A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

casticàre castiài

casticàre 1 , vrb: castigae, castigai, castigare 1 Definition brivare de su necessàriu, fàere sufrire; fàere a istrupiau, a macu; fàere sufrire calecuna cosa po pagare una curpa / castigai cun aciotus de cotoni = dare corpos chi no dolent Sentences nos amus a casticare peri sa brente si sas cosas sichint a picare prétziu ◊ ello no mi castigo sa bentre pro comporare machines! 2. cussu no ndhe tenet neghe ca est castigadu dae Deu: ma tue za ses sanu, de conca! Etymon itl. Translations French châtier, punir English to punish Spanish castigar Italian castigare, punire German strafen.

casticàtu, casticàu , pps, agt, nm: castigadu, castigau Definition de casticare; nau de unu, chi no tenet abbilidade nudha nudha, chi no est bonu a nudha, fatu e lassau; chi o chie tenet difetu mannu de sa naschia Synonyms e antonyms caltigu, cartzellete, fadadu, iltrudhadu, indelvesu, isente, lertone, strupiau | ctr. àbbile 1, balente 2. ma est castigadu, mih, a istare pastorighendhe cun duos fiados: andhe chi bi est, a si ndhe podiat leare medas?! ◊ cussos castigados no sunt bonos mancu a si segare casu! ◊ castigadu, mancu su fogu ti as fatu, morindhe de fritu! ◊ iscadha, casticatu: unu non devet èssere simproto! 3. fit abbarrau che casticau: no aiat àpiu mancu su tempus de apèrrere buca ◊ menzus castigadu dae Deu chi no corrudu e fizu de bagassa ◊ Gesús a inghíriu aiat una truma manna de zente chi li giuteint topos, castigados e tzegos Scientific Terminology ntl Translations French incapable, déficient English idiot Spanish incapaz Italian inètto, deficiènte German untüchtig.

casticòre , nm Definition dannu mannu Synonyms e antonyms destrossa, disaera Etymon srd.

castícu caltígu

càsticu , avb: càstigu, càstiu 1 Definition a c. = po is die de festa / zipone, beste de càstigu, de càstiu = su bonu Synonyms e antonyms | ctr. fitianu Sentences custos pantalones mi los lasso a càstigu ◊ si ponias mente a mie lu tias portare a càstigu in sas dies bagadias, cussu pinzos ◊ su sartu mi tevet leare sas misuras pro unu bestire de càstigu ◊ a su tempus sa peta in sas domos fit a càstigu ◊ ti ses bestiu chin sa beste de càsticu Etymon srd. Translations French réservé pour les grandes occasions English reserved for the feasts Spanish para las fiestas Italian riservato per le fèste German für die Festtage aufbewahrt.

càsticu 1 , agt Definition chi no faet male; nau de animale, chi est masedu Synonyms e antonyms masedu | ctr. agreste Translations French inoffensif English harmless Spanish inocuo Italian innòcuo German harmlos.

castidàde, castidàdi , nf Translations French chasteté, pudeur vive English chastity Spanish castidad Italian castità, pudicìzia German Keuschheit, Schamhaftigkeit.

càstiga càstia

castigadónzu , agt Definition chi est unu pagu castigadu, pagu àbbile, de pagu impita Sentences fit unu pisedhu de bonucoro, birgonzosu, de inteligéntzia normale, ma pariat mesu castigadonzu candho abberiat buca (S.Patatu) Etymon srd.

castigadòre, castigadòri , nm Definition genia de cadenita po abbutonare asuta de su gúturu; chie giaet unu castigu Etymon srd.

castigàdu casticàtu

castigàe, castigài casticàre 1

castigaía castiaía

castigaméntu , nm Definition su castigare Synonyms e antonyms caltigu Etymon srd. Translations French punition English punishment Spanish castigo Italian punizióne German Strafe.

castigàre castiài

castigàre 1 casticàre 1

castigàu casticàtu

castíglia cartíglia

castígu caltígu