cordedhàre , vrb Definition fàere a cordedhas, a tiras Etymon srd.
cordiàle , nm: corduale Definition una genia de licore Sentences si presenteit in sa gianna de s'aposentu cun s'iscusa de si fàghere cumbidare unu cordiale.
cordíglia , nf Synonyms e antonyms cordigliola, filera Sentences de versos fatu ndh'as una cordíglia a gruxes e a crastos, a muntone!(B.Doi)
cordigliòla , nf Definition genia de codriola Synonyms e antonyms balentinu, cannabitu, codriola, filadissa, funedhu, ispaitu, toroneu, tzunghedhu.
cordigòni , nm Definition unu tanti de gente, de cosa: chedha, cambarada, fintzes gurdone Synonyms e antonyms camarada, cedha, fiotu / brutone, gudroni Sentences fuius po su disisperu, magangiaus che sordaus chi ant pérdiu sa gherra, torrais a cordigonis a cordigonis (G.Mura).
cordillóngu , avb Definition èssere a c. = a filera, a crufessone Etymon srd.
cordinài, cordinàre , vrb Definition
fàere a manera chi duas o prus personas currespondhant cun su chi faent a unu matessi iscopu, fàere torrare paris, a su matessi puntu una cosa cun s'àtera, una persona cun s'àtera
Translations
French
coordonner
English
to coordinate
Spanish
coordinar
Italian
coordinare
German
koordinieren.
córdinu , agt, nm Definition chi o chie est tostorrudu o fintzes solu firmu in d-una decisione Synonyms e antonyms becorinu, conchedhosu, coteu, perrónchinu, rebbéchinu, redossu, testarrudu 2. cudh'ómini fut córdinu e iat fatu incadenai su carru po no dhu mòviri prus.
cordiòla, cordiólu codriòla
corditzósu , agt Definition nau de cosa, chi est che corda, forte; in cobertantza, nau de ccn., chi no foedhat meda, prus che àteru po no nàrrere totu o cosas chi no depet o no bolet nàrrere Synonyms e antonyms corriatu Etymon srd.
cordofàli carrafàle
cordógu cadrógu
cordomàu , agt Definition abbanzadu, chi dh'ant atripau Synonyms e antonyms iscutu, mazadu, surratu Sentences cumbenit a incrubare sos codhos, ca si dhis paras fronte che essis cordomau (M.Deiana).
cordonàda , nf Definition
giru de cordone; in is orrugas, oru de marciapiedi (o fintzes de àteru) fatu cun contonadas de pedra o fintzes de cimentu armau
Translations
French
bordure
English
graded ramp,
border
Spanish
encintado,
bordillo
Italian
cordonata
German
runder Beetrand.
cordonàre , vrb Definition fàere una genia de cordone totu a inghíriu de calecuna cosa o de ccn. fintzes po difesa, po atacu e àteru Synonyms e antonyms acordonare, incordonai / incortigliai, inghirare Sentences sos carabbineris ant cordonau su cubile e bi at àpiu isparadorju Etymon srd.
cordòne coldòne
cordonèra , nf: corduena Definition
tira de cosa, prus che àteru de orrobba téssia apostadamente, ma fintzes corria de iscarpa
Synonyms e antonyms
agugeta,
allióngiu,
coidana,
corria,
lantu,
presógliu
Sentences
mi serbit unu orrochetu de filu niedhu e una pariga de cordoneras ◊ sas cordoneras de sas tígias ◊ is pabixedhas si acàpiant cun is corduenas
Etymon
ctl.
cordonera
Translations
French
lacet
English
lace
Spanish
cordel
Italian
stringa
German
Schnürband.
cordonèra 1 cardanèra
cordonéri , nm Definition chie bendhet cordoneras Synonyms e antonyms passamaneri Etymon srd.
cordòni coldòne