A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

barbàta , nf, nm Definitzione chie costumat a istare murrungiandho, sèmpere a murrúngiu Sinònimos e contràrios traganzosu Ètimu srd.

barbatàda , nf Definitzione su brabatai Sinònimos e contràrios arvatada, alvatadura, alvatu Ètimu srd.

barbatàre , vrb: abbalvatare, barvatare, brabatai 1, brabatari, varvatare Definitzione arare sa terra sa primu borta, pruschetotu in beranu, a manera de dha cumenciare a aprontare po s'atóngiu (e púdrigat s'erba) Sinònimos e contràrios iscolturare Frases seu brabatendi su cungiau, cida chi benit Terminologia iscientìfica mssr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu premier labourage au printemps Ingresu to plough in Ispagnolu abonar en verde Italianu sovesciare Tedescu einackern.

barbatàre 1 , vrb: barbutai, borbotai, borbotare, brabatai, burbatare, burbutai, burbutare Definitzione istare naendho a murrúngiu, nàrrere cosa coment'e chesciandhosi Sinònimos e contràrios abbrabugliai, brocoai, imprabastulare, morrugnare, muciai, mulmutare, musci, smusciai, traganzare, trepedhare, tzuniare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu grogner, grommeler, bougonner, chuchoter Ingresu to grumble, to mumble Ispagnolu refunfuñar, musitar, bisbisar Italianu brontolare, borbottare, bisbigliare Tedescu murren, brummen, murmeln, flüstern.

barbatèlla , nf Definitzione pértiga de bide americana chi s'interrat a betare arraighinas po dha prantare e ifèrrere apustis a bide sarda Terminologia iscientìfica bng Tradutziones Frantzesu bouture Ingresu american vine Ispagnolu barbado Italianu barbatèlla Tedescu Ableger.

barbatóngiu , nm: varvatonzu Definitzione una prima aradura de sa terra Sinònimos e contràrios balvatu Frases Arturedhu mi depet pagai su barbatóngiu de s'ortu.

barbàtu balvàtu

barbàu , pps, agt Definitzione de barbai; nau de su pudhu, chi portat una genia de nàcara pendhendho asuta de su bicu Sinònimos e contràrios arrexinau.

Barbàza Barbàgia

barbèghe, barbèi , nf: barveghe, berbeche, berbeghe, bervè, berveche, berveghe, beveghe, birveghe, brabei, brebè, brebeghe, brebei, brobei, ebrei, vervè Definitzione su paru animale prus connotu e pesau in Sardigna, bonu meda po su late, sa petza, sa lana, sa pedhe, pesau prus che àteru a tàgios mannos de chentinas de pegos ma fintzes a chedhitas piticas; genia de nuighedhas biancas chi a medas ma ispartzinadas ammontant unu pagu s'aera / min. breberedha; genias de b.: barveghe càcara = bianca a magras niedhas, biscacada; b. salabada = chi portat coment'e ulleras, màncias arrúbias asuba de is ogus; brebei singra = chi no at fatu galu fedu Sinònimos e contràrios airveghe, chessi Maneras de nàrrere csn: su bélidu de sa brebei; cumoni de brebeis; medau o corti de brebeis = passiale; istellare sas berbeghes = pigaindedhas is angionis de bociri; èssere in sas berbeghes (nau de su pastori) = èssiri pascendi, castiendi is brebeis; andhare a sas berbeghes = andai a castiai is brebeis; àere, dare, tènnere berbeghes in pastore = àere, dare, tènnere berbeghes de àteru mere a pastorigare Frases múrghere, túndhere, immandrare sas berbeghes ◊ no ndi apu mai tentu de brobeis ◊ est andau a is brebeis, ch'est in sas berbeghes ◊ funt isparéssius brabeis e pastori ◊ custu est logu chi ant pàschidu a berbeghes ◊ teniat brebès a cumone cun is frades ◊ is brebès fiant pascenno apresu de s'erriu ◊ su pastore fut brexosu ca iat sarvau de s'istrasura su taxu de is bervès 2. est camminendi atumba atumba che brabei istasida ◊ funt babballotis mannus comenti a brobeis! 3. s'aera est totu a berbeghes ◊ in s'ària brebeis, àcua fintzas a peis Sambenados e Provèrbios prb: neche o no neche pranghet berbeche Terminologia iscientìfica anall, ovis aries Ètimu ltn. vervece Tradutziones Frantzesu mouton, brebis Ingresu sheep Ispagnolu oveja Italianu pècora Tedescu Schaf, Hausschaf.

barbéri , nm: alveri, braberi, varveri Definitzione maistu chi afaitat, chi faet sa braba, ndhe segat is pilos Sinònimos e contràrios raperi / cdh. balberi Sambenados e Provèrbios smb: Barberi, Barberis Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl. barber Tradutziones Frantzesu coiffeur Ingresu barber Ispagnolu barbero Italianu barbière Tedescu Friseur.

barbería , nf Definitzione sa butega de su braberi, inue che segant sa braba (e fintzes is pilos).

barbiài, barbiàre , vrb: abbarbiai*, brabiai Definitzione fàere sa braba Sinònimos e contràrios afaitai Frases setzide za bos poto barbiare!

barbichèdha , nf Definitzione min. de barba.

barbigànu , agt Definitzione chi portat sa barba cana Ètimu srd.

barbígias , nf pl Definitzione is pilos lassaos prus a bàsciu in is trempas, a parte e àtera acanta a is origas, a parte de ananti Sinònimos e contràrios facetas, lemmas Ètimu itl. barbigi Tradutziones Frantzesu favoris, pattes de lapin Ingresu sideburns Ispagnolu patilla Italianu fedine, basétte Tedescu Koteletten (Pl.)

barbilóngu , agt Definitzione chi portat sa braba chentza de fàere de meda Sinònimos e contràrios avilongu, barbudu 1 | ctr. barbivatu Ètimu srd.

barbísa , nf: barbissa, brabissa Definitzione genia de trastighedhu de pònnere in petorras apicau a tzugu de su pipiu Sinònimos e contràrios babajolu, babarola, babera, bauginu, baulera, parabbae Frases apu fatu cambúscius cun istedhus, brabissas de luna e froris (A.Argiolas)◊ toca ca dhi poneus sa brabissa, a su pipiu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavoir, bavette Ingresu bib Ispagnolu babero, pechero Italianu bavaglino Tedescu Lätzchen.

barbiscàle , nm Definitzione orrugu de linna postu in punta de sa timona de su carru e de s'arau po arrèschere in s'ajone a sa parte de apalas (prus in punta dhu'est sa crabiga, po sa tira).

barbíssa barbísa