A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

gràndhile , nm: gràndhine, gràndili, grànnile Definition abba astrada a farinedhos piticos, chi betant is nues segundhu comente si agatant (ma ndhe podet fàere fintzes matucu meda) Synonyms e antonyms làndini, landiredhu, ràndhine, ranzola, ranzudu Scientific Terminology tpm Etymon ltn. grandine(m) Translations French grêle English hail Spanish granizo Italian gràndine German Hagel.

grandhinàda , nf Definition su grandhinare; iscutulada de gràndhine Synonyms e antonyms granzolada, landiredhada, randhinada Etymon srd.

grandhinàdu , pps, agt: grandhinau, granninatu Definition de grandhinare; nau de logu, chi est ammontau de gràndhine, totu gràndhine; nau mescamente de su pilu de is animales, chi est a marchighedhos de diferente colore, a ischecos Synonyms e antonyms randhinadu / biscacadu, cacarru, incespiau, pintarinadu, pintolinadu 2. sa cara granninata de negros minoredhedhos lu fachiant assimitzare a sa ficumurisca ◊ mi est mancada sa pudha randhinada Scientific Terminology clr Translations French grêlé English spotted, hailed Spanish apedreado, granizado Italian grandinato, picchiettato German gehagelt, getüpfelt.

grandhinàre, grandhinàri grandhilàre

grandhinàu grandhinàdu

gràndhine gràndhile

grandhiosidàde , nf Synonyms e antonyms grandhesa.

grandhiósu , agt Synonyms e antonyms grandhe.

gràndhula , nf: gràndua, gràndula Definition in sa carena, néula, una genia de arremu modhe o, segundhu, coment’e nodighedhu, chi produet e sèberat (sumit) calecuna sustàntzia de impreare po su funtzionamentu de s'organísimu etotu o de bogare a fora: funt medas, ma s’ispartzint in endócrinas (faent ormones chi betant a su sàmbene, comente funt is butones in su mascu – in parte –, o sa carrisàbida), e esócrinas (apertas, sèberant sustàntzias de bogare a fora, comente funt is titas in sa fémina, o su figau, is gràndhulas de sa salia, de su sudore) Synonyms e antonyms arràndula, giàngula, làndora, nàndula / animedhas / gangule Sentences candho uchident su mannale secant peta pro sa sartitza, gràndhulas, presciutos, pancetas e ispinos Scientific Terminology crn Etymon ltn. glandula Translations French glande English gland Spanish glándula Italian ghiàndola, linfonòdo German Drüse.

gràndi gràndhe

grandilàda , nf Definition nue, iscutulada de gràndhine Synonyms e antonyms grandhinada, landiredhada, randhinada*.

grandilài grandhilàre

gràndili gràndhile

gràndu gràndhe

gràndua, gràndula gràndhula

grànduru gràndhe

granedhósu , agt Definition chi est totu a granighedhos, arrasposu Synonyms e antonyms granosu, ranighedhosu, ranzosu Translations French granuleux English grany Spanish granuloso Italian granulóso German körnig, granulös.

granédhu , nm Definition min. de granu, granixedhu, granu pitichedhedhu; erba chi faet unu frutu a granos niedhos bonos po fàere tinta Synonyms e antonyms granichedhu, ranighedhu.

grangallòi gangallòi

grànge , nf Definition cosa chi si giaet po fàere praxere, arrecumpensa o àteru Synonyms e antonyms arregalu, dàdiva, donu, grangeria, ingraenzu, presente Etymon srd.