Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbruscàre , vrb: abbruschiai, abbruschinai, abbuscai, bruscae Definitzione còere in sa braxa, in sa fràmula, coment’e lassandho abbruxare unu pagu, si est cosa de papare, o abbruxandhodha deunudotu si est cosa de fuliare Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruschillai, aframuscai, ulciare / aflachilai, aframatzare, allampiai 1, summuscrare Frases tui, terra salia chi pesas pudhecus sena de frenu, ti abbrúschiant sa pedhi e no fuedhas? ◊ su procu si depit abbruschiai po ndi dhi arrasigai is tzudhas ◊ is ponidoris de fogu ant abbuscau sa Sardigna una meca de annus (G.Desogus)◊ ti ses totu abbruschinau cun cussa braxa! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu faire griller Ingresu to toast Ispagnolu tostar Italianu abbrustolire Tedescu rösten.

abburàre , vrb Definitzione abbruxare, abbruschiare, nau fintzes po fàere in colore coment'e abbruxau, fàere in colore de cafei / pane abburadu = (pane russu, modhe) cotu a apretadura a fogu, brusiadu o tropu cotu a fora ma matzosu in mesu Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruscare, acotilai, ammoriscai, recòghere 2. sa terra est abburada a istudare su sidis (G.Branca)◊ issas no ischiant a nadare e no fint ancora abburadas Ètimu itl.t Tradutziones Frantzesu brunir Ingresu to darke Ispagnolu quemar, tostar Italianu abbrunire Tedescu verbrennen, rösten, bräunen.

ansàre , vrb: assare Definitzione asciutare meda a fogu, a puntu de arridare sa cosa: assare su pane, sa linna Sinònimos e contràrios aghedhare, aredhare, arridae, aturrai 1, carasare, passare Frases su pane de fresa innanti si coghet, apustis si torrat a su furru pro l'assare ◊ sa linna assada tenet dereta ◊ l'ant assadu sas caldanas de s'istiu Ètimu ltn. assare Tradutziones Frantzesu sécher au four, griller Ingresu to toast Ispagnolu bizcochar, tostar Italianu biscottare, tostare Tedescu zweimal backen, rösten.

aturrài 1, aturràre , vrb: turrai* Definitzione pònnere in su fogu sa cosa fintzes chi essit assada, in colore de castàngia, passada a fogu, àrrida de si segare cun facilidade atrotigandhodha o pistandhodha; in cobertantza, fintzes fàere a zigota, a befa, pigare a boghes, intzirigare / èssere aturra aturra = apunta a brigare, megai de certai Sinònimos e contràrios ansare, arridae / incidai Frases fiu in coxina ghetendinci in d-unu paperi s'orxu chi iu aturrau ◊ aturrare su pane, sa pobassa ◊ su corpus de fizu meu l'azis lassadu supra de sos rocarjos, a l'aturrare soles e bentos ◊ as aturradu su papassinu tostu che sa preda! 2. sa genti fiat aturrendi a s'àrbitru Tradutziones Frantzesu dessécher, torréfier Ingresu to roast Ispagnolu desecar, tostar Italianu disseccare, torrefare Tedescu austrocknen, rösten.

turrài , vrb: aturrai 1, turrare, turrari Definitzione pònnere in su fogu sa cosa fintzes chi essit assada, àrrida de si segare e fàere a farinos cun facilidade atrotigandhodha o pistandhodha e in colore de castàngia, passada a fogu Sinònimos e contràrios ansare, arridae Frases si turrat su gafè, fitas de pane, méndhula, nuxedha ◊ in àteros tempos sa raighina de sa tzicória si turraiat po fàere su cafè Ètimu ctl., spn. torrar, turrar Tradutziones Frantzesu torréfier Ingresu to roast Ispagnolu tostar Italianu torrefare Tedescu rösten.

«« Torra a chircare