impressuràre , vrb Sinònimos e contràrios allestai, allestire, apressurai, impressare, impressire.
imprestadòre, imprestadòri , agt, nm Definitzione chi o chie dimandhat o leat a préstidu Sinònimos e contràrios prestadore Ètimu srd.
imprestài, imprestàre , vrb Definitzione
giare, lassare o pigare cosa a impréstidu, po dha torrare a su mere apustis de su bisóngiu, de s'impreu
Sinònimos e contràrios
prestai
Frases
nemos nos at imprestau trigu po sa cota ◊ mi so ingramesciadu a sa chilandra chi mi imprestet su bolu sou (G.Fiori)◊ po tui nc’imprestu sa personi mia!◊ Bustianu at secau sos códules chin ferramenta chi li aiant imprestau ◊ no ti giris de palas si calincunu si bolit imprestai de tui ◊ ti as imprestadu su dinare po comporare cosa noa ◊ s'amigu chi dh'ia imprestau su dinare… Bernardu mi at bistu, iscovas de forru! ◊ seo bennia si mi imprestais s'orrosonita ca seo preparandhe culurzones
Tradutziones
Frantzesu
prêter
Ingresu
to lend
Ispagnolu
prestar
Italianu
prestare
Tedescu
leihen,
verleihen,
ausleihen.
impréstidu , nm: impréstiu Definitzione
css. cosa chi si lassat a unu po si ndhe serbire a unu bisóngiu ma de torrare apustis
Sinònimos e contràrios
fidu,
presta,
préstida
Frases
medas faedhant cun limba a impréstidu e tenindhe limba!
Tradutziones
Frantzesu
prêt,
emprunt
Ingresu
loan
Ispagnolu
préstamo
Italianu
prèstito
Tedescu
Darlehen.
imprestíle , agt Definitzione nau de ccn., chi no ndhe balet, chi est de pagu abbilidade, isentu, de pagu impita, fintzes istrupiau Sinònimos e contràrios isente | ctr. àbbile 1 Frases ite ti ne faes de un’imprestile ci non serbit a nudha? (G.Locci)
impréstiu impréstidu
impréstu , nm Sinònimos e contràrios fidu, impréstidu, presta, préstida Frases at dévidu torrare sa cosa dada a imprestu ◊ a chie cheret un’imprestu no li zires sas palas!◊ ses a s'imprestu!◊ issu no daet e ne picat nudha a imprestu Ètimu srd.
impretàtu, impretiàtu impedràdu
impretiosíre impreitiosíre
impréu impléu
imprevístu , agt, nm Definitzione chi o cosa chi no s'ischiat innanti, chi no s'ibertaiat, no si podiat ischire.
impriài imperài
impriastài, impriastàre impiastài
impriastéri impiastéri
impriastòne , agt, nm Definitzione chi faet su trebballu male, a improdhu Sinònimos e contràrios aciapinadori, aciorodhosu, ciaputzeri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Frases andha a su dentista, cant'istas fatu a custos impriastones!
impriastósu , agt Definitzione nau de ccn., chi faet impiastos, atzorodhos, cosas fatas male; nau de trebballu, chi est fatu a improdhu Sinònimos e contràrios aciapinadori, aciorodhosu, ciapinu, ciaputzeri, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu 2. andhao nendhe pro parre animosu, candho una boghe esseit de su fossu sentza faedhos, sonu impriastosu Ètimu srd.
impriàstu impiàstru
impribillutzài , vrb Definitzione pònnere sa tzudha Sinònimos e contràrios altudhire, assutzudhai, impribillutziri / marmurizai, scitorai Frases unu cantu, unu pibiu, una sisia de unu trudu in sa tupa cuau m'impribillutzat s'ànima istriorendimí sa persona (D.Maccioni).
impribillutzíri , vrb Sinònimos e contràrios impribillutzai Frases cussa poltrona est pindaciada e isceti a dha castiai mi fait impribillutziri, titia! (G.Tatti)
imprídha , nf Definitzione chibudha o tziodha marina (o fintzes canina), de cogas: erba chi faet a paris a terra fògias largas e mannas, bogat una candhelita arta (candho sa fògia est sicada) e asuta faet una conca che a sa chibudha Sinònimos e contràrios abridha, ambridha, aspidha*, scruidha Frases serras de impridha covacant ribas e badhijos Terminologia iscientìfica rba, Charybdis maritima.