A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cantzàntziu cansàntzia

cantzàu canciàu

cantzèdha cancèdha

cantzellàre cancellài

cantzéllu cancéllu

cantzélu , nm Definition genia de aprigu de linna chi si costumat a pònnere in sa primu intrada de is crésias Etymon spn. cancel.

càntzeru , nm: càntziru, càntzuru Definition maladia mala chi s'isterret in sa carena Synonyms e antonyms càncara, crancu Sentences totu cussas cosas in iscàtula ti creis ca no faint ammalariai sa genti e fai benni su càntziru? ◊ tocat a si fai fortza: si puru fessit càntziru tocat a dh'atzetai Scientific Terminology mld Etymon ltn. cancer, -eris Translations French cancer English cancer Spanish cáncer Italian cancro German Krebs.

cantzicàda , nf Definition su tzantzigare, sachedhada, móvia a cropu Sentences a su pajolu li dabant carchi cantzicada pro no si atacare sa pulenta a su fundhu Etymon srd.

cantzicallèra , nf Definition genia de giogu chi si faet cicios in calecuna cosa apicada chi andhat e torrat a tzantzigadura Synonyms e antonyms bantzigallella, bantzigannella, catricalleri, chíglia, impichimpica, períncia, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzigalitu, tzantzigannenne Scientific Terminology ggs Etymon srd.

cantzicàre , vrb: gantzigare Definition mòvere de una parte a s'àtera a tzantzigadura e fintzes cracare o pistare cun is peis Synonyms e antonyms bantzicare, chigliare, lachedhare, sansiae, tzantziare Sentences unu pore de zente no bi chinnit ocru, no bi càntzicat anca, no tremet unu chizu ◊ andhat e torrat chin su càntzica càntzica de sa bantzicallera ◊ fipo arressu chin sa frebbe, no mi podio cantzicare Etymon srd. Translations French balancer English to swing Spanish mecer Italian dondolare German schaukeln.

cantzichedhàza , nf Definition minudéssia, cosa a orrughedhos Synonyms e antonyms arrogalla, biculaza, petzaria, petzulàmine.

cantzichedhía, cantzichidhía , nf Definition arrogalledha de css. cosa, farinos, cosa de pagu contu Synonyms e antonyms filchinida, pibinida, pimpiredhu, pimpirida, pitzuedhu, uchedhu Etymon srd.

cantzichédhu cantighédhu

cantzidàde , nf Synonyms e antonyms cansesa, matana Etymon spn. cansedad.

cantzilléri cancelléri

càntziru càntzeru

càntziu , nm Definition crancu de sa pedhe Scientific Terminology mld Etymon ctl., spn. cáncer.

cantzòfa caltzofa

cantzólu , nm Definition cosa de papare chi si mandhat a sa domo pòbera chi dhue at unu mortu Synonyms e antonyms imbórbida Scientific Terminology sntz.

cantzonàre , vrb Sentences is primos annos su preide nou iat agatau medas cosas chi no dhi cantzonànt (Deidda-Saderi).