A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

erbasànta , nf Definitzione erba de feridas (sanat is segadas), erba de funtudhu, elba disincurituri in cdh., e fintzes erba de pudhas a frorixedhus arrúbius: a una calidade de cust'erba dhi narant ogus de sa Madonna Terminologia iscientìfica rba, Lysimachia arvensis Tradutziones Frantzesu anagallis Ingresu pimpernel Ispagnolu muraje, anagálide Italianu anagàllide Tedescu Gauchheil.

erbasólica , nf: arbasólica* Definitzione genia de bide chi faet àghina bianca.

erbasonajòla , nf Definitzione erba de sonajolus, de tzocu Sinònimos e contràrios capriuledhu, crabiedhu, giabighedhu, sonagiolos, tapicedhu, tzacatzaca Terminologia iscientìfica rba, Silene vulgaris Ètimu srd.

erbastérria , nf Definitzione custu númene dhu narant a diferentes genias de erba: sa Frankenia pulverulenta, sa Frankenia laevis, sa Plantago coronopus (bona a papare e si prantat puru), s'erba de chentu nodos Polygonum aviculare, sa Polygonum maritimum Terminologia iscientìfica rba, Plantago coronopus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plantain corne de cerf Ingresu buck’s horn plantain Ispagnolu estrella de mar, hierba estrella Italianu minutina, erba stella Tedescu Schlitzwegerich.

erbastulàda , nf Sinònimos e contràrios erbaleperina, erbamustatzuda, fenuleperinu Terminologia iscientìfica rba, Vulpia geniculata, V. ligustica.

erbavérrina , nf Definitzione erba de ferru (po sa canna forte) o fintzes erba de àcua (ca creschet in logu friscu): est una genia de lógiu chi narant puru cannajoni cambas longas, cannajoni de cresuri Sinònimos e contràrios erbagràbina 2 / ttrs. firuvenu Terminologia iscientìfica rba, Oryzopsis miliacea Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu millet sauvage Ingresu wild millet Ispagnolu triguera Italianu mìglio selvàtico Tedescu Steinhirse.

erbàzu ebràgiu

erbè ebrèi

erbeghíle , nm: arveghile Definitzione corte po dhue acorrare is brebès Sinònimos e contràrios berbechile*.

erbèi ebrèi

erbeixína , nf Definitzione sa brebeghina, is brebès.

erberí , nf Definitzione erba de erriu, genia de erba fine e longa chi si arregolliat po prènnere banitas.

erbéri , nm Definitzione erba de ule (bulu): genia de tupighedha fragosa Sinònimos e contràrios larugràbinu, linnabúdida, linnaniedha, segabingiada Terminologia iscientìfica mt.

erbéri 1 , agt Definitzione nau de calesiògia genia de pegus, chi papat s'erba e/o matedu coment'e alimentu Frases sa brebei est unu pegus erberi Tradutziones Frantzesu herbivore Ingresu herbivorous Ispagnolu erbívoro Italianu erbìvoro Tedescu Gras fressend.

erbeúle , nf Definitzione archimissa o, a logos, ispicu Sinònimos e contràrios abioi 1, comissu.

erbiàtus , nf Definitzione erva pútita, de batos, de arresfrius (su fragu faet a istúrridos) Sinònimos e contràrios allupaguadhu 1, brunedha, isculabadedhas, issopo, mantedhada 1, mummuleu, murguleu 2, sudorea Terminologia iscientìfica rbc, Teucrium marum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu herbe aux chats Ingresu cat thyme Ispagnolu tomillo de gato Italianu maro Tedescu Katzengamander.

erbídu , pps, agt Definitzione de erbire; nau de su logu, de su terrenu, chi est totu erba, chi dhu’est créschia s'erba Sinònimos e contràrios erbosu, ervoridu, ervudu, imbrebiu Tradutziones Frantzesu herbeux, verdoyant Ingresu grassy, verdant Ispagnolu herboso Italianu erbóso, verdeggiante Tedescu grasbewachsen.

erbiéntu ebraéntu

erbiòi , nf Sinònimos e contràrios atandha, , babaoi, bibiriboi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, papaurru, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza, zizia 1 Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.

erbiòla , nf Sinònimos e contràrios armidha, elbabbarona, nuscadore Frases s'erbiola, chi medas mutint armidha, a is crabas dhis pragit meda Terminologia iscientìfica cndh.