Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

benebortzedídu , agt: beneprotzediu Definitzione chi tenet una manera de fàere arrespetosa po chie dhi at fatu bene o fintzes cun àtere Sinònimos e contràrios comedidu | ctr. discannotu, malebortzedidu, isconnóschidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aimable Ingresu polite Ispagnolu amable, gentil, cortés Italianu cortése Tedescu höflich.

comedídu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet una manera de fàere cumpria, educada Sinònimos e contràrios benebortzedidu, cumplimentosu Frases lu tevias bídere comente fit comedidu candho li cumbeniat! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu aimable Ingresu polite Ispagnolu comedido Italianu cortése Tedescu höflich.

comprídu , pps, agt, nm: crompidu, crompiu, crómpiu 1, crumpiu, cumplidu, cumpliu, cumpridu, cumpritu, cumpriu Definitzione de crompire, de cumprire; nau de cosas chi creschent, chi est lómpiu, a puntu giustu de arregòllere, bonu de papare; nau de gente, chi faet is cosas a dovere, su bonu a cara po totu su chi pertocat is àteros; su crumpiu est fintzes s'isposóngiu Sinònimos e contràrios lómpidu, fatu, trempidu / cumpudiu, educadu / cumplimentosu | ctr. iscrómpiu / irmentidu / maleducadu Maneras de nàrrere csn: fàchere su crompiu, fai su crumpiu a sos parentes de su mortu = donai is passiéntzias; èssiri cumpriu che fodhi de bétua isciundada = própiu in nudha! 2. custu cíxiri est pagu cumpriu ◊ candho su ranu est cumpridu, sa fae si ndhe podet bogare ◊ su trigu est bellu a sede ma su ranu no lu zughet cumpridu ◊ sa gràtzia de chelu dade pustis chi est fata e cumplida sa pena! ◊ sa pipia no fut cumpria candu est nàscida, no portàt mancus is prummonis fatus 3. cumpridu za est: pro donzi cosighedha ti ringràtziat! ◊ ite pena su de bi tènnere solu zente anzena mancari bona siat e cumprida! (V.Falchi)◊ su diretore de sa banca l'acumpanzeit totu cumpridu fintzas a sa zanna ◊ isteit cumpridu che ómine e a sas féminas che las at missas a bíere ◊ est una pessone cumprida de caràtere 4. sunt andhaos a li fàchere su crompiu pro sa morte de su babbu ◊ su babbu fit atendhindhe sa fiza malàida chin totu sos cumpridos e chin totu sos sentidos Tradutziones Frantzesu mûr, poli Ingresu ripe Ispagnolu maduro, amable Italianu maturo, compito Tedescu reif, höflich.

cumplimentósu , agt: cumprimentosu Definitzione chi faet is cumplimentos, chi dhu tenet de naturale a fàere su cumpriu, èssere de cumportamentos educaos Sinònimos e contràrios comedidu, compridu, cumpudiu Frases totu cumprimentosu dhi narat: Fradi caru, mi ndi andu cuntentu ◊ issu est istétiu ainci cumprimentosu cun mimi! ◊ tocaiat a èssere unu pagu cumprimentosu cun su mere, ca fuit issu chi ti zaiat a papare Tradutziones Frantzesu flatteur, aimable Ingresu polite Ispagnolu cortés Italianu cortése Tedescu höflich.

manerósu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet maneras bonas in su fàere, chi faet is cosas cun delicadesa, cun crabbu (e a bortas fintzes a tropu) Sinònimos e contràrios modosu Frases sa fémina fit manerosa cullindhe sa zente ◊ totu manerosu li at nau ca sa die l'acuntentabat abberu Tradutziones Frantzesu poli, aimable, gracieux Ingresu courteus Ispagnolu cortés Italianu garbato Tedescu höflich.

«« Torra a chircare