A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

barduléu barduéru

bardulòne , nm Definition sa bocighedha de ladamíngiu chi faent is carrabbusos.

bàrdulu bàldile

bardumatzòne , nm Definition genia de erba chi narant puru gardu donna, spina de arroda, gardu asprone, cima de pastori, pei de cani Synonyms e antonyms arrodedha, carduanzoninu 1, cardedonna, carduarràngiu, cardubuntzosu, cardudingiosu, mammaràida, sperragaltzones Scientific Terminology rba, Eryngium campestre, tricuspidatum.

bardumingiòne, barduminzòne , nm: alduminzoni Definition genia de erba bona fintzes a papare Synonyms e antonyms acamingioni, alminzone, latosa 1, limpora, pinzone, simingioni 1 Scientific Terminology rbz, Sonchus oleraceus.

bardúnfa, bardúnfula badrúfa

barduniédhu , nm Definition genia de cardu Synonyms e antonyms cardugannitzu, cardumolentinu, cardusantu 1, cimojana, garduaininu Scientific Terminology rba, Onopordum illyricum.

barduréu barduéru

barèlla , nf Definition genia de letu po ingòllere a ccn. istrupiau o malàidu grave, unu mortu Synonyms e antonyms andhas, letera, létia Etymon itl. barella.

barendàu barandhànu

baréntzu , nm Definition genia de codriola curtza fata cun pilu de giua de cuadhu po acapiare is cuadhos unu aifatu de s'àteru a sa fune manna, treulandho.

barèu , nm Definition cosa chi leat logu / unu b. de cosa = meda Synonyms e antonyms biaxi, meda Sentences trocimindi cussu bareu, de mesu!

bàrfidu bàfidu

bàrgada , nf: àlgada*, bàrgala, bàrgheda Definition genia de màchina a manu po pistare s'ossu de su linu àrridu Synonyms e antonyms ógronu.

bargadàda , nf Definition su bargadare; in cobertantza, matana, matanada.

bargadàdu , pps, agt Definition de bargadare Synonyms e antonyms pistu 2. li ponzeint manu a lu mazare e lu lasseint che linu bargadadu.

bargadadùra , nf: barghedadura Definition su trebballu a pistadura chi si faet a su linu àrridu po ndhe dhi bogare s'ossu Synonyms e antonyms agronadura, argadonzu Etymon srd. Translations French teillage, tillage English hackling Spanish agramado Italian stigliatura German Brechen.

bargadàre , vrb: barghidare Definition pistare su linu àrridu po ndhe bogare s'ossu Synonyms e antonyms iscardare, ogranai Etymon srd. Translations French teiller, tiller, échauvrer English to hackle Spanish agramar Italian stigliare German brechen.

bàrgala bàrgada

bargaminàre , vrb Definition fàere a pedhegaminu, o bargaminu; bèndhere sa cosa a sa fuliada chentza mancu bisóngiu Synonyms e antonyms ispeldisciare 2. aiat unu relozu e l'at bargaminadu pro pagos istratzos Etymon srd.