A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

baràbba , nm Definitzione ómine malu, o pagu de bonu Ètimu itl. Barabba.

baracòca, baracòco , nf, nm, agt: barracoco, barracocu Definitzione genia de mata no tanti manna e su frutu chi faet (un'ossu in mesu, cun su chiu, e a foras sa prupa grussa unu pagu in colore de aràngiu, de mannària assimbígiat a su péssighe ma dhue at calidade chi faet pitichedhu); nau coment'e agt., chi est matucu, tundhatzu / a/c. su barracoco (upm) = su frutu; sos barracocos = is matas; calidades de b.: cabudraxu, coàinu, coru de bòi, coru de picioni, nuscadedhu, pisu durci, pisu marigosu, sunda, punciudu; cerésia barracoca = barracochina, madura Sinònimos e contràrios maracoco, pericoca / cdh. baracocu / barracochinu, maduru Frases su barracoco s'iferchit bene meda in sa méndhula ◊ sos barracocos sunt totu fioridos 2. su barracoco est unu frutuàriu gustosu meda ◊ su barracoco cheret bodhidu cun delicadesa, si est bene cotu ◊ apo collidu pagos barracocos a ndhe assazare 3. su soli at a cumpriri cabitzas barracocas ◊ est una picioca barracochedha cument'e una pirigúngia ◊ in bíngia dhue at cheréssia barracoca ◊ custu piricocu est bellu e barracocu Terminologia iscientìfica frt, Prunus armeniaca Tradutziones Frantzesu abricotier, abricot Ingresu apricot (tree) Ispagnolu albaricoquero, albaricoque Italianu albicòcco, albicòcca Tedescu Aprikosenbaum, Aprikose, Marille.

baradhàre , vrb rfl Definitzione fàere totu a dàsiu a dàsiu, chentza presse, tratènnere Sinònimos e contràrios adasiai, afilusigare, afrimai, istentae Frases pro sorte, già no si sunt baradhados inie.

baràgia , nf Definitzione matzu de cartas a giogare; murigu chi si faet cun iscopu Sinònimos e contràrios màciu / transa, troga Ètimu spn. baraja Tradutziones Frantzesu intrigue Ingresu intrigue Ispagnolu baraja Italianu intrigo Tedescu Ränke (Pl.), Intrigen.

baragiài , vrb: barajare Definitzione ammesturare, fàere is cartas; cuncordare, trassare, morigare cosas cun s'iscopu de ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios transare 2. is cartas no dhas baràgiat sa morti Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu intriguer Ingresu to intrigue Ispagnolu barajar Italianu intrigare Tedescu Ränke schmieden, intrigieren.

baràglia , nf, nm: baralla, barallu Definitzione briga, carraxu de boghes / èssere unu baralla = pessone de nudha, de perunu contu Sinònimos e contràrios abbolotu, atrepógliu, mamudinu, mugoni, sciumbullu, trambullu, tregollu / apísciulu, bàdula, ciaciarra, ciarra, paraleta, ragàglia 2. tzia Pascualla buca baralla! 3. Sambenados e Provèrbios smb: Baraglia, Baragliu, Baralla Ètimu ctl. baralla Tradutziones Frantzesu pagaille, fouillis, faconde, loquacité Ingresu babel, talkativeness Ispagnolu alboroto Italianu baraónda, parlantina Tedescu Wirrwarr, Zungenfertigkeit.

baragliàre , vrb Definitzione fàere baràglia, tzarrare / istare o èssere baràglia baràglia = a tzarra, sempre faedhendhe Sinònimos e contràrios batallai, ciarrai, ciarrulare, paraletare.

barajàre baragiài

baralàta , nm Sinònimos e contràrios argioleri, badaceri, ciaciareri, ciaciarone, foxileri, paraletadore, tàcula | ctr. mudurcu.

baralícu , nm: barralicu, barrallicu Definitzione genia de bardúfola pitichedha chi si faet girare cun is pódhighes, a bàtoro afaciadas cun d-una lítera iscrita: P (pone), M (mesu, metade), T (totu), N (nudha), chi bolent nàrrere su chi depet fàere su giogadore chi dh’at betada segundhu sa lítera chi presentat candho si firmat (pònnere e aciúnghere àteru a sa posta, bínchere sa metade, o totu, o nudha) / barrallicus = cocoedhos de mare; barrallicu longu = animaledhu de mare a corza tosta, itl. torricèlla; b. veru = àtera creze gai etotu, itl. còno del Mediterràneo Sinònimos e contràrios badharincu, pone, pimpirimponi Frases in sa noti de Paschixedha giogàst a barrallicu cun mei 2. arrumbulant in sa menti is arregordus, fúrriant a lestru che barralicus! Sambenados e Provèrbios prb: su barrallicu essit puru a ponni! Terminologia iscientìfica ggs Tradutziones Frantzesu toupie à quatre faces, toton Ingresu little spinning, teetotum top Ispagnolu perinola Italianu girlo Tedescu eine Kreiselsorte, Nimmgib.

baràlla baràglia

barallài , vrb Sinònimos e contràrios gastare, ispeldisciare, ispèndhere Frases gioghendu si at barallau totu su dinai.

baràlli , agt Definitzione chi si credet meda, costumat a si bantare Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, pageri.

barallía , agt Definitzione su difetu de is pageris, su èssere barallis Sinònimos e contràrios palleria, pazosia.

baràllu baràglia

bàralu , agt Definitzione chi est bascitedhedhu, minore meda de carena Sinònimos e contràrios bagatu, bàrrinu, curtzete | ctr. giganti, longarione Frases a los vídere ambos duos fit che a pònnere unu gigante chin d-unu de cudhos ominedhos bàralos de sas domos de gianas Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu petit Ingresu short Ispagnolu bajo Italianu basso di statura Tedescu klein.

barànda , nf: baranna Sinònimos e contràrios barandhanu, barandíglia.

barandhànu, barandhàu , nm: barendau Definitzione genia de parapetus, de ferrada (podet èssere de linna puru, a listrones, o coment'e cabbina serrada a tres partes e in pitzu a manera de serbire fintzes po dhue arrimare cosa): serbit po badrare sa pesada de un'iscala in s'oru de sa trapa; su pàtiu inter duas partes de una pesada de iscala; armàdiu in pitzu de s'artziada de s'iscala, ue dhu'est sa barandilla, ma podet èssere fintzes che una credentza Sinònimos e contràrios baranda, barandíglia, barandinu, barrandali, palandrau / arrepranu Frases in su barandhau bi at trastes de ortrigu, de ossu, de linna: paret unu museo! ◊ at costoidu sa cosa in su calàssiu de su barandhau ◊ ti apu cicau in s'istoja de su barendau e non ti apu agatau: aundi fiast crocau? Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu balustrade Ingresu balustrade Ispagnolu barandilla, barandal, balaustrada, barandado Italianu balaustrata Tedescu Geländer.

barandíglia, barandílla , nf: baranníglia, barrandíglia, parandíllia Definitzione genia de ferrada (ma podet èssere de linna puru o de àteru materiale) chi serbit po fàere prus segura sa pesada de un'iscala, un'oru perigulosu de logu artu, po tramesare o ispartzire unu tretu distintu Sinònimos e contràrios baranda, barandhanu, barandinu, imbarandíglia, palostrera, paradore 1 Frases dh'apu biu candu fiat sartiendi de sa barandíglia e acabussendi in s'arriu ◊ s'ispassizu gighet sa barandíglia ◊ su predi no at predicau de sa trona ma de sa barandíglia Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu balustrade Ingresu balustrade Ispagnolu barandilla Italianu ringhièra, balaustrata Tedescu Geländer.

barandínu , nm Definitzione genia de ferrada (podet èssere de linna puru) chi serbit po badrare sa pesada de un'iscala Sinònimos e contràrios barandhanu, barandíglia Frases bi at dóighi funtanas e su barandinu Ètimu srd.