Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

camuvrénu , nm Definition genia de acàpiu po aguantare un'animale, po dhu pigare a fune Sentences no mantenzo a fiza mia in camuvrenu ca cunsidero su bisonzu sou Etymon srd.

càmuxu càjamu

càna , nf Definition aina segante a punta acancarronada e a màniga longa de pigare prus che àteru a duas manos / pàrrere dolau a c. (nau de ccn.)= fatu a sa grussera Synonyms e antonyms assidadorza, canutza, càvana, cirradroxa, faltzone, fústina, luatorja, orostazu, rultàglia, urvajola Sentences fit essiu a cana in chitu pro si buscaret una francada de linna ◊ làssannos sa cana ca nos fachimus linna! ◊ note e die infatu a sos anzones, pro fàchere paura a sos matzones cantas a boche e tocas chin sa cana (Cucca) Scientific Terminology ans Translations French serpe English billhook Spanish podadera, hocino Italian róncola German Hippe.

canàbara , nf: cenàbara, cenàbera, cenàbura, cenarba, cenarva, chenàbara, chenabra, chenàbura, chenapra, chenàpura, chenarpa, chenàura, cianàbara Definition sa de chimbe dies de sa chida (est númene fémina, ma cumènciat a fartare)/ chenàbura santa = sa die chi sa Crésia católica ammentat, mescamente cun sa funtzione de s'incravamentu, sa morte e passione de Cristos Sentences sa chenarpa fut a fàchere su giúngiu ◊ chenàura e sàpadu faghent sos druches pro carrasegare ◊ si sunt cojados in chenàbura ◊ sa cenàbura moliat sa farra po sa cota ◊ cenarba santa nos torrat a conca ca Cristos s'est giau a sa morte po totus ◊ gióbia o cenàbara, est una dí de fatu! ◊ in barantinu, su chenabra fit a papare pane ebbia Scientific Terminology tpc Etymon ltn. cena pura Translations French vendredi English friday Spanish viernes Italian venerdì German Freitag.

canàbi , nm: canai, canale, canali Definition cundhutu, apertu o serrau (tubbu, cora, o àteru) ue passat abba arregorta o fintzes àteru; badhe istrinta o a dónnia modu pitica in mesu de duos montigos, duas serras; istrintu de mare; oe fintzes médiu de difusione ràdiu e televisivu Synonyms e antonyms badhicru Idioms csn: canale de s'urina = su cundhutu de s'orina; canale de sa bula = aghentolu, garguena; canale de su mucu = su canaledhu de sa lara de subra, suta de su nasu Sentences innòi funt a us'e is canais de crabetura: candu istídhiat unu istídhiant totus! ◊ onzi canale de sa cobertura falat a butarolu, de cantu est proindhe meda 2. unu tempus cussos canales za fint tuposos! ◊ cussos canales, in su cumonale, sunt prenos de erba ca sunt caentosos ◊ est unu canali mannu e totu perda aundi calat un'arriu burdellosu 4. est a televisioni alluta andendi de unu canabi a s’àteru Surnames and Proverbs smb: Canale, Canali, Canalis Scientific Terminology slg Etymon ltn. canale(m) Translations French canal English channel Spanish canal Italian canale German Kanal.

canàciu , nm Definition una genia de tela grussa; trastu po si asciutare in manos, in cara, o àteru Synonyms e antonyms abbamanu Scientific Terminology ts Etymon itl. canavaccio.

canacòsta cabagòsta

canacostínu , avb Definition a c. = (andhare) a canacosta, de rugadis, de traessu.

canadèglia, canadèlla cadranèlla

canadèsa , nf Definition genia de bestimentu serrau, po totu sa carena, fatu in duas partes, una fintzes a chintzu e s'àtera de chintzu in susu Sentences depit èssi genti pòbira: in sa canadesa portàt un'iscórriu impipau, aici! Scientific Terminology bst.

canadílla cadranèlla

canàglia , nf: canalla, canàllia Definition gente mala, malefatora, àliga de muntonàrgiu Sentences bator boltas mi azis pissitu… arratza de canàllia! ◊ una dí, cumenti Narcisu fiat nendi sa missa, una surra de canàllia intrat in crésia e apustis de dh'ai assartillau dhu lassant mesu mortu ◊ sa canàglia de su bichinau a cuss’ómine li nabat Zanchetone Translations French canaille English rogue Spanish canalla, gamberro Italian canàglia German Schuft.

canàgliu , nm: canaju, canalzu, canàrgiu, canarju, canartzu, canarzu, canaxu, cranaxu Definition chie ingollet o manígiat canes, mescamente cassandho (o chi fintzes ndhe pesat, ndhe custódiat e àteru); chi o chie faet atziones pagu bellas, pagu bonas Synonyms e antonyms canateri / birbante Idioms csn: canàrgiu abarrau = su chi istat coizadu dendhe tentu a daisegus de sos àteros catziadores; c. scrancadori = su chi tentat in sas postas Sentences sa die de sa catza dao su cane meu a su canarzu ◊ su capugassa at fatu unu signali a is canaxus ◊ canno fipo canàgliu no mi lassaiant mancu perchiare canno su capucatza fit ammustrànnennos sos sinnos de sas postas ◊ in catza bi sont sos canàglios e bi sont sos posteris 2. cussos canarzos de Montetzitóriu tochent a fora, mala raighina! ◊ ma abbàida ite mi at fatu cussu canarzu!… Surnames and Proverbs smb: Canargiu Etymon ltn. canarius Translations French batteur, canaille English scoundrel, beater Spanish perrero, canalla Italian battitóre, bracchière, canàglia German Treiber, Schuft.

canagòsta cabagòsta

canài canàbi

canàju canàgliu

canalài , vrb Definition segare o iscavare una cosa a canale, fàere a canale Synonyms e antonyms iscanalai Etymon srd. Translations French canneler, rainer English to groove Spanish acanalar, estriar Italian scanalare German auskehlen.

canàle, canàli canàbi

canalíscu , agt Definition chi est de su canale, de sa badhe (nau de sa gente chi istat in sa badhe de su Tirsu) Etymon srd.

canàlla, canàllia canàglia