achirràda , nf Definition su achirrare, calada Synonyms e antonyms abbasciada, cabada, falada | ctr. alciada, ampuada, apilicada Etymon srd.
achirradórju, achirradórzu , nm: achirriadorju,
achirriadorzu Definition
passadórgiu, calada mala, forte; genia de fustigu chi cun s'ispada mantenet tirau e firmat s'ixubru de su telàrgiu
Synonyms e antonyms
abbasciada,
acirrada,
betada,
cabada,
caladògia,
falada,
faladorza
/
serradógiu,
tostadore
| ctr.
alciada,
pigadorza
Scientific Terminology
slg
Etymon
srd.
Translations
French
pente très inclinée
English
headlong descent
Spanish
pendiente escarpada
Italian
discésa precipitósa
German
steiler Abhang.
achirrài acherrài
achirràre , vrb: achirriare Definition
bènnere o andhare a unu chirru, a una bandha, e fintzes pònnere o acostire, andhare o lòmpere a iscúdere a ccn.
Synonyms e antonyms
abasciai,
andhare,
assèndhere,
bènnere,
brincae,
falare,
pòniri
| ctr.
alciare,
ampiai,
pigai 1
Sentences
achirriare a Tàtari ◊ su mudiore achirrat de repente: no s'intendhent prus chidérios de pessones, de animales (L.Loi)
2.
achirratinne dae cadhu! ◊ canno proet, s'abba achirrat dae sas nues ◊ a su postale si li fint secatos sos frenos in sa pénnita e fit achirratu che unu raju a supra de su carru ◊ a Cristos nche l'ant achirratu dae sa ruche ◊ lampu de focu chi li achírriet!
3.
a sa zanna l'at achirriau s'istanca ◊ a Cherchedhu l'ant achirratu s'apoerju "Sindrajolu"
Etymon
srd.
Translations
French
descendre
English
to get down
Spanish
venir,
ir,
bajar
Italian
venire,
andare,
scéndere
German
kommen,
gehen,
absteigen.
achirriadórju, achirriadórzu achirradórzu
achirriài , vrb Definition pigare a chírriu, a befa Synonyms e antonyms abbefare, achirriolai, atzantarare, befulare, bufonai Etymon srd.
achirriaméntu , nm Definition su achirriai Synonyms e antonyms achírriu, ifutimentu Etymon srd.
achirriàre achirràre
achirriàu , pps, agt Definition de achirriai; chi est leau a befa, fatu a bregúngia 2. eus istimau sa beridadi chi nascit de su dolori de sa poberesa achirriada.
achirriolài , vrb Definition pigare a chírriu, a befa Synonyms e antonyms abbefare, achirriai, atzantarare, befulare, bufonai Sentences fiat achirriolau de totus Etymon srd.
achírriu , nm: chírriu 2 Synonyms e antonyms arréula, befa, ciacota, cionfra, ifutimentu, isfutonzu Etymon srd.
achírru , nm Definition bènnere o andhare a unu chirru, a una bandha, e fintzes pònnere o acostire, andhare o lòmpere a iscúdere a ccn. Synonyms e antonyms acantzadorju, aggantzu, assidhu Etymon srd.
achírru 1 achérru
achisciàre achesciàre
achisciàre 1 , vrb Definition fàere o pònnere a cricu, coment'e cricu Sentences s'aranzolu achísciat su filu chi isterret Etymon srd.
achisógliu, achisórju , nm: acidroxu, acisólgiu, acisórgiu, antzisorxu, arcisórgiu, atzidroxu, atzisólgiu, atzisórgiu Definition prochedhu bonu po dhu bochíere fintzes si no at fatu totu s’isvilupu, ma meda prus mannu de su prochedhu de late Synonyms e antonyms bochisorzu, chisorju, isórgiu, ochisolzu*
achissàe! , iscl: chissae Definition chie ndh'ischit si…, no s'at cabu si… Synonyms e antonyms chissaghi Sentences achissae s'annada!… no ndhe faet prus una bona, non proet, tirat solu bentu!
achíssu , nm Definition cunfusione Sentences ómines assichizonaos sunt chircandhe sas radichinas de su corazu: ant dassau petzi achissu ◊ in domo sua aiat acatau su locu prenu de zente: pariat un'achissu.
achistài, achistàre achiltàre
achistàre 1 , vrb Definition conchistare, imperare bene sa cosa Synonyms e antonyms lucurare Sentences de su procu si achistat dónnia cantu: lardu, pes, origas, ossos, totu (Frau-Puddu).