barionàre , vrb: avelionai Definition èssere a variones Sentences so barionandhe, ischidu a pede ritzu, chin sa frebbe de s'ammentu Etymon srd.
bariòne , nm: avarioni, berioni, ferioni, varione* Definition genia de dillíriu, candho unu no cumprendhet prus nudha e si ponet a chistionare a s'afaiu / andai in berionis = èssere abbereladu, incantadu Synonyms e antonyms ischíssiu Sentences sa frebbe si lu fit zocandhe e fit tremèndhesi che zuncu, a bariones.
bariòre , nm Definition genia de idea coment'e candho unu no est in se Synonyms e antonyms avarioni, dellíriu, istentériu Sentences a Elias li fit bénniu un'ispétzia de bariore: aiat gana de si basare su fizu, de lu curare, de li nàrrere carchi cosa… (S.Spiggia) Etymon srd.
barisòne barasòne
barísta , nm Definition chie tenet e contivígiat unu tzilleri o atendhet a is fitianos betandho a bufare o àteru in tzilleri Synonyms e antonyms buteghinaju, cillerarzu Scientific Terminology prf.
baríta , nf Definition
sorfatu de bàriu, unu minerale chi si agatat meda in Sardigna
Sentences
is dotoris mi ant passau de manu in manu coment'e una gofa de barita! ◊ arràbiu, est grai parit barita, custa cosa!
Scientific Terminology
mnr
Translations
French
baryte
English
baryte (s)
Spanish
barita
Italian
barite
German
Baryt.
baritàre , vrb Definition tènnere reguardu, baritu po unu, tímere una persona manna o porosa, severa Synonyms e antonyms acatai 1, arraspetai, remirai, serretzai Sentences la connoschiant issos cussa boghe porosa chi no baritaiat ne mudesa, ne repita (A.Langiu).
barítonu , agt Definition
nau de chie tenet una boghe – e de sa boghe etotu – unu pagu bàscia e grussa
Translations
French
baryton
English
barytone
Spanish
barítono
Italian
barìtono
German
Baryton.
barítu , nm: barritu Definition
manera de fàere chi ponet in càrculu is àteros; fintzes atentzione manna, timoria, po no fàere dannu, male / chena b. de tempus = sentz'e fai contu de su tempus
Synonyms e antonyms
arraspetu,
regualdu,
remiru
/
impoltu
Sentences
no at nisciunu baritu ◊ baritu e friscione bi cheret pro su pane!
Etymon
srd.
Translations
French
respect,
considération
English
regard
Spanish
consideración
Italian
riguardo
German
Achtung.
bàriu bàlzu
bàriu 1 , nm Definition
elementu chímicu de símbulu Ba, númeru atómicu 56, pesu atómicu 137,36: si agatat in sa barita
Scientific Terminology
mtl
Translations
French
baryum
English
barium
Spanish
bario
Italian
bàrio
German
Barium.
bàrja bàrgia
barjólu , agt: vargiolu Definition chi est de colore ammesturau, barzu, nau prus che àteru de canes Synonyms e antonyms bardeju, biscacadu, cacarru, incespiau, pintarinadu, pintolinadu Sentences duas làcrimas galu apo murtu dae su crapicu de s'ocru barjolu Scientific Terminology clr Etymon srd.
bàrju bàlzu
barminàda , nf Definition su barminare Synonyms e antonyms craminada Etymon srd.
barminadúra , nf Definition su barminare sa lana Synonyms e antonyms craminadura Etymon srd.
barminàre balminàre
baròfu , nm Definition calidade de àghina bianca a pibiones matucos, aghedhosa, tostada, bella a papare e a pabassa Synonyms e antonyms gabopu*, palopo, talopu Scientific Terminology frt.