A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bardanàrzu , nm Definitzione chie andhat a fàere bardanas, idorrobbatórios Sinònimos e contràrios bardaneri, furone, irrobbadore Ètimu srd.

bardanavémina , nf Definitzione genia de frore giaponesu, cun is fògias a ispertiadas de diferente colore Terminologia iscientìfica rba, Farfúgium japonicum var. aureomaculatum.

bardanéri , nm: vardaneri Definitzione chie andhat a fàere bardanas, idorrobbatórios Sinònimos e contràrios bardanarzu, furone, irrobbadore Frases sos bardaneris sunt semper a meletzu pro ndhe li leare su masone ◊ sos saratzenos fuint bardaneris de mare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pillard Ingresu raider Ispagnolu saqueador Italianu razziatóre, pirata Tedescu Räuber, Pirat.

bardanía , nf Definitzione su bardanare, su fàere bardana Ètimu srd.

bardàre badràre

bardàscia , nm Definitzione piciocu minore pagu de bonu, malu Sinònimos e contràrios cdh. stedhàciu Tradutziones Frantzesu mauvais garçon Ingresu nasty boy Ispagnolu niño travieso Italianu ragazzàccio Tedescu Schlingel.

bardàu , pps, agt Definitzione de bardai Sinònimos e contràrios baldadu 1.

bardèdha , nf: bardella Definitzione sedha chentza s'arcu de ananti; is coscinos puru o imbutidura (bardellas de sa sedha) a parte e àtera Ètimu itl. bardella.

bardéju , agt: vadreju Definitzione chi est coment'e grandhinau, ma a màncias, a marcos prus mannitos / cariardeu = pintiniau, carineosu Sinònimos e contràrios biscacadu, cacabarre, cacarru, incespiau, pintarinadu, pintolinadu, randhinadu Tradutziones Frantzesu bigarré, bariolé Ingresu variegated Ispagnolu abigarrado Italianu variegato Tedescu scheckig.

bardèlla bardèdha

bardèlla 1 , nf Definitzione in is teuladas, su canale a costau de su muru de sa domo prus arta Terminologia iscientìfica dmo.

bardèlla 2 , nf Definitzione genia de tirante, tira de cosa longa po poderare calecunu pinzos (es. pantalones) Sinònimos e contràrios bretella.

bardèlla 3 , nf Definitzione genia de istrégiu, letera larga de pigare in duos po carrare materiale Frases is duas piciocas fiant cumpàngias de bardella, portaiant su minerali de buca de putzu a pratzali.

bardellài , vrb Definitzione carrare materiale in miniera a bardella Frases pipias de noi e dexi annus, de Arbus e de Gúspini, andànt a buca de putzu a bardellai e in pratzali a spacai perda!

bardellànti , nm, nf Definitzione trebballadore a bardella, chi carrat o tragat cosa Frases is duas piciocas fiant cumpàngias de bardella, bardellantis, faiant biaxis de minerali de buca de putzu a pratzali càrrigas che béstias (I.Peis).

bardellína, bardellínu , nf, nm Definitzione min. de bardella, bardedha; genia de gunnedha Sinònimos e contràrios fardellina Sambenados e Provèrbios smb: Bardellinu.

bardèra , nf Definitzione campu prantau a cardu gureu, cranciofa prantada a campu intreu Sinònimos e contràrios caldera, cardali Frases in cue bi apo travigadu trabagliendhe bardera e ortu Terminologia iscientìfica msg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu artichautière Ingresu artichoke bed Ispagnolu alcachofal, alcachofar Italianu carciofàia Tedescu Artischockenfeld.

bardèta , nf Sinònimos e contràrios fadreta* Terminologia iscientìfica bst.

bàrdia , nf: Definitzione chie giaet atentzione a calecuna cosa, dha custódiat; logu de ue si abbàidat calecuna cosa; pl. is dentes de is craes Sinònimos e contràrios chistidore, guàldia / fàrdia Maneras de nàrrere csn: murone de bàrdia = su murone chi andhat addainanti e daet atentu pro totu su fiotu; pàsculu in bàrdia = ínnidu, bardadu Frases e deo inie che murone de bàrdia, dèndhebbi atentzione! ◊ fit unu chi fit bàrdia armada Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gardien, sentinelle Ingresu guard Ispagnolu centinela Italianu guàrdia, sentinèlla Tedescu Wache.

bardiadòre , nm: vardadore Definitzione chie tenet s'impreu de castiare, de portare a càstiu o custodiare ccn. cosa Sinònimos e contràrios badreri, badrianu, castiadore, guardadori Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.