fàrdi fàdre
fardía , nf Definition farta, ibbàlliu mescamente po paga atentzione, coment'e fadhindho / avb: pro mala f. = de malesaura, malavadhia Synonyms e antonyms fadhina Sentences ponzendhe sos càlighes pro su rosóliu, de mala fardia ndhe li rueit unu.
fardiànu , nm: badrianu, vardianu* Definition tentadore, chie istat castiandho cosa a manera chi no che dha furent, no tèngiat dannu Synonyms e antonyms badreri, bardiadore, castiadore, guardadori.
fardiàre , vrb: badrare*, vardare Definition istare a bàrdia, tentare, giare acura a calecuna cosa a manera chi no che dha furent, de no àere dannu Synonyms e antonyms acastiai, agguardai, cultodiare.
fàrdias , nf pl: vàrdias Definition is dentes de is craes Synonyms e antonyms àrdias Sentences e ndhe pisco una giae a fàrdias de oro…
fardíta fadrèta
fardúgu , agt, nm Definition chi o chie no est bonu a nudha, no tenet abbilesa peruna Synonyms e antonyms innangaradu, managu.
farenàgia , nf: farinàgia, farinàglia, farinalla, farinàrgia, farinaxa Definition cosa fata a farinos, a orrughedhos piticos, a pimpiridas; in cobertantza, gente de pagu contu Synonyms e antonyms arremusulla, arrogalla, biculaza, chirchiza, cífrinu, fafaruza, fanialla, fratamuza, frataza, piciualla, pispisa, tzimuca, vèglia Sentences is canis si papant sa farinalla chi ndi arruit a is meris insoru ◊ sa frommiga a totu istade no at fatu àteru peti buscandho farenàgia e contoniandhodha a sa tana ◊ sa farinàgia de su casu, apustis piscau su panegàgiu, dha faent a forma de limone e dh'orrostint Etymon srd.
farentúra falentúra
farénu fanéu
farfarúnza, farfarúza fafarúza
farfaruzàtu , agt Definition chi est fatu a parfaruza, isparfaruzadu, fatu a farinos, nau fintzes in su sensu de cosighedha de pagu contu Sentences s'esisténtzia nostra est fata de fainas farfaruzatas e anneosas Etymon srd.
fàri fàchere
fariàdu , pps, agt: variau Definition de fariare; nau de ccn., chi no est tanti giustu de crebedhu, chi est dilliriandho Synonyms e antonyms afoglietadu, delliriadu, desessidu, dischissiau, disvariadu, ilgiradu, issentidu 2. pranghent chercos, pinos e sos brocos ammentandhe cun dolu tantos focos chi s'ómine fariatu at allutu ◊ tue ses fariada peus de una maca!
fariàre , vrb: variai* Synonyms e antonyms dischissiare, irbariare, issentire Sentences issa fit fariendhe pro un'ómine ◊ su pessamentu de lassare a Taresa chin àter'ómine lu faghiat fariare!
fariàu fadiàu
farícru , nm: farricru Definition
trigu farru, una calidade de trigu connotu pruschetotu in s'antigóriu
Scientific Terminology
lrs, Triticum turgidum ssp. dicoccon, T. aestivum ssp. spelta, T. monococcum
Etymon
ltn.
farric(u)lum
Translations
French
épeautre
English
spelt
Spanish
farro
Italian
farro
German
Emmer,
Amelkorn,
Zweikorn,
Dinkel,
Spelz,
Spelt,
Einkorn.
farícu , nm Definition farigu, farina de órgiu, ma prus che àteru in sa nada ammischiare / no ammischiare àteros faricos in su sensu de cricare / no cricare àteras chistiones, àteros contos Sentences apo connotu una bella pitzinna e chene ammischiare àteros faricos est a ti narre si tue andhas a mi la dimandhare.
farighedhài , vrb Synonyms e antonyms fiocare, frochedhai, niae, solai, tadhainare Scientific Terminology tpm.