benebortzedídu , agt: beneprotzediu Definitzione
chi tenet una manera de fàere arrespetosa po chie dhi at fatu bene o fintzes cun àtere
Sinònimos e contràrios
comedidu
| ctr.
discannotu,
malebortzedidu,
isconnóschidu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aimable
Ingresu
polite
Ispagnolu
amable,
gentil,
cortés
Italianu
cortése
Tedescu
höflich.
comedídu , agt Definitzione
nau de ccn., chi tenet una manera de fàere cumpria, educada
Sinònimos e contràrios
benebortzedidu,
cumplimentosu
Frases
lu tevias bídere comente fit comedidu candho li cumbeniat!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
aimable
Ingresu
polite
Ispagnolu
comedido
Italianu
cortése
Tedescu
höflich.
comprídu , pps, agt, nm: crompidu,
crompiu,
crómpiu 1,
crumpiu,
cumplidu,
cumpliu,
cumpridu,
cumpritu,
cumpriu Definitzione
de crompire, de cumprire; nau de cosas chi creschent, chi est lómpiu, a puntu giustu de arregòllere, bonu de papare; nau de gente, chi faet is cosas a dovere, su bonu a cara po totu su chi pertocat is àteros; su crumpiu est fintzes s'isposóngiu
Sinònimos e contràrios
lómpidu,
fatu,
trempidu
/
cumpudiu,
educadu
/
cumplimentosu
| ctr.
iscrómpiu
/
irmentidu
/
maleducadu
Maneras de nàrrere
csn:
fàchere su crompiu, fai su crumpiu a sos parentes de su mortu = donai is passiéntzias; èssiri cumpriu che fodhi de bétua isciundada = própiu in nudha!
2.
custu cíxiri est pagu cumpriu ◊ candho su ranu est cumpridu, sa fae si ndhe podet bogare ◊ su trigu est bellu a sede ma su ranu no lu zughet cumpridu ◊ sa gràtzia de chelu dade pustis chi est fata e cumplida sa pena! ◊ sa pipia no fut cumpria candu est nàscida, no portàt mancus is prummonis fatus
3.
cumpridu za est: pro donzi cosighedha ti ringràtziat! ◊ ite pena su de bi tènnere solu zente anzena mancari bona siat e cumprida! (V.Falchi)◊ su diretore de sa banca l'acumpanzeit totu cumpridu fintzas a sa zanna ◊ isteit cumpridu che ómine e a sas féminas che las at missas a bíere ◊ est una pessone cumprida de caràtere
4.
sunt andhaos a li fàchere su crompiu pro sa morte de su babbu ◊ su babbu fit atendhindhe sa fiza malàida chin totu sos cumpridos e chin totu sos sentidos
Tradutziones
Frantzesu
mûr,
poli
Ingresu
ripe
Ispagnolu
maduro,
amable
Italianu
maturo,
compito
Tedescu
reif,
höflich.
cumplimentósu , agt: cumprimentosu Definitzione
chi faet is cumplimentos, chi dhu tenet de naturale a fàere su cumpriu, èssere de cumportamentos educaos
Sinònimos e contràrios
comedidu,
compridu,
cumpudiu
Frases
totu cumprimentosu dhi narat: Fradi caru, mi ndi andu cuntentu ◊ issu est istétiu ainci cumprimentosu cun mimi! ◊ tocaiat a èssere unu pagu cumprimentosu cun su mere, ca fuit issu chi ti zaiat a papare
Tradutziones
Frantzesu
flatteur,
aimable
Ingresu
polite
Ispagnolu
cortés
Italianu
cortése
Tedescu
höflich.
manerósu , agt Definitzione
nau de ccn., chi tenet maneras bonas in su fàere, chi faet is cosas cun delicadesa, cun crabbu (e a bortas fintzes a tropu)
Sinònimos e contràrios
modosu
Frases
sa fémina fit manerosa cullindhe sa zente ◊ totu manerosu li at nau ca sa die l'acuntentabat abberu
Tradutziones
Frantzesu
poli,
aimable,
gracieux
Ingresu
courteus
Ispagnolu
cortés
Italianu
garbato
Tedescu
höflich.