A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cíxi cígiri

cixía celexía

cixiài chilighiàre

cixigràxa , nf: sisigraxa Definition genia de bobboi chi in s'istade, mescamente a oras de sole, istat sèmpere cantandho Synonyms e antonyms angesa, bibbigorra, cantaganta, chíchela, chícula, cicirida, ciriciri, cixa, coibira, pisigorra, sissirigòscia, sitzigarra, sitzigolla, tzitarra Scientific Terminology crp, tibicen plebejus Etymon srd.

cixiliànu, cixiliriànu ciciliànu

cixinàda , nf Definition samunada de orrobba, de trastos, in lissia, in abba de chinisu Etymon srd.

cixinédhu, cíxini , nm: giginedhu Definition pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe): assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat coment'e alas e andhat a bólidu, ma est unu mammíferu e àngiat che custos Synonyms e antonyms alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Scientific Terminology anar.

cixiniàu ciciliànu

cixiràju , nm Definition paraderi chi bendhet chíghere e àteras cositedhas Scientific Terminology prf Etymon srd.

cixiràu , nm Definition unu druche de chíghere fatu cun saba Scientific Terminology mng Etymon srd.

cixirèdha , nf Definition genia de bobboi che una musca manna meda chi in s'istade, mescamente a oras de sole, istat sèmpere cantandho Synonyms e antonyms angesa, bibbigorra, cantaganta, chíchela, cicirida, ciriciri, cixigraxa, coibira, pisigorra, sissirigòscia, sitzigarra, sitzigolla, tzitarra Scientific Terminology crp, tibicen plebejus.

cixirédhu , nm Definition ispina molentina, ispina cixiredha o de caràtua: genia de erba chi faet una pubuntzuledha cun bàtoro o ses ispinas apertas a istella chi dha faent assimbigiare a una genia de cardu Synonyms e antonyms cadàtola, castiaia, colustídhiu, istrainabias Scientific Terminology rba Etymon srd.

cixirédhu 1 , nm Definition fruta americana, su pibionedhu chi bogat sa surgiaga, e fintzes custa, una mata chi podet fàere fintzes manna meda e sa linna est lenta e forte e bogat coment'e unu pibionedhu cantu a unu chíghere bonu fintzes a papare candho est cotu (niedhu) Synonyms e antonyms cagagorbu, frugaxedha / cigraxa, frugàgia, fruzaghe, sogàrgia, soliacra, sulzaga, urriaca Sentences una mata de cixiredhu mi est nàscida in funtana…

cixirédhu 2 , nm Definition calidade de trigu, arestiniedhu, a canna prena.

cixirédhu 3 , nm Definition una genia de pische de mare, finóngiu, chi costumat a s'interrare asuta de s'arena Scientific Terminology psc, gymnammodytes cicerellus Etymon itl.s cicireddu Translations French ammodyte English launce Spanish lanzón del Mediterráneo Italian ammodite, cicerèllo German Hornotter.

cíxiri cígiri

cixiriànu, cixiriliànu ciciliànu

cíxu cígiu

clàcason , nm Definition genia de aparíciu chi portant is màchinas po sonare, avèrtere Translations French klaxon English klaxon Spanish bocina Italian clàcson German Hupe.

clàe ciàe