trintzète trincète
trintzillèra, trintzilléri transilléri
trintziódhu , nm Definition acapióngiu, cordiola de sa sedha Synonyms e antonyms presógliu Etymon srd.
trínu , agt Definition
in colore de trigu (granu sicau), iscurosu; fintzes bàrgiu; nau de ccn., chi est duritosu, unu pagu bregungiosu / puzone t. = trinedha, fruferarzu, crunculleo
Synonyms e antonyms
tríghinu*
/
balzu,
bertigatu
Sentences
su chelu est totu trinu e minetat de pònnere su mantedhu a su nudu terrinu (A.Casula)◊ as iscritu che padronu s'òpera tua in su granitu trinu ◊ at batutu una cane trina chi no apedhat
Translations
French
brun
English
brown
Spanish
trigueño
Italian
bruno
German
braun.
trínu 1 , agt Definition chi est formau de tres.
triógiu, triórgiu, triórzu, triózu tirifózi
trípa , nf Definition
su centubilloni o bentre grussa de animales mannos, ma pruschetotu su papare chi si ndhe faet; dhu narant po bentre puru
Idioms
csn:
segare sas tripas = segai sa matza, donai istrobbu; faci de t. = afitulau, pigotosu
2.
sas tripas chi ti at fatu, si ti lompo a matzucu!…
Scientific Terminology
mng
Etymon
itl.
Translations
French
tripes
English
tripe,
belly
Spanish
callos
Italian
trippa
German
Kaldaunen.
trípa 1 , nf Definition orrobba téssia: felpa de cotone Scientific Terminology bst Etymon ctl. tripa.
tripàle , nm Definition
is músculos de sa bentre
Synonyms e antonyms
pedhíncula
/
bentre,
mata
Scientific Terminology
crn
Etymon
srd.
Translations
French
muscles abdominaux
English
abdominal musculature
Spanish
músculos abdominales
Italian
muscolatura addominale
German
Bauchmuskeln.
tripèra , nf Definition tripa, bentre, nau a disprétziu.
trípi típiri 1
tripía telpía
tripiàre tilpiàre
tripiciòne tribizòne
tripidàglia , nf Definition cosa posta a trébide Synonyms e antonyms trebidàlgiu Sentences sos tzios vetzos, postos a tripidàglia, sont zocanne a cartas Etymon srd.
tripidàgliu, tripidàrgiu, tripidàrju trebidàlgiu
trípide trébi
trípidi , nm Definition genia de giogu a dinare: si faet una síngia in terra, is giogadores betant una moneda po ischire a chie tocat a primu, segundhu o àteru, cunforma a comente is monedas funt orrutas prus acanta o prus atesu de sa síngia; tandho si apirant is monedas e su giogadore cricat de che isconciare sa pira iscudendho una pedrighedha (balla o bullinu) e binchet is monedas chi che at betau: si no che ndh'at betau, tocat a su giogadore furriante (su chi benit aifatu in s'órdine) a provare Scientific Terminology ggs.
tripiditràpidi , nm Definition genia de sonu de cosa atripandho Sentences tripiditràpidi sa cardagiola… Etymon srd.
tripiliàre , vrb Definition fàere naschire iscórriu, briga, disacórdiu Synonyms e antonyms cubisionare.