Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbruscàre , vrb: abbruschiai, abbruschinai, abbuscai, bruscae Definitzione còere in sa braxa, in sa fràmula, coment’e lassandho abbruxare unu pagu, si est cosa de papare, o abbruxandhodha deunudotu si est cosa de fuliare Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruschillai, aframuscai, ulciare / aflachilai, aframatzare, allampiai 1, summuscrare Frases tui, terra salia chi pesas pudhecus sena de frenu, ti abbrúschiant sa pedhi e no fuedhas? ◊ su procu si depit abbruschiai po ndi dhi arrasigai is tzudhas ◊ is ponidoris de fogu ant abbuscau sa Sardigna una meca de annus (G.Desogus)◊ ti ses totu abbruschinau cun cussa braxa! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu faire griller Ingresu to toast Ispagnolu tostar Italianu abbrustolire Tedescu rösten.

abbruschiadúra , nf: abbuschiadura Definitzione su abbruschiai; su èssere abbruschiau Sinònimos e contràrios abbruschiamentu, sumuscradura, usciadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grillage Ingresu toasing Ispagnolu abbrustoliménto Italianu abbrustoliménto Tedescu Rösten.

abburàre , vrb Definitzione abbruxare, abbruschiare, nau fintzes po fàere in colore coment'e abbruxau, fàere in colore de cafei / pane abburadu = (pane russu, modhe) cotu a apretadura a fogu, brusiadu o tropu cotu a fora ma matzosu in mesu Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruscare, acotilai, ammoriscai, recòghere 2. sa terra est abburada a istudare su sidis (G.Branca)◊ issas no ischiant a nadare e no fint ancora abburadas Ètimu itl.t Tradutziones Frantzesu brunir Ingresu to darke Ispagnolu quemar, tostar Italianu abbrunire Tedescu verbrennen, rösten, bräunen.

ansàre , vrb: assare Definitzione asciutare meda a fogu, a puntu de arridare sa cosa: assare su pane, sa linna Sinònimos e contràrios aghedhare, aredhare, arridae, aturrai 1, carasare, passare Frases su pane de fresa innanti si coghet, apustis si torrat a su furru pro l'assare ◊ sa linna assada tenet dereta ◊ l'ant assadu sas caldanas de s'istiu Ètimu ltn. assare Tradutziones Frantzesu sécher au four, griller Ingresu to toast Ispagnolu bizcochar, tostar Italianu biscottare, tostare Tedescu zweimal backen, rösten.

arrostidúra , nf: arrustidura Definitzione su orrostire / fai o còiri a a. Sinònimos e contràrios arrustimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rôtissage Ingresu roasting Ispagnolu asación Italianu arrostiménto Tedescu Rösten.

arrughinàre, arrughinzàre , vrb: arruinai, orroinai, roghinare 1 Definitzione nau de is metallos (prus che àteru de ferru) pònnere s’orruina / arruinau che orbada ingurda = meda (ca sendhe betza, totu cossumida, est irbandhonada e si la sighit a manigare su ruinzu) Sinònimos e contràrios inferrinzare Ètimu ltn. aeruginare Tradutziones Frantzesu rouiller Ingresu to rust Ispagnolu enmohecer, oxidar Italianu arrugginire Tedescu rosten.

assadúra , nf Definitzione su assare; sa de duas intradas de su pane de fresa a su forru, cussa po dh’arridare (sa prima est po dhu còere); maladia de sa pedhe Sinònimos e contràrios assada, arridadura, carasadura / asserra Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séchage au four Ingresu toasting Ispagnolu tostado Italianu biscottatura, tostatura Tedescu Rösten.

aturrài 1, aturràre , vrb: turrai* Definitzione pònnere in su fogu sa cosa fintzes chi essit assada, in colore de castàngia, passada a fogu, àrrida de si segare cun facilidade atrotigandhodha o pistandhodha; in cobertantza, fintzes fàere a zigota, a befa, pigare a boghes, intzirigare / èssere aturra aturra = apunta a brigare, megai de certai Sinònimos e contràrios ansare, arridae / incidai Frases fiu in coxina ghetendinci in d-unu paperi s'orxu chi iu aturrau ◊ aturrare su pane, sa pobassa ◊ su corpus de fizu meu l'azis lassadu supra de sos rocarjos, a l'aturrare soles e bentos ◊ as aturradu su papassinu tostu che sa preda! 2. sa genti fiat aturrendi a s'àrbitru Tradutziones Frantzesu dessécher, torréfier Ingresu to roast Ispagnolu desecar, tostar Italianu disseccare, torrefare Tedescu austrocknen, rösten.

carasàre , vrb: carasciare, carasiai 1, carasiare, carassari, caresare Definitzione si narat de sa pasta crua chi, lassada de suíghere, faet crosta (carassa), si tzacat e dhi noghet puru; nau de su pane de fresa cotu, intrare a su forru un'àtera borta po dhu fàere àrridu, e chi po comente essit totu arraspiosu paret tzacau (a sa parte de aintru)/ sa pasta si caresat = si assutat, s'intostat (e si tzacat) a pizu de fora candho, cariendhe, si lassat pasare Sinònimos e contràrios ingrimire, iscarasciare, selesae / ansare, aredhare, arridae Frases sughestantu chi istamus cariendhe custu, de pane, s'àteru cheret cuguzadu ca sinono si caresat ◊ sa pasta si est carasiada ◊ sa pasta cheret torrada a cariare candho si est caresada 2. passabat notes intregas inturtandhe, cariandhe e tendhendhe innantis de iscopercare e carasare su recatu ◊ sas féminas su manzanu chito cochent e carasant su pane Ètimu ltn. charaxare Tradutziones Frantzesu sécher au four Ingresu to toast Ispagnolu bizcochar Italianu biscottare Tedescu rösten.

turradúra , nf Definitzione su assare o arridare meda a fogu fintzes a èssere sa cosa in colore de castàngia Sinònimos e contràrios turramentu Frases sa turradura tocat a dha intzertari, po essiri bonu su cafei Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torréfaction Ingresu torrefaction Ispagnolu torrefacción, tostadura Italianu torrefazióne Tedescu Rösten.

turrài , vrb: aturrai 1, turrare, turrari Definitzione pònnere in su fogu sa cosa fintzes chi essit assada, àrrida de si segare e fàere a farinos cun facilidade atrotigandhodha o pistandhodha e in colore de castàngia, passada a fogu Sinònimos e contràrios ansare, arridae Frases si turrat su gafè, fitas de pane, méndhula, nuxedha ◊ in àteros tempos sa raighina de sa tzicória si turraiat po fàere su cafè Ètimu ctl., spn. torrar, turrar Tradutziones Frantzesu torréfier Ingresu to roast Ispagnolu tostar Italianu torrefare Tedescu rösten.