coisaía , nf: coisalia,
coisalida Definition
arratzas de pigiones: segundhu sa calidade in Sardigna est de passera in beranu, segundhu passat ierru e segundhu nidat puru (b. f. cinereocapilla)
Synonyms e antonyms
codifia,
codilonga,
codisàgala,
coeta,
coisàida,
culisàida,
madiscedha,
maredha,
mariacoedha,
merreschedha,
mirascedha,
niacoa,
sintzirinzella,
tzantzigadita
Scientific Terminology
pzn, budytes flavus, motacilla alba
Etymon
srd.
Translations
French
bergeronnette
English
wagtail
Spanish
aguzanieves
Italian
ballerina bianca,
cutréttola
German
Wiesenstelze.
coisàida, coisàiga , nf Definition
genia de pigione: segundhu sa calidade, in Sardigna est de passera in beranu, segundhu nidat puru (b. f. cinereocapilla)
Synonyms e antonyms
codilonga,
codisàgala,
coeta,
culisàida,
culisaita,
isposita,
madisca,
madiscedha,
mariacoedha,
merreschedha,
mirascedha,
niacoa,
tzantzigadita
/
cdh. codisàica
Sentences
coisàiga atrivida, rispeta su semenadu! ◊ sa coisàiga, alleverida, est súlciu súlciu tilingendhe
Scientific Terminology
pzn, budytes flavus
Translations
French
bergeronnette
English
wagtail
Spanish
aguzanieves,
motacilla
Italian
cutréttola
German
Wiesenstelze.
coisaíta , nf: cossaita Definition genia de pigione Synonyms e antonyms codilonga, codisàgala, coeta, coisàida, culisaita, isposita, madiscedha, merreschedha, niacoa, tzantzigadita Scientific Terminology pzn Etymon srd.
coisàja , nf Synonyms e antonyms codilonga, codisàgala, coisàida, madiscedha, merreschedha, niacoa Scientific Terminology pzn Etymon srd.
coisalía, coisalída coisaía
coíscu , nm Definition pudhu no tanti mannu, de còere Synonyms e antonyms caboniscu*, cogoti, pudhitu.
coíscu 1 cabíscu
coíta coèta
coitài coidài
coitàle coidàle
coitàre coidài
coitósu coidósu
coítu , nm, avb: acoitu*, cótiu, cuitu Definition su coitare, su fàere impresse / a coitu = a presse, de inoghe a pagu tempus, a pag'ora, luego Sentences a cótiu faghítemi ischire si custa cosa andhat bene!
coítza , nf Definition
sa coatza o punta de su foete o de cosas deasi
Synonyms e antonyms
coàcia
/
cdh. cuditza
Surnames and Proverbs
smb:
Coizza
Translations
French
petite queue,
extrémité
English
small tail,
end
Spanish
colita
Italian
pìccola códa,
estremità
German
kleiner Schwanz,
Ende.
coivàtu , agt Definition
nau de ccn., ibregungiu, chi dh'ant ibregungiu meda
Synonyms e antonyms
abbirgonzadu,
atzantaradu,
bregungiu,
coibbàsciu,
ibregungiu,
sbragungiu,
vitiparau
Etymon
srd.
Translations
French
humilié
English
humiliated
Spanish
humillado
Italian
umiliato
German
erniedrigt.
coixàri coigiàre
coixèdha , nf, nm Definition min. de coa; in cobertantza, su dimóniu (e deosi est nm.) Synonyms e antonyms anemigu, antzipirri, arremínciu, coedhu, coitedha, demóniu, foradenosu, pascivera, pudidinosu 2. a su béciu dhu tzérriant "Coixedha" de allomíngiu ◊ cadebai a Coixedha! ◊ cuss'idea no mi ndi dha bogat de conca mancu su Coixedha!
coíxu coígiu
coíza, cóiza coílla