A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

baràngiu badàngiu 1

barànna barànda

baranníglia barandíglia

barànta , agt: coranta Definitzione bàtoro bortas deghe, bàtoro deghinas (in números àrabbos 40, in números romanos XL) Frases pariat folte, ma a baranta ses annos si ch'est moltu ◊ bideus comente naschiaus in bidha baranta o chimbanta annos commo ◊ is àulas furint longas e illagras e dhue istàt fines a baranta alunnos ◊ ghetandhe abba a cartos istat baranta dies fitianu fintzas chi tutat sos montes prus artos! (A.G.Solinas) Sambenados e Provèrbios smb: Baranta Ètimu ltn. quaranta Tradutziones Frantzesu quarante Ingresu forty Ispagnolu cuarenta Italianu quaranta Tedescu vierzig.

barantèna , nf: barantina, corantina Definitzione su tanti de baranta, bàtoro deghinas; unos o unas baranta, unu tanti a fúrriu de baranta Frases finas a una barantina de annos como sos corros de murone si aciapaiant ◊ su maistu fut un'ómine de una barantina de annos Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu quarantaine Ingresu about forty Ispagnolu cuarentena Italianu quarantina Tedescu etwa vierzig.

barantèna 1 , nf: corantena Definitzione tempus de baranta dies de istare a bandha po calecuna maladia Tradutziones Frantzesu quarantaine Ingresu quarantine Ispagnolu cuarentena Italianu quarantèna Tedescu Quarantäne.

barantésimu , agt Definitzione su de coranta Tradutziones Frantzesu quarantième Ingresu fortieth Ispagnolu el cuarenta Italianu quarantèsimo Tedescu vierzigste.

barantína barantèna

barantínu , nm: Definitzione is baranta dies de sa carésima: tempus de peniténtzia chi preparat a sa Pasca in sa Crésia católica Sinònimos e contràrios carésima Frases as papau pècia in cenarba o in barantinu? Terminologia iscientìfica prdc, sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carême Ingresu lent Ispagnolu cuaresma Italianu quarésima Tedescu Fastenzeit.

barantòras , nf pl: corantoras Definitzione genia de funtzione chi si faet in barantinu, in crésia: funt tres dies aifatu de pare chi si ponet su Santíssimu die die in s'espositóriu in pitzu de s'artare, de dhu pòdere bíere po s'adoramentu sa gente a css. ora de candho dhu ponent a candho che dhu torrant a su tabbernàculu Terminologia iscientìfica prdc.

barànu banàu

barasòne , nm: barisone, barrasone, barrasoni, barrisone, berrisone, erisone Definitzione nae de linna, de sida arrasposa e ispinosa Sinònimos e contràrios arrasolu, bangazu, barrasolu, carrasprone, ghirrisone, istupu, mètere, rasitu, raspisone, tupisone / cdh. varrasoli Frases cun berrisones, ruspisos e matas perdes tempus e pudas in debbadas ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu: pariat unu síriu a prantone, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu) 2. bufa impresse, chi no b'at berrisones in cussu late! Sambenados e Provèrbios smb: Barisoni Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu broussailles Ingresu a tangle of dry branch Ispagnolu zarzal Italianu sterpame Tedescu Gestrüpp.

barastàssu, barastàzu , nm: palastràgiu* Definitzione paristàgiu, móbbile inue si ponent pratos, tassas e àteru istrégiu piticu; móbbile inue si ponent libbros o cosa po bèndhere in is butegas Sinònimos e contràrios fascellau, piatera.

baratài , vrb: abbaratai Definitzione abbasciare su prétziu Sinònimos e contràrios abasciai, arrebbasciai, imbaratire | ctr. incarie Ètimu spn. baratear.

baràtu , agt Definitzione chi est a prétziu bàsciu, chi costat pagu in dinare Sinònimos e contràrios ammingadu | ctr. caru Maneras de nàrrere csn: leare, comporare, bèndhere a su baratu; bèndhere a istracu b. = a sa frundhida, coment'e candho no ndhe cheret prus neunu, de una cosa, e abbàssiant meda su prétziu Frases picatila totu, sa carchina, ca ti la doe barata! ◊ cosa barata inoghe no che ndh'at 2. su chi li daiant si lu torraiat a bèndhere a su baratu ◊ a su baratu sa zente curret che muschina a su binu! ◊ custus meris bisant trabballadoris a istracu baratu e masedus Ètimu spn., ctl. Tradutziones Frantzesu à bon marché Ingresu cheap Ispagnolu barato Italianu di mòdico prèzzo Tedescu billig.

baràu , nm Definitzione genia de tupighedha chi bogat pigiones bonos a papare candho funt modhes Sinònimos e contràrios brodau 1, imberau, ispàgaru* Terminologia iscientìfica rbl, Asparagus acutifolius, albus, aphyllus.

baraúndha , nf Definitzione boghes e tzérrios totu betaos apare, de gente meda Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, mamudinu, sciumbullu, stragamullu, tifitanu, trambullu, tregollu | ctr. assébiu Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu hubbub Ispagnolu alboroto, barahúnda Italianu baraónda Tedescu Wirrwarr.

baraundhàre , vrb Definitzione fàere baraundha, prus che àteru in festa, in divertera / baraundhadu (nau de ccn.)= ispantadu, ispampanau, cunfúndiu Frases issu si fut acatau ca no fut che a innanti, mancu cun is amigos corales: no teniat prus gana de baraundhare Ètimu srd.

baraundhéri , agt, nm Definitzione chi o chie faet baraundha Sinònimos e contràrios carraxeri Ètimu srd.

baraundhósu , agt, nm Definitzione chi o chie faet baraundha, foedhat meda e a boghes, tropu in artu Sinònimos e contràrios baraundheri, carraxeri Frases e càlladi mudu, baraundhosu! Ètimu srd.