A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acutàre acuciài

acutèsa , nf: agudesa Definition su èssere acutzu; nau de gente, abbilidade de cumprèndhere, de fàere, de foedhare; gana manna de ccn. cosa Synonyms e antonyms abbilesa, pronti / ispédhiu 2. at tentu s'agudesa de acapiai is crabatoris a cannabitu, deghinou dhus fadiaus a matzamurru 3. custu tenit agudesa de andai Etymon itl., spn. agudesa Translations French acuité, acuité d'esprit English acuteness, acumen Spanish agudeza Italian acutézza, acume German Schärfe, Scharfsinn.

acútu acússu

acutupedhàre , vrb Synonyms e antonyms imbrogliare Etymon srd.

acutzadòre, acutzadòri acutadòre

acutzadúra acutadúra

acutzài acuciài

acutzalàpis , nm Definition genia de aina pitica cun d-una lama segante posta de longu ue faet a intrare sa punta de is lapis po dhos acutzare Synonyms e antonyms apuntalapis Etymon srd. Translations French taille-crayon English pencil-sharpener Spanish sacapuntas Italian temperamatite German Anspitzer.

acutzàri acuciài

acutzàu , pps, agt Definition de acutzai Synonyms e antonyms segante / acussu, punciudu, puntudu, puntzurudu Translations French pointu English acuminated Spanish puntiagudo Italian acuminato German geschliffen, spitz, scharf.

acutzavérru, acutzavèrrus , nm: agutzaverrus Definition maistu chi acutzat ainas, ferros; tres genias de pigione: parus coeruleus ogliastrae, p. major corsus e p. ater sardus (itl. cinciarèlla, cinciallégra, cìncia mora) Synonyms e antonyms acutadore, arrodadore, ismoladore / bècidi, cincipasca, frailazu, sincerra, tzerretzerre Scientific Terminology prf, pzn, parus coeruleus, p. major corsus Etymon srd.

acutzighinàre , vrb Definition coment'e fàere acutzu, in su sensu de giare fortza Sentences custu binu acutzighinat (Z.Porcu) Etymon srd.

acutzòne, acutzòni , nm: agutzoni Definition fustigu, orrugu de linna puntudu, acutzu Synonyms e antonyms bucioni, pibirisia, sàgiu, sajone Etymon srd. Translations French brindille English stick Spanish estaca Italian stécco German dürrer Zweig.

acutzorgiài acussolzàre

acútzu acússu

acutzuconàtu , agt Definition chi est postu coment’e piegau, allorigau Synonyms e antonyms acoconau, acocorrodhau, acuguciau Sentences istontonitu dae s'alore de archimissa frorita, acutzuconatu supra de su carru si nche fit dormitu (M.Dui) Etymon srd.

acuvilàre acobiài

acuvilónzu , nm Definition su si acuilare, aprigare in calecunu logu Etymon srd.

acuvisionàdu , agt: cuvisionau Synonyms e antonyms cofusu, trumbullau Sentences est acuvisionada de chentu pentzamentos e no cumprendhet s'arresonu!

acúza acúgia