aferritài , vrb Definitzione
segare orrobba o paperi a ferros; in cobertantza, nàrrere male de s'àteru
Sinònimos e contràrios
afolfigare,
aforticare 1,
slinguai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coupailler,
médire
Ingresu
to cut into small pieces,
to speak badly
Ispagnolu
tijeretear,
cortar,
hablar mal,
criticar
Italianu
sforbiciare,
tagliuzzare,
sparlare
Tedescu
zerschneiden,
schlecht reden.
afolfigàre , vrb Definitzione
nàrrere male de unu
Sinònimos e contràrios
aferritai,
aforticare 1,
annegiai,
slinguai,
terraguzare
Frases
già de l'intèndhere ndhe fia istracu, afolfighèndhemi su bighinadu cun sas sabunadoras in su lacu (G.Ruggiu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
médire
Ingresu
to talk behind
Ispagnolu
hablar mal
Italianu
sparlare
Tedescu
schlecht reden.
allecàre , vrb: allegae,
allegai,
allegare Definitzione
foedhare bastat chi siat, foedhare de calecuna chistione, fintzes nàrrere / allegai a limba pérdia = in manera chi no si ndhe cumprendhet nudha
Sinònimos e contràrios
arragionare,
chiltionare,
cuntrastare,
faedhare,
negossare
| ctr.
cagliare,
citire
Frases
cussu piciochedhu allegat su tedescu ◊ allegat bèni, sa sinniora! ◊ de custu soe allegandudendhe solu cun tui ◊ candho nos intendhiat alleghendhe in sardu, su mastru nos daiat tres atzotadas
2.
su chi amus allegau mantènelu in su coro!
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie est sàviu meda allegat pagu
Tradutziones
Frantzesu
discuter
Ingresu
to argue,
to talk
Ispagnolu
hablar,
discutir
Italianu
discórrere,
argomentare
Tedescu
reden,
argumentieren.
chiltionàre , vrb: chistionai,
chistionare,
chistionari,
cristionai,
cristionare Definitzione
pigare o fàere unu chistionu, foedhare de calecunu argumentu
Sinònimos e contràrios
allecare,
arragionare,
cuntrastare,
faedhare,
negossare
Frases
atopa a domo cantu de chiltionare! ◊ innantis de leare sa detzisione si ndhe sunt chistionados ◊ gei si nd'eus a cristionai un'atra borta! ◊ is pipius teniant bregúngia a chistionari in sardu ◊ eus fatu mali a scuai de chistionai su sardu ◊ issu pudat, inferit e chistionat puru cun is matas!
Ètimu
itl.
quistionare
Tradutziones
Frantzesu
causer
Ingresu
to talk
Ispagnolu
conversar,
discutir
Italianu
discórrere,
conversare,
discùtere
Tedescu
reden.
cuscujinàre , vrb Definitzione
foedhare a s'iscúsiu
Sinònimos e contràrios
ascugiare,
chideriare,
iscusiare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
discuter à voix basse
Ingresu
to confabulate softly
Ispagnolu
confabuar
Italianu
confabulare sommessaménte,
sottovóce
Tedescu
heimlich reden.
illeriàre , vrb: illoriare Definitzione
nàrrere isciolórios, istare unu pagu a giogu in cunfiantza; fintzes foedhare meda, a tropu, po cosas de pagu contu
Sinònimos e contràrios
astrologare,
cregantae,
ibentiare,
illeredhiare,
istralobbiare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dire des bêtises
Ingresu
to talk nonsense
Ispagnolu
decir tonterías
Italianu
dire sciocchézze,
scemènze,
dilungarsi
Tedescu
Dummheiten reden.
iscantarúmene, iscantarúmine , nm Definitzione
chistionu bambu, chentza cabu e ne coa
Sinònimos e contràrios
ibéntiu,
iscàntaru,
tracaza
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
propos inconséquent
Ingresu
rambling speech
Ispagnolu
discurso sin sentido
Italianu
discórso sconclusionato,
sènza costrutto
Tedescu
zusammenhanglose Reden.
istralobbiàre , vrb: istrollobiare,
istrolobbiare Definitzione
foedhare credendho a is astros, a intzertu, foedhare a s'afaiu, nàrrere istrolobbos, isciolórios
Sinònimos e contràrios
astrolicare,
illeriare,
istroligare*
Tradutziones
Frantzesu
dire des fadeurs
Ingresu
to talk nonsense
Ispagnolu
tontear,
decir tonterías
Italianu
dire scipitézze
Tedescu
Dummheiten reden.
nàrrede, nàrrere, nàrri , vrb Definitzione
s'impreat in su sensu de bogare foedhu, foedhare bastat chi siat, ma mescamente precisandho is foedhos o chistionu chi si faet (nau o iscritu) e fintzes in su sensu de torrare foedhu a una pregonta, de dimandhare o ordinare su chi bolet un'àteru: s'impreat fintzes in su sensu de inditare a numenatis gente, logu o cosa, po pregontare a unu su númene suo / a/c. custu vrb. si manígiat che unu vrb. in -are e presentat tantas formas diferentes: forma prus che àteru poética de s'inf. narre; ind. pres. 1ˆ p. sing. narzo, natzo, 2ˆ p. sing. nas, 2ˆ p. pl. naeis, nages, natzis, nazis, 2ˆ p. pl. nan, nant; nanca, nachi = nant, si narat, ant nau, funt naendho /nendhe /nendi ca/chi…; ind. imp. 1ˆ p. sing. nabo, navo, 3ˆ p. sing. nabat, 1ˆ p. pl. naraemus; 2u passau: 1ˆ p. sing. nesi, naresi, narzesi, nelzei; cong. pres. 1ˆ p. sing. nerza, nerze, netza, nia, nesa, níepo, 2ˆ p. sing. nias, netzas, 3ˆ p. sing. niat, 1ˆ p. pl. niemus, netzeus, 2ˆ p. pl. nerzedas, niedas, niezas, natzais, natzeis, 3ˆ p. sing. niant, nerent; impr. 2ˆ p. sing. nà! (fintzes po avertimentu), nadhi (naradhi), 3ˆ p. sing. netzessí!, netzedesi!, netzet!, 1ˆ p. pl. nemus, 2ˆ p. pl. nage, nàgemi!; pps. narau, nadu, natu, nau (ma, ind. pres. puru, nau = naro); ger. naendhe, naendho, naèndhoro, nandu, nanne, nanno, narenne, nendhe, nenne, nelzendhe/nerzendhe (cun valore causale, ipotéticu), nandhe, narindhe
Sinònimos e contràrios
afirmai,
faedhare,
nai
/
giamare
Maneras de nàrrere
csn:
narri una cosa a firmu = cun seguresa, chentza dúbbios, coment'e cosa própriu segura; pònnere a nàrrere = fàghere a faedhare sa zente; nàrreresi una cosa (unu a isse etotu) = nàrriri una cosa chi iat a èssiri mellus a cuai, cosa de ndi tènniri bregúngia; nàrrere a un'andhira, a un'alenu = totu a una borta chen'e torrai àlidu; nandhe nandhe, nendhe nendhe = intantu, sughestantu chi fit (o chi est) nendhe, in su própiu tempus chi fiat (o est) fuedhendi; si nendhe chi…(+indic.vrb), …no (+vrb. ind.), …= si a su postu de…, est a su contràriu un'àtera cosa, …; nau ca… = mi paret chi…, abbisumeu…, istimmei…; "chi naras" = est un'espressioni chi, contendi unu contu o chistioni, si ponit in mesu agiummai bolendi presentai is cosas coment'e chi dhas nerit chini est ascurtendi; nara, nara chi!…, nade, nade chi!…, sinono… = mancu mali ca…, assinuncas!; dh'ap'ai nau!… = ih, ello nono?!…, no dhu cretas! (risposta de nega a carchi dimandha maca); istare nendhe, nendhe = no tupai mai, fuedhai sentza de citiri nudha; segare su ’e nàrrere a ccn. = ponnirisí a fuedhai candu est fuedhendi un'àteru; su nara nara = su abarrai sempri fuedhendi; cherrer nàrrere = àere in gana de nàrrere carchi cosa, fintzas àere sinnificadu ("cheret nàrrere"); èssere una cosa chi no ti naro = meda, cosas mannas chi azummai no faghet a lu nàrrere, cosa ispantosa, de meraviza; inoghe ite bi nana?, in cue ite si bi narat? = ita nòmini tenit su logu?; ita ti narant?, ite ti naras?, ite si narat sa fémina de Fulanu?, comente si narat babbu tou? = cali est su nòmini?; custu sighi si niat, si narat, cheret nadu (+ nm.) = arratza de… (sempri a ispantu po nàrriri ca est tropu, ca est bellu meda, ca no si podit baliai, e aici); si fit a nàrrere!… = si faghiat a faedhare gai chentza fàghere contu de comente sunt sas cosas; nàrrere totu = (nadu de criadura), àere imparadu a faedhare, a nàrrere totu sas peràulas, su númene de totu su chi connoschet (nadu de unu mannu: èssere unu culivala, chentza cabu, iscoviai totu su ch'iscít, no s'isciri abarrai citiu); pro modu ’e nàrrere = pro ndhe nàrrere una, tantu pro fàghere un'esémpiu; a su nàrrere… = a cantu paret, a intèndhere su chi si narat…; a su nàrrere meu, tou, sou… = segundhu s'idea mia, tua, sua, pro comente naro deo, naras tue, narat isse…
Frases
custa est mudulea de zente chi ischit e no narat ◊ no mi ammento cantu ti nelzei ◊ so nanno una bella poesia ◊ nàgemi ite bos depo! ◊ su nàrrere no est chei su fàghere ◊ prima, candho navo "sa zente mea" cherio nàrrere solu a sos Sardos ◊ nadhi unu foedhu bonu! ◊ "O fémina - narzeit su Signore - eco chi tenes unu fizu nou"◊ si est a su tou nàrrere, cussos no podent su die cumpàrrere! ◊ intrant a cumbidare sos soldados a pranzu, nendhe chi faghent balanzu! (G.Ruzzone)◊ in cussu pabilu ite bi narat? ◊ nara, piciochedhu, no as a bòlliri a t'incarrerai?! ◊ nara, tue, ite bi faghes in cue?! ◊ nàzendhe una de sas vostras! ◊ candho sas paràulas o sas espressiones non sunt craras dhu natzo in sas notas (G.Sanna)◊ at nau tzieta Gina si seis prontus, ca funt passendi! ◊ at nadu babbu a bènnere como, deretu!◊ mi ant pregontatu a bos narrerepo chi so (M.Boe)
2.
faghes su male e ti lu naras puru: càlladi, nessi! ◊ furat e si lu narat puru, a fatza manna! ◊ ite fàcia de brunzu sa chi tenes: faedhas male e ti lu naras puru! ◊ nendhe nendhe at fatu abberu
3.
as a bídere chi custu libbru ponet a nàrrere! ◊ si nendhe chi bi ndh'at, de su chi semus chirchendhe, no bi ndh'at nos agatamus furcados!◊ nendhe chi lu sanas lu guastas!
4.
nau ca est sannori chi s'iscadrogat!…◊ nau ca proit!…◊ nau ca mi ant improsau!…◊ cussos, chi naras, sunt malos, mih! ◊ chi naras, tandho, a mie mi che ant leadu a campu e no so prus torrada a iscola ◊ e tandho, chi naras, totugantos ant chircadu a manigare!
5.
e ite cheret nàrrere cussos bidros segados in domo?! Cue bi at intradu zente! ◊ pro zúghere sa frebba no cheret nàrrere: podet èssere cosa grave ma fintzas de pagu contu ◊ deo cussu no lu cheria nàrrere e mi l'azis fatu nàrrere a malaoza!
6.
fit unu cane giutu a bantu e a ispantu chi no ti naro!
7.
custu già si cheret nadu trusada de carrasegare!…◊ custu sighi si niat zogu!…◊ custu sighi si niat triballu!…◊ custu sí chi si nat litu divinu!…(P.Mura)
8.
nara, nara chi l'ant leadu sa forramenta dae manos, sinono aiat istropiadu a calicunu!
9.
a babbu li narant Frantziscu ◊ cue si bi narat Iscuvudè ◊ nara, piciochedhu, a tui ita ti nant? ◊ a s'isposa dhi nant Sara ◊ frade meu si narat Micheli
Sambenados e Provèrbios
prb:
chini narat su chi bolit intendit su chi no bolit
Ètimu
ltn.
*narare
Tradutziones
Frantzesu
dire
Ingresu
to tell,
to say
Ispagnolu
decir
Italianu
dire,
affermare
Tedescu
sagen,
reden,
sprechen.
negossàre , vrb: negossiare,
negotziai Definitzione
abbarrare a chistionu, foedhandho de ccn. cosa, de importu o no
Sinònimos e contràrios
allecare,
arragionare,
arralatai,
chistionai,
cuntrastare
Frases
sedíebbos e negossiae chin socra e socru meu, ca nois semus antziandhe a monte! ◊ a isse l'at biu e negossiau paritzas bortas ◊ de cussas cosas mancu si ndhe negossiabat ◊ s'est postu a negossare chin sos bichinos
2.
e ita nci negótziat a custas partis: cichendi po si fai sa braba?
Ètimu
itl.
negoziare
Tradutziones
Frantzesu
causer,
converser
Ingresu
to talk
Ispagnolu
conversar
Italianu
conversare
Tedescu
sich unterhalten,
reden,
sprechen.
scibudhàe, scibudhài , vrb Definitzione
essire irbentiadu, chentza fortzas, nàrrere isciolórios, immentigare is cosas
Sinònimos e contràrios
iltasire
/
sciolloriai
Frases
mi nci bollu andai, de innòi, prima de mi agabbai de scibudhai ◊ ses a ferionis o scibudhendidí?!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dire des bêtises,
retomber en enfance
Ingresu
to talk nonsense,
to go silly
Ispagnolu
decir tonterías,
abobarse
Italianu
dire sciocchézze,
rimbambirsi
Tedescu
Unsinn reden,
verblöden,
verdummen.
sciolloriài , vrb: isciolloriai Definitzione
nàrrere o fàere isciolórios
Sinònimos e contràrios
addrollare,
astrologare,
ibentiare,
illeredhiare,
istralobbiare,
istralloriare,
istorodhare,
scassolai
Frases
ti ses imbriagau e sciollórias puru! ◊ ciai dh'agatas s'ora de sciolloriai!…◊ de candu at pigau cuss'acollara in màchina at cumentzau a sciolloriai, no est prus sentzeru de conca
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dire des fadaises
Ingresu
to daze,
to talk nonsense
Ispagnolu
abobar,
decir tonterías
Italianu
rimbambire,
dire scipitézze
Tedescu
verblöden,
Unsinn reden.
slinguài , vrb Definitzione
foedhare male, pònnere male de s'àteru
Sinònimos e contràrios
aferritai,
allimbare,
annegiai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
médire
Ingresu
to speak badly
Ispagnolu
hablar mal
Italianu
sparlare
Tedescu
schlecht reden (über).