Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

crinzèra crincèra

criochíre chiochíre

criolína , nf Definition cumpostu chímicu disinfetante impreau meda po animales Sentences donzi tantu calecunu mi pediat sa criolina ca aiat pitigadu chin sas fórtighes s'elveghe chi fit tundhendhe ◊ andho a comporare criolina pro meigare s'ebba Translations French créoline English creolin Spanish creolina Italian creolina German Kreolin.

criongiànu crianciànu

crióngiu , nm: crionzu Definition su criare de sa pudha, su fàere sa cria, o fintzes su fedu e su fedu etotu Etymon srd.

crionzànu crianciànu

criónzu crióngiu

cripídu , agt Definition chi est totu a crispas, a prighizones o tzirbisas piticas Synonyms e antonyms fronziu, prichizonadu, trapudhadu Etymon srd.

cripinòre , nm Definition su èssere crípinu Synonyms e antonyms chibberesa, intrusciamentu.

crípinu , agt Definition chi est coment'e prenu, istirau a fora de cantu est tibbu aintru Synonyms e antonyms chíbbalu, crispu.

crisàdu , agt Synonyms e antonyms aumbradu, grisadu* Sentences assant crisados cadhos annigrendhe timendhe sos furores de sa lota.

crisadúra , nf: grisadura Definition su si crisare Sentences dèu fui isbisuria, tremendu che sa canna, istronada, mi seu fata a crisadura…, podit crei! Etymon srd.

crisài , vrb: crisare, grisai* Definition nau de sa Luna, cambiare, passare de sa luna noa a sa bècia, fintzes in su sensu de cambiare colore, fàere múrinu, iscuru; nau de su cuadhu, aumbrare, pigare assíchidu, fintzes provare ischifu Sentences ant a crisare unu die custas lunas ojanas ◊ sa luna si fut crisada e dèu mi fua crocau aspetendi a torrai su lugori 2. su cuadhu si fut crisau, cun s'arriscu de ndhe betare su mere ◊ crisa crisa no papas! Translations French croissant de lune English lunar phases changing Spanish fases lunares Italian il rinnovarsi delle fasi lunari German sich erneuern der Mondphasen.

crisajòni , nm: grisajone Synonyms e antonyms cesura, crisaju, cungiadura, serru Etymon srd.

crisàju , nm Definition genia de serru fatu mescamente de cosa chi creschet a sola o prantada, o fintzes de sida segada posta a manera de serrare unu logu Synonyms e antonyms cesura, cungiadura, serru Etymon srd.

crisantému , nm Definition genia de ghirielle chi prantant e parusant prus che àteru po is mortos Scientific Terminology rba, Chrysanthemum indicum Translations French chrysanthème English chrysanthemum Spanish crisantemo Italian crisantèmo German Chrysantheme.

crisàre crisài

crisàre 1 grisài 1

crischiàre , vrb Definition nàrrere cosa a unu a briga Synonyms e antonyms caciare, chelcire.

críscia , nf Definition una genia de pane chídrinu, assadu, fatu a pertighitas, a fustigos Synonyms e antonyms gressinu Scientific Terminology pne Etymon itl. créscia Translations French gressin English breadstick Spanish bastoncito de pan Italian grissino German dünne Weißbrotstange.