A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

gràdu , nm Definition parte de calecuna cosa ispartzia in partes oguales (àngulu, temperadura, àrculu e àteru); genia de títulu chi andhat a iscala, mescamente de autoridades militares / leare su g. a unu = fàghere dannu a ccn. in su sensu de li pèrdere de importu; artziare in g. = essire prus de importu, cumandhare de prus; pèrdere o leare sos grados = pèrdere de importu, abbassiare o leare deunudotu sos grados (itl. degradare) Sentences si sunt isfressurados fatendhe inchinos a noranta grados! ◊ cust'àngulu est de baranta chimbe, de noranta, de 180 grados ◊ sos binos lenos tenent pagos grados ◊ est faendho basca fintzes a trinta grados 2. a sos píscamos prego ondras divinas, a sos cumpagnos piús altu gradu ◊ bètadi a fàghere custa cosa, za no ndhe perdes sos grados! ◊ issu at pigau is gradus de tenenti ◊ che bonu uficiale asces in gradu! ◊ is gradus chi s'iat guadangiau gioghendusí sa vida, in tempus de paxi no baliant a nudha (B.Lobina) Translations French degré English degree, grade Spanish grado Italian grado German Grad, Rangstufe.

gràdu 1 , nm: radu* Definition genia de bartza tundha, de metallu, a costaos prus largos in artu (in is oros) ue si ponet s'olia a mòlere, in is molinos de s'olia.

graduài , vrb: graduare Definition giare su gradu, mescamente giare sa làurea Synonyms e antonyms laureai Etymon spn. graduar.

graduàndu , nm Definition chie est acanta a pigare sa làurea, is grados de istudiau Etymon spn. graduando.

graduàre graduài

graduatória , nf Definition sa lista de is grados, is grados, o puntos, assentaos in órdine de su prus mannu a su prus minore, o su contràriu, prus che àteru po istabbilire unu diritu cunforma a sa posidura Sentences si sos postos de triballu sunt pagos e prus de sa cumpeténtzia contat s'acotzu, ite faghent, sa graduatória de sos acotzos?◊ sa classífica de sas iscuadras de giogadores est una graduatória.

graduàu , pps, agt, nm: aggraduau Definition de graduare; chi o chiet tenet is grados, nau prus che àteru de is militares.

gràe , agt: grai, grave Definition nau de cosa, chi pesat meda, o fintzes chi costat meda coment'e trebballu, patimentu o àteru; si podet nàrrere fintzes de cumportamentu / min. graitu = unu pagu grae, graixedhu (= unu pagu grae, grae meda) Synonyms e antonyms greu, pesante, pesosu, pesudu, troposu / infadosu / séliu | ctr. lébiu Idioms csn: èssiri grai de origas (nadu de unu) = chi est de mal'intesa, chi no iscurtat, o fintzas chi est surdu; sonnu grai = meda, de no s'ischidare pro intèndhere cosa; èssiri a grai = càrrigu, barriadu; parai sa tella a grai = male, chi no bi isparat candho s'animale si ndhe leat su papu Sentences e chini dha movit sa carrada prena? est grai, balla! ◊ no ti at a èssere grai a cumprèndhere poite semus riunitos ◊ tue ses una pessone grave che tronu ◊ sa maladia l'at leadu a grae 2. custa betzesa est semper piús grae e mi pesat meda 3. gei ses grai, de origas: una barrina bella!…◊ no dhu bis ca seu a grai, ca portu sa genna a codhu?! Etymon ltn. gravis, -e Translations French lourd English heavy Spanish pesado Italian pesante, gravóso German schwer, beschwerlich, langweilig.

graèsa , nf Definition su èssere grae, grave Synonyms e antonyms grajori, graura, pesantori / gravedadi 2. intendho sa graesa de cudha mineta! Etymon srd. Translations French gravité English gravity Spanish gravedad Italian gravità German Schwere.

gràfa gàfa

grafàle, grafàli , nm: grofale, grofali Definition genia de gànciu intrau in su muru ue s'intrant e arreschent is aperturas; in cobertantza, cosa acancarronada, fintzes sa natura de s'ómine Synonyms e antonyms àncara, artera, badhadori, càncara 1, cancarile, croco, frontissa, grifone, pullícia 2. unu grofaledhu de luna ispainat argentu cun d-una soghixedha de luxi aintru de s'aposentu (E.Collu)◊ baxei, gherreris de Portoscusu, in is tancas de su mari e aciuvai is grofalis! (S.Chiappori) Etymon ctl. golfó Translations French gond English hinge Spanish gozne Italian càrdine, gànghero German Haken.

grafía , nf Definition s'iscritura, mescamente po su crabbu chi funt fatas is líteras a manu

gràficu , agt, nm Definition nau de unu sinnu, chi est iscritu; genia de disegnu (línias o diagramma, figuras, es.istogramma), mescamente su chi cun sa mannària arrapresentat su valore matemàticu de calecunu datu, duos valores de lígere in is duas línias ortogonales ascissa (orizontale) e ordinada (verticale) chi si atóbiant; professionista chi ischit de gràfica, de arrapresentatzione fata cun figuras, disegnos, màgines 3. sos manifestos los cuncordat bene unu gràficu.

gràfu gàfa

gragàglia, gragàlla gargàgiu

gragàlla 1 , nf, nm: gragallu 2 Definition arratza de pigione chi portat su bicu coment'e una cullera Scientific Terminology pzn Translations French spatule English spoonbill Spanish espátula Italian spàtola German Löffelreiher.

gragallína , nf Definition chedha de piciochedhos / cóciula gragallina = cóciula a zisa de cutzara, de cogarzu (gragallu) Synonyms e antonyms crialla, feduliu, pipiàglia, scrafudhialla Sentences ponidhi su tzitu a sa gragallina candho faet burdellu! Etymon srd.

gragallízu , nm Definition genia de samunóngiu chi si faet in su tretu de su gúturu agguantandho abba o meighina in s'ingurtidórgiu serrau e faendhodha coment'e budhire faendho essire pagu pagu de ària Synonyms e antonyms crocoladura, gurgulisci Translations French gargarisme English gargle Spanish gárgaras Italian gargarismo German Gurgeln.

gragallòni , nm Synonyms e antonyms arrasoa, gragallu.

gragàllu , nm Definition indàtili o resorza de mare, genia de animaledhu de diferentes calidades, longu, a corgiolu tostau a duas perras, chi candho si serrat assimbígiat a una lepedha serrada / una creze de g.: mànigus de arresoja; g. de sànguni = gragallu de colore unu pagu biaitu (ensis siliqua) Synonyms e antonyms arrasoa, gragalloni Sentences anguidha cun lissa, cóciula cun gragallus Scientific Terminology crx, pharus legumen, solen vagina, ensis ensis Etymon ltn. cochlearium Translations French datte de mer English razor-clam Spanish navaja Italian cannolìcchio German eine Messerscheidesorte, eine Scheidenmuschelsorte.