A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

illoltiàre , vrb: illortziare Definition bogare s’orrobba de su sabone, de sa lissia, samunandho Synonyms e antonyms illertire, illimpidare.

illomeràre , vrb: illorimare, illorumare, slomburai Definition istèrrere su filu de su lómburu; ispainare, istèrrere Synonyms e antonyms irgromerare | ctr. allomborae Sentences illorimare su cabu ◊ bides, in su pasu de su sero sa lóriga tzega de su denegu s'illórimat lestra peri sas carrelas (G.Elies) 2. s'abba illorumendhe abbratzat sa rena, s'isterret e poi torrat a mare Etymon srd. Translations French dérouler, dépelotonner English to unroll, to unwind Spanish desarrollar, desovillar Italian srotolare, sgomitolare German aufrollen, entknäueln.

illòmpi, illòmpiri , vrb Synonyms e antonyms bènnere, lòmpere Sentences candu seu illómpiu dhus apu cumpréndius a sa faci ◊ in d-un'orixedha fut illómpidu a S'Enna de Coxinas, acanta de arribbai a bidha Etymon srd.

illongàda , nf: illonghiada Definition su illonghiare Synonyms e antonyms allongada | ctr. incurtziada Etymon srd.

illongàre , vrb: illonghiae, illonghiare, islongare Definition essire prus longu, fàere prus longa una cosa, nau fintzes in su sensu de dh’istirare, de dh’apèrrere totu, de nàrrere cosa meda, prus de su chi serbit, de istentare Synonyms e antonyms allongare, istirare, istiriolare | ctr. acurtzai Idioms csn: i. su bratzu, sa manu = istirare su bratzu, sa manu; i. su passu = andai prus allestru; illonghiae su tzugu = istare chentza manigare, coment'e ingullindhe salia, ma fintzas disizare carchi cosa in debbadas Sentences sa pasta cariada si depet irfinigare e illonghiare pro fàghere sos macarrones tundhos ◊ a colare inoghe s'istrada illónghiat meda ◊ sa bete barva si li fit illonghiada fintzas a grenucos ◊ coladu nadale sas dies illongant 2. su ferenu dhi est passau e no si dha sentit de faer síghere a illonghiae su tzugu a su fizu, chi est sentza papae ◊ candho si tratat de pretèndhere unu diritu, tandho ndhe as aju de illongare tuju! 3. po no illonghiare, bos ammento duas brullas ebbia ◊ tziu Bantoni aiat bestiu in mesu àteru nàrrere pro secare in curtzu unu negóssiu chi zuchiat su grabbu de s'illonghiare ◊ apenas poto su "emmo" ti lu do, ne ti l’illongo cun "ne" e ne cun "ma" Etymon srd. Translations French allonger English to lenghten Spanish alargar Italian allungare, dilungare German verlängern.

illonghiàda illongàda

illonghiadúra , nf Synonyms e antonyms allongadura, illonghiamentu | ctr. incurtzamentu Etymon srd. Translations French allongement English lenghtening Spanish alargamiento Italian allungaménto German Verlängerung.

illonghiàe, illonghiàre illongàre

illonghirídu , agt Definition nau de ccn., chi est tropu longu, cricat tropu cosas candho foedhat, chi est unu pagu iscioloriau Etymon srd.

illónghiu , nm Definition su illongare, nau fintzes de tempus in su sensu de tirare a longas, ibertare perdendho tempus Synonyms e antonyms illonghiadura | ctr. incurtzadura Etymon srd.

illongoristàu , agt Definition chi est tropu longu, illonghiau meda Synonyms e antonyms longarione Etymon srd.

illoràre , vrb: illoriare 1, irlorae Definition coment’e bogare, leare o iscapiare is loros, nau pruschetotu in su sensu de si ndhe andhare currendho, de si fuire, de si tzucare, ma a logos fintzes torrare, arrecuire a domo / illoràresi a fuire, a cúrrere = aciocai, acirrai o allaciai a fuiri, a cúrriri Sentences comente at bidu a mie at timidu e si est illoradu a cúrrere ◊ sas féminas illoraiant paris cun pobidhos e frades dae campu 2. in cussa bragheta s'illóriant traos… e butones! Etymon srd.

illoriàdu illeriàdu

illoriài , vrb Synonyms e antonyms afrogongiai, istriulare, pilisae, straciulai Sentences custu bentu est illoriendimí totu is froris ◊ est bessiu cun sa bistimenta totu illoriada.

illoriàre illeriàre

illoriàre 1 illoràre

illorichedhàre , vrb Definition segare is lórigas de una cadena, bogare de pare is ossos (is nodos o lórigas de s’ischina) Etymon srd.

illorigàre , vrb Definition istèrrere, ispràghere o istirare cosa pinnigada; rfl. si narat fintzes in su sensu de fàere impresse Synonyms e antonyms ilboligare, istirare | ctr. alloricare Sentences como faghimus una bella caminada ca nos illorigamus sas ancas 2. pesa, illorigadindhe, ca est tardu! Etymon srd. Translations French étendre English to stretch Spanish desentorpecer Italian sgranchire German recken.

illorimàre illomeràre

illóriu , nm Definition istràcios brutos, iscorriadura, segada in s’orrobba; fintzes cosa de malu chi si narat de s’àteru Synonyms e antonyms iscorrioladura, iscórriu / contuliu, ispibisu, lollúghine, pisibisi 1, pisighinzu Sentences no siet sa terra nostra s'iscuru zimitóriu ue s'Itàlia frundhit púdidu donzi illóriu! (A.Casula)◊ custu mese puru s’illóriu est prus mannu de su tzàpulu! (L.Mura) 2. làssami sos illórios, lassa! Etymon srd.