A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

barbivàtu , agt Definitzione chi s'est abbrabiau de pag'ora Sinònimos e contràrios abbarveau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rasé Ingresu shaved Ispagnolu afeitado Italianu sbarbato Tedescu rasiert.

barbòdha , nf Definitzione genia de tzintzigorru mannu, boveri Sinònimos e contràrios babbacorra, bucagorra, cocorra, croca, gioga, pissigorru 1, portamincorras, sicigorru, tabacorra Terminologia iscientìfica crp, helix aspersa.

barbósu , agt Sinònimos e contràrios imbusticau, infadosu.

barbúda , nf: abruda Definitzione sa cadena de su frenu de is cuadhos; fruschedha chi essit asuta de sa limba a is animales Sinònimos e contràrios abrula, arbu 1 / cdh. balbuta Ètimu srd.

barbudhúri , avb Definitzione ligare a b. = prèndhere suta de s'arba Ètimu srd.

barbudíle , nm Definitzione acapiadura de su muncadore a manera de ammontare trempas e murros Sinònimos e contràrios barvudhile Frases Nania pínnicat sos capos de su mucadore e si los colat dae una bandha a s'àtera fachendhe su barbudile (M.l.Fancello).

barbúdu , nm Definitzione àchila ossaja, benturzu barbudu, puzone cannedhare: pigione mannu chi papat petza, una genia de untúrgiu Sinònimos e contràrios franchillossu, guntorzu, ingurtiossu Terminologia iscientìfica pzn, anra, gypaëtus barbatus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vautour Ingresu lammergeyer Ispagnolu buitre Italianu avvoltóio degli agnèlli Tedescu Bartgeier, Lämmergeier.

barbúdu 1 , agt: alvudu, brabudu Definitzione chi portat braba longa Sinònimos e contràrios barbilongu Ètimu srd.

barbugliài , vrb: abbrabugliai, barbulliai, barbulliare, brabugliai, brabulliare, brebuliare Definitzione su foedhare de unu mesu dormiu, su cumenciare a foedhare de is pipios, su murrungiare o foedhare pagu craru a boghe bàscia (ma dhu narant fintzes de su cantare de is pigiones): si narat fintzes in su sensu de nàrrere is brebos Sinònimos e contràrios barbatare 1, imprabastulare, morrugnare Frases la pompiavo candho barbulliavat chin su rosàriu in manu ◊ daghi che aiant crobecau su baulu, su tziu si est postu a brabulliare 2. s'arressanniolu est prexau barbulliendi 3. s'ispiridada at cumenciau a brebuliare movendho is lavras Ètimu spn. barbullar.

barbugliaméntu , nm Sinònimos e contràrios barbúgliu Ètimu srd.

barbúgliu , nm Sinònimos e contràrios barbugliamentu / cíulu Ètimu srd.

barbúle , nm: barvule Sinònimos e contràrios abrula Ètimu srd.

barbuliscadúra , nf Sinònimos e contràrios isciallocu, isciallóriu, lochesa, lochidadi, scassolu, scioródhiu.

barbuliscàre babbuliscàre

barbulíscu babbulíscu

barbulliài, barbulliàre barbugliài

bàrburis , nm pl Definitzione arraighinedhas fines / b. de sole = raighinedhas subra subra, a paris a terra Terminologia iscientìfica rbr.

barbúscia , nf Definitzione trastighedhu chi si apicat in su tzugu a calare in petorras a is pipios po no s'imbrutare Sinònimos e contràrios babajolu, babarinu, babera, barbisa, bravúcia, cabitzola, parabbae Ètimu srd.

barbutài barbatàre 1

barbutzòne , nm Definitzione genia de maladia chi benit a is cuadhos Sinònimos e contràrios butatzolu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourme Ingresu strangles Ispagnolu hipo, (amigdalitis, paperas) Italianu stranguglióni (tonsillite, orecchióni) Tedescu Pfeiferdampf (Mandelentzündung, Mumps).