A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

abbuscicàre abbuciucài

abbuscinàre , vrb rfl Definition ufrare; nau in cobertantza, pirmare Synonyms e antonyms abbrodhiare, acasidhare, amprudhiare, annicare, annozare, pirmare, ufiare 2. su burràgliu pro sa tocadura giughet malandras, giughet s'ata de su codigone iscolzolada, abbuscinada Etymon srd. Translations French enfler English to swell Spanish hincharse Italian diventare tùmido German anschwellen.

abbuscínu , nm: buscinu Definition genia de búgia fata cun pedhe de angione Etymon srd.

abbusciotàu , agt Definition chi portat sa bentre prena prena, chi est tropu tzatzau Synonyms e antonyms abbrentischedhadu, abbrentosichedhadu Etymon srd.

abbúsciu abbísciu

abbusedhàre , vrb Synonyms e antonyms abbussiconare.

abbuselcàre, abbusercàre , vrb: abbusescare Definition prènnere sa busériga, betare a bentre, nau po papare o bufare meda Synonyms e antonyms abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuzare, aelcare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Sentences si ant proendha za si abbusercant! ◊ abbuseschèndhesi de erva frisca allentorida a s'animale si che li podet inchibberare sa bentre ◊ at truvadu su cadhu a sa funtana pro l'abbuselcare de abba ◊ sas tràilas brincaiant a sa mindha a s'abbusescare de ferràina ◊ recueint abbusercados che guntorzos chi torrant dae mortóriu Etymon srd. Translations French se gaver English to stuff oneself Spanish atiborrarse Italian rimpinzarsi German sich vollstopfen.

abbuserigàre , vrb Synonyms e antonyms abbentrare, abbiscarzare, abbudagare, abbuselcare, imbrentai.

abbusescàre abbuselcàre

abbusicàdu , pps, agt Definition de abbusicare; chi est fatu a busciuca, abbuscicau.

abbusicàre abbuciucài

abbusinàda , nf Definition su si abbusinare, su mòrrere Synonyms e antonyms afusada, afusigada, afusigonada Etymon srd.

abbusinàre , vrb Definition si narat de su mòrrere ma foedhandho cun innóriu, a disprétziu po gente chi no si podet bíere Synonyms e antonyms afusare, afusigonare, mòrrere Sentences za mi ndhe at fatu passare, no timas: belleggai chi si ch'est abbusinadu, in su chelu che siat Scientific Terminology vda.

abbusívu , agt Definition chi est fatu o leau cun abbusu, nau de cosa angena e chentza dha pagare, a fura, chentza autorizatzione Translations French abusif English illegal Spanish abusivo Italian abusivo German Missbräuchlich.

abbussacàre , vrb Definition fàere coment'e a bussaca 2. a s'animale fertu a tzopímene cumentzat a dh'iscardire is pes in mesu de is unghedhas chi si abbussacant e ne dhi essint. Etymon srd.

abbussàre abbusciàre

abbussiàre , vrb Synonyms e antonyms abbuligiai 1, bulluzare, intrullai, sciambullai, trumbugliai.

abbussiconàre , vrb Definition ufrare, pruschetotu po maladia Synonyms e antonyms abbusedhare Etymon srd.

abbussinedhàda , nf Synonyms e antonyms ufradura Etymon srd.

abbussinedhàre , vrb Definition fàere coment'e a bussinu: fàere a buciuca, ufrare Synonyms e antonyms abbobbolloncare, abbuciucai, abbumbullai, abbusudhare, ufiare Etymon srd.