A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

grammàtica , nf: grammàtiga Definition istúdiu chi narat totu comente si manígiat una limba, comente funt cuncordadas e trebballant is limbas in totu su chi dhas distinghet: s’ispartzit in fonologia (fonemas e grafemas, sonos e iscritura), sa morfologia (is foedhos segundhu sa funtzione, is formas), sa sintassi (manera de pònnere impare is pentzos rapresentaos cun is foedhos), su léssicu (is foedhos de una limba e totu su chi pertocat sa naschia, s'istória e is significaos insoro) Translations French grammaire English grammar Spanish gramática Italian grammàtica German Grammatik, Sprachlehre.

grammaticàle, grammaticàli , agt Definition chi pertocat sa grammàtica.

grammàticu , nm Definition chie istúdiat e iscriet sa grammàtiga de una limba.

grammàtiga grammàtica

gràmmene gràmene

gramminzòne graminzòne

grammófonu, grammófulu , nm Synonyms e antonyms fonògrafu Sentences is grammófulus unu tempus portànt sa trumba de òru impratau.

gràmmu gràmma

gramugliète gramagliète

gramulàre , vrb Synonyms e antonyms aggrumiai, arramigai, gramunzare*, gromigai, ramunzare.

gràmulu , nm Synonyms e antonyms gramuzadura, gramuzonzu, gramuzu, romigadura Etymon srd.

gramunzàre , vrb: gramuzare Definition istare matzigandho sa cosa a meda comente faent unos cantu animales (es. boes, brebès) chi ndhe torrant a buca su chi ant ingúrtiu po dhu matzigare méngius prus addàsiu; nau de ccn., istare sèmpere a su papa papa, a su màtziga màtziga, papare, distrúere; in cobertantza, istare foedhandho mescamente deasi unu pagu a contu suo, chentza chi siat bene craru su chi si narat, istare a su pentza pentza in calecuna cosa Synonyms e antonyms aggrumiai, arramigai, arronnigae, gramulare, ramunzare*, romigai / manicare / nàrrere Sentences in sa mandra s'intendhet sa robba gramuzandhe a trachedhu de barras ◊ cada cabadhu si gramuzat sa brovendha sua ◊ cussu est animale mannu ma no gramunzat 2. su padente fit totu allutu: un'istérria ruja s'isparghiat gramuzàndhesi cada cosa.

gramuzadòre , agt Definition nau de animale, chi dhu tenet de naturale a orrumigare, chi orrumigat su chi papat Synonyms e antonyms grumiadori Etymon srd. Translations French ruminant English ruminant Spanish rumiante Italian ruminante German wiederkäuend

gramuzadúra , nf Definition su gramuzare, orrumigare Synonyms e antonyms gramuzu, ramunza Etymon srd.

gramuzàre gramunzàre

gramuzàu , pps, agt Definition de gramuzare; chi est matzigau o che matzigau.

gramuzónzu , nm Synonyms e antonyms gramuzadura, gramuzu, romigadura Etymon srd.

gramúzu , nm Definition su gramuzare, su istare orrumigandho, matzigandho; sa moidedha chi si faet matzigandho Synonyms e antonyms gramuzadura, orrúmigu, romigadura, ramunza / mastighinzu, matziamentu 2. candho uchidiant su porcu, sa festa durabat totu sa die, e totu sa die sa crialla e sos mannos istabant a gramuzu 3. a tzia Predutza su gramuzu de su sóriche che l’ischidaiat pistichinzosa Etymon srd. Translations French rumination English rumination Spanish rumiadura, rumia Italian ruminazióne German Wiederkäuen.

gràna , nf Definition àxina de margiani o ua canina, una genia de tupighedha chi produet gurdones de pibiones coment'e granos de orrosàriu (granighedhu), bonos po intínghere s’orrobba a colore orrúbiu; orrobba fine de lana, orrúbia Synonyms e antonyms granadilla, laca 1 Sentences zuchet sas laras de grana ◊ est in colore de grana Scientific Terminology mt, Phytolacca americana Etymon spn. grana.

gràna 1 , nf Synonyms e antonyms bicudortu Scientific Terminology pzn.