A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

bargamínu , nm Definition genia de paperi fatu de pedhe brebeghina Synonyms e antonyms pedhecaminu Etymon itl. bergamina Translations French parchemin, papier parchemin English parchment Spanish pergamino Italian pergamèna German Pergament.

bargamòta , nf, agt: bergamota, bergamoto, bergamotu Definition genia de frutuàriu tra aràngiu e limone; calidade de pira Scientific Terminology frt, Citrus bergamia Translations French bergamote English bergamot Spanish bergamoteo, bergamota Italian bergamòtto German Bergamotte, Bergamottbirnbaum, Bergamottbirne.

bargellína , nf: braxellina Definition genia de fruschedha, orrúbia o niedha, chi essit in sa pedhe; in s'allega de is maistos de muru, tretu de ischedradura fardassada male Sentences mi at fatu sa personi a bargellinas (G.Pili) Scientific Terminology mld.

bàrgheda bàrgada

barghedadúra bargadadura

bàrgia , nf: barja, barza, braxa 1, vàglia 2 Definition genia de bobboi velenosu, coment'e una formiga matuca, agiummai cantu a un'espu; genia de arangiolu velenosu meda, a marcos orrúbios Synonyms e antonyms àglia Scientific Terminology crp, latrodectes tredecim-guttatus, myrmilla erythrocephala Etymon ltn. varia.

bàrgia 1 , nf: barza 1, varja 1 Definition calidade de àghina.

bariài babiài

bariàre , vrb: variai* Definition cambiare, pruschetotu nau in su sensu de passare su disígiu, ispassiare unu pagu Sentences ite cosas chi pessat, sa zente, pro si bariare! ◊ sa pintura no bàriat sa gana e it'e manicare no ndhe ghirat! ◊ lu chircabant pro lis bariare sas oras chin sas currentas suas.

baricéntru , nm Definition su puntu de unu corpus, de una massa, chi arresurtat puntu de fortza/pesu de su corpus etotu Sentences cantu prus su baricentru est bassu (e tandho cantu prus unu corpus o una cosa – es. una nave – est pesante o zughet su pesu in bassu) e prus pagu si che fúrriat.

barièsa bairèsa

barigàdu , pps, nm, avb: barigau Definition de barigare; sa die apustis de pustigràs o fintzes sa die apustis de cras: 1. oe, 2. cras, 3. pusticràs, 4. barigadu, o, in àteru logu: 1. oe, 2. cras, 3. barigadu Synonyms e antonyms abbarigau, imbarigadu / colau, passadu Sentences su mastru in sa vida ndhe aiat bidu e barigadu de onzi colore ◊ isse si ammandroneit, ch'est barigadu su tempus e abbarradu est chena patente e como est betzu pro cosas gai 2. oe cantos de gioja e de amore, boghes cras de miséria e dolore e barigadu in d-unu muntonalzu! (A.Casula)◊ nos amos a bíere barigadu, candho torro ◊ oe est carrasegare, cras est barantinu e barigadu est Pasca… Scientific Terminology tpc Etymon srd. Translations French après-demain English in three days Spanish dentro de tres días Italian fra tre giórni German in drei Tagen.

Barigàdu , nm Definition sa leada tra su Mandrolisai e su Campidanu de Aristanis, a manu manca de su Tirsu.

barigài, barigàre , vrb: varicare Definition su passare mescamente de su tempus / barigai s'eca = zumpare sa zanna Synonyms e antonyms colare, ibarigai, passae Sentences bàrigant sos annos, sas dies ◊ barigai s'ierru ◊ in zerru sas dies che bàrigant impresse ca sunt curtzas ◊ fint dissignendhe su modu de che barigare sa note ◊ barigada si ch'est sa pitzinnia ◊ barigada si ch'est s'istella mia: pro cussu mi est su logu iscuriadu! (B.Sulis) Etymon ltn. varicare Translations French passer English to pass, to set Spanish transcurrir, passar Italian passare, tramontare German vergehen, untergehen.

barigàu barigàdu

baríglia , nf: aríglia, eríglia Definition frascu de terra a duas asas, a bentre lada Synonyms e antonyms ciata Scientific Terminology stz Etymon itl. bariglio.

bàrigu , agt, nm Definition si narat de unu logu frantu, aprigu, in pinna de calecuna cosa (muru, monte, àteru), ue no dhue tocat bentu o àteru Synonyms e antonyms abbigu, apogiosu, crancosu | ctr. bentosu Idioms csn: logu b. = frantu, chi no bi tocat bentu; avb: a dies bàrigas = no donzi die, a dies Sentences in cue bi daet bàrigu su bentu ◊ faghet a bàrigu e pro cussu no si podet bídere de inoghe 2. pònedi a bàrigu a bentu! ◊ custu triballu l'amus fatu a dies bàrigas Etymon srd. Translations French abri English shelter Spanish cobijo, abrigo Italian ridòsso German dicht.

barigúa , avb Definition pònnere a b. = a candu s'unu a candu s'àteru, fai a borta a borta Synonyms e antonyms abbiabbia, paltibaris Etymon srd.

baríle balíre

barilòca , nf Definition nau a befe, fàmine meda de su istare a giaúngiu de tempus meda.