coment'e intzutzullau, atzitzau
Sinònimos e contràrios
airosu,
arrabbiaditu,
arrennegosu,
inchietosu
/
arrabbiosu,
arrenignosu,
bischiliosu,
felorosu,
imbischigliau,
ragiosu,
stacosu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
itl.
uzzolo
Tradutziones
Frantzesu
irritable
Ingresu
irritable
Ispagnolu
irritable
Italianu
stizzóso
Tedescu
reizbar.
tzacósu , agt Definitzione
nau de ccn., chi si tzacat, chi acostumat a si tzacare, a si ofèndhere e arrennegare po dónnia cosa, fintzes chi poderat s'arrennegu, chi abbarrat a primma
Sinònimos e contràrios
airósigu,
airosu,
arrabbiaditu,
arrennegosu,
inchietosu,
sutzuliu,
tràchidhu
/
ttrs. altariosu
/
aschiolu 1,
cravosu,
felosu,
terriosu
Frases
tzacosu, at postu male in versos dulches chi pagu at cumpresu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
irritable
Ingresu
prickly
Ispagnolu
irritable
Italianu
irritàbile,
stizzóso
Tedescu
reizbar.