A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bànte , avb Definitzione su bestiàmine faghet in b. su pàsculu = si che dhu papat chi no dhue lassat mancu is cambos, dhu faet a arrasigadura, a linghidura.

bantéri , agt Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri Ètimu srd.

bàntidu , nm: vàntidu Definitzione su chi si narat de bonu po unu, ponendhosidhu a méritu, a proa, a balentia Sinònimos e contràrios abàntidu, alavantzu, bantu | ctr. ilbàntidu, inzenzu, menisprésiu Frases za si ndhe daet, bàntidos, cussu pazosu!…◊ tantu za sunt nudha sos bàntidos chi li at dadu su mastru, a su pitzinnu, chi nachi est su menzus de totu s'iscola! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vanterie, éloge Ingresu boast Ispagnolu jactancia, alarde, elogio Italianu vanto, elògio Tedescu Lob.

bantígiu , nm Sinònimos e contràrios bàntidu Frases Fulana sos bantígios chi ti at giau!…

bàntu , nm: vantu Definitzione su chi si narat de bonu po unu, ponendhosidhu a méritu, a proa, a balentia Sinònimos e contràrios abàntidu, bàntidu Frases cussu giòvanu fit giutu a bantu ◊ pastore tra sos menzus preferidu fis tue, giutu a bantu ◊ irderghes a sole, abba e bentu chentza àere unu bantu! Ètimu itl. vanto.

bantzicàda , nf: bantzigada Definitzione su bantzigare Sinònimos e contràrios chilliata, móida, ninniada, tocadedha, tzintziricada Frases a ndhe li cheret de bantzigadas pro che la drommire, cussa criadura!…◊ no ndhe cheret si no sa bantzigada!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bercement Ingresu rock Ispagnolu balanceo Italianu cullata Tedescu Wiegen.

bantzicadúra , nf Definitzione su bantzicare, su mòvere chi faet su bàntzicu, su brasciolu Sinònimos e contràrios achinnadura, bantzigamentu, bantzigonzu, intzàntzinu, nannicadorju, santziadura, santziamentu, tzànnigu, tzuculuntzàina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bercement Ingresu rocking Ispagnolu balanceo Italianu dondolìo Tedescu Wiegen.

bantzicallèra , nf: bantzigallena, bantzigalera Definitzione tauledha chi pendhet, poderada apicada cun duas funes (o cadenas), po si dhue cicire a si tzantzigare cun d-unu movimentu a s'andhalieni; custu movimentu etotu Sinònimos e contràrios achinnadórgiu, bantzigallella, bellabbellantza, catricalleri, chichiríllia, chíglia, períncia, perrintza, pillirintzone, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzajola, tzantzigannenne Frases dàemi un'imberta in sa bantzicallera ca est arressàndhesi! ◊ andhat e torrat chin su càntzica càntzica de sa bantzicallera Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balançoire, escarpolette Ingresu swing Ispagnolu columpio Italianu altaléna Tedescu Schaukel.

bantzicàre , vrb: bantzigare Definitzione mòvere su bàntzigu, giare a su brasciolu (o àteru) unu movimentu de andhetorra a sa matessi manera de su bàntzigu Sinònimos e contràrios achinnae, annacare, bannigare, cantzicare, chigliare, lachedhare, sansiae, tzannigare, tzantziare / saidare Maneras de nàrrere csn: andhare a su bàntzica bàntzica = andhare a s'istòntona istòntona; b. s'àlbure = saidàrela pro ndhe rúere su frutu Frases sa criadura si cheret bantzigada pro si drommire ◊ si lu bàntzigas pagu pagu si che drommit deretu, su pitzinnu ◊ sa mama vàdiat su pitzinnu bantzichendhe su brossolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balancer Ingresu to rock Ispagnolu mecer, acunar Italianu cullare, dondolare Tedescu wiegen, schaukeln.

bàntzicu bàncigu

bantzigàda bantzicàda

bantzigadòre , agt, nm: Definitzione chi o chie bàntzigat, o cricat de cumbínchere (dormire!) is àteros esagerandho is cosas a ingannu Sinònimos e contràrios imbrastieri, improsadore, ispantagarreras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bonimenteur Ingresu charlatan Ispagnolu pregonero Italianu imbonitóre Tedescu anreißend, Anreißer.

bantzigalèra bantzicallèra

bantzigallèlla, bantzigallèlle , nf, nm Definitzione aina e giogu de tzantzigare, su tzantzigare, su movimentu de una parte a s'àtera de cosa apicada pendhebendhe Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigatella, chíglia, impichimpica, períncia, perrintza, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzigalitu, zinzoni / cdh. bancicajola Frases in s'àrbure bi amus fatu una bantzigallella ◊ setzi tue, como, ca ti fato sa bantzigallella! ◊ sa pitzinna est zogandhe in su bantzigallelle Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

bantzigallèna bantzicallèra

bantzigaméntu , nm Definitzione su bantzigare, su movimentu chi faet su bàntzigu, su istare tzantzigandho Sinònimos e contràrios bantzicadura Ètimu srd.

bantzigannèlla, bantzigannènna, bantzigannènne , nf Definitzione tauledha apicada pendhendho cun duas funes (o fintzes cadenas), po si dhue cicire a si tzantzigare cun movimentu a s'andhalieni; custu movimentu puru Sinònimos e contràrios achinnadórgiu, bantzigatella, bellabbellantza, catricalleri, chíglia, períncia, perrintza, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzajola, tzantzigalitu / cdh. bancicajola Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balançoire Ingresu swing Ispagnolu columpio Italianu altaléna Tedescu Schaukel.

bantzigàre bantzicàre

bantzigatèlla , nf Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigallella, sanciainedha Ètimu srd.

bantzigòne , avb Sinònimos e contràrios pendhebendhe, pendhilipéndhili, pillipillai Frases fit apicadu bantzigone peri su tuju ◊ bideit una segnora cun d-una cannaca de oro in tuju cun patena bantzigone (G.Addis) Ètimu srd.