aligàrza alicàrja
aligàrzu aligàgiu
aligàrzu 1 algàju
aligésti, aligèstra agiléstru
àlighe , nm: àligu Definition genia de druche fatu cun saba, corgiolu de aràngiu, píbere, nughe muscada e méndhula Sentences àlighes, casadinas e tilicas sunt dulches pretziados ◊ s'àligu dhu faent in Duarche po chida santa Scientific Terminology drc Etymon ltn. alicum.
alighefórtighe , nf Synonyms e antonyms farzia Scientific Terminology pzn.
alighèlta , nf: aligherta, alixerta, ligherta Synonyms e antonyms atalighelte, cabexeta, coxueta, gilestra, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Scientific Terminology anar, podarcis sicula cettii, podarcis tiliguerta tiliguerta, p. t.ranzii, archaeolacerta bedriagae sardoa, a.b.paessleri, a.b.ferrerae, algyroides fitzingeri.
alighemúru , nm Definition càlixi o capedhu de muru, una genia de erba chi faet in is imbagas de is muros Synonyms e antonyms calichemuru, capedhemuru, cocoratza, cocorroi 1, salighemuru Scientific Terminology rba, Umbilicus rupestris Etymon srd.
alighéri , nm: argheri Definition
persona impreada a mundhare is orrugas, a che pinnigare e fuliare s'àliga po mantènnere límpia sa bidha
Synonyms e antonyms
algaju,
barramaju,
isargadore,
scovadori
Sentences
s'aligheri ndi at bodhiu totu su paperi de terra
Scientific Terminology
prf
Etymon
srd.
Translations
French
boueur,
éboueur
English
dustman
Spanish
barrendero
Italian
netturbino
German
Straßenkehrer.
alighèrta alighèlta
alighíngiu, alighínzu abighíngiu
àligu àlighe
aligúcu alacúcu
aligudíngu , nm Definition nau de ccn. candho est de cumportamentos e òperas metzanas, malas, isterzari, arga de muntonarzu Synonyms e antonyms argamile, argamilossu, isterjale Sentences baedinne, aligudingu tontu! Etymon srd.
aligúmine, aligúmini alegúmini
aligúrru , nm Definition
logu ue si ammuntonat s'àliga, su ladamíngiu
Synonyms e antonyms
agrile,
aligàgiu,
aligurru,
muntonàgliu
Translations
French
fosse à fumier,
porcherie (fig.)
English
dung-hill
Spanish
estercolero
Italian
letamàio
German
Dunggrube.
aligústa alagústa
alimànnu , nm Definition genia de pigione chi faet su niu in terra: abbitat e nidat in Sardigna, est una de is atrapaditas Synonyms e antonyms acucadita, alàuda, arenarza, atacaterra, atracatita, chinisera, cucubiu, cucullia, iscrianissa, piatarita, ungallonga Scientific Terminology pzn, lullula arborea, melanocorypha calandra, calandrella brachydactyla, alauda arvensis cantarella Etymon srd.
alimbèsse , nm Synonyms e antonyms imbesce 2. est totu a s'alimbesse.
alimèdha , nf Definition genia de greme de unos chimbe centímetros chi si papat s’arraighinedha de sa cosa prantada Synonyms e antonyms ermedha Scientific Terminology crp.